. ACTUAR AMB CONSEQÜÈNCIA SEGONS LO QUE CADASCU CREGUI QUE ESTÁ BÉ FER:
Miguel Lezcano - Las soluciones no pueden llegar de arriba para abajo. (…) Cada persona tiene que actuar
en consecuencia. Si lo que cree es que puede convencer a su vecino, a convencer a su vecino; si lo que
cree es que tiene que ir al Ayuntamiento a convencer al alcalde, pues a convencer al alcalde.
Es una cuestión de actuar en consecuencia con lo que cada uno cree. … hacer lo que uno cree que esta
bien hacer por sí mismo, por su entorno, y a partir de ahí se extenderá la ola.

. APRENDRE DELS AVIS.
Escoltar la gent gran. Recuperar la saviesa popular-tradicional. Apendre del passat.

. VALORAR EL QUE ES TÉ.
Conèixer què hi ha radere de cada cosa, per fer-hi un ús responsable, conscient.

. REDUIR: NECESSITATS, CONSUMS, RESIDUS, …
_ Ser conscients del que realment necessitem i del que no, i actuar en conseqüència.

_ Escollir què comprem de manera crítica: com està fet, amb quines condicions està fet,
a qui i a què estàs donant vida al consumir el que consumeixes, d’on vé.

_ Reduir el consum de coses que impliquen costos en transport (CO2).

_ Generar el mínim residu possible, tenir en conte que el plàstic és petroli, el paper arbres, etc.
Utilitzar i reutilitzar les coses fins al final del seu procès, no malgastar, optimitzar.

. AFAVORIR L’ECONOMIA LOCAL CREANT MODELS D’AUTOGESTIÓ.
_ Consumir aliments conrreats aprop, afavorint als pagesos i cooperatives locals.
Crear cooperatives de consum o pactar preus entre el pagés i la gent local que consumeixi els aliments.
Grups de gent que ja es coneixin que es posen d’acord per comprar la verdura a algún pagés local, d’aprop
de casa, en ves d’anar a comprar on sigui amb el cotxe.

_ Crear cooperatives de producció eléctrica solar, afavorir l’autoproducció, l'autosuficiència energètica.

. REVERSIBILITAT EN LA RELACIÓ EMPRESARI-CONSUMIDOR, POLÍTIC-CIUTADÀ.
Proposar, comunicar, dir el què volem i com ho volem a les institucions públiques/privades:
Antonio Ruíz de Castroviejo - Diguem-lis als polítics què volem que es faci. Diguem-lis a les empreses el què
volem que facin. Perque sino, no els votarem, perque sino no els comprarem. I als mitjans de comunicació
és el mateix. No eludim la responsabilitat dient que tenen la culpa ells, siguem pro-actius i diguem com
volem que siguin les coses. I això ho podem fer individualment i … col.lectivament.

Les institucions públiques amb diner públic haurien de donar exemple i promoure accions ecològiques,
com per exemple:
1) Netejar amb productes ecològics.
Si hi han productes biodegradables i no són tan tòxics, doncs utilitzar-los. Pensar que tot allò que poses al
cubell después s’en va al riu i del riu al mar, per tant tindre en conte que amb productes de neteja forts,
abrassius, altament tòxics estàs participant de la contaminació de les aigües.
2) Quan calgui comprar mobiliari de fusta que aquesta sigui extreta de boscos sostenibles (segell de
garantia i qualitat)
3) Utilitzar paper reciclat vingut d’aprop i no de kilòmetres lluny.
4) Il.luminació de baix consum i ajustada el màxim al cicle de llum solar.
5) Màquina de cafe amb café ecològic de comerç just i que pugui anar amb gots reutilitzables o que es rentin.
6) Normatives per fomentar la reutilització de l’aigua i la instal.lació de plaques solars i térmiques a casa.
7) etc.

Que polítics i ajuntaments siguin els primers exemples del que prediquen tant a nivell ètic-moral i ecològic.
Que entre paraules i fets no hi haigi l’abisme actual.

. IMPLICAR-TE AMB LA POLÍTICA MUNICIPAL DEL TEU POBLE.
_ Presència ciutadana en els plens municipals per decidir coses, entre elles la forma de fer els plens
donat que són aborrits, i tal vegada poc eficaços.

- …

. POTENCIAR L’EDUCACIÓ SOCIAL-AMBIENTAL.
Joaquim Masdeu - Jo crec que es un problema d’educació…
Núria Vallés – des de les escoles fins als mitjans…
Tània Socias – jo crec que té a veure molt amb … (la idea-sentiment) de que el mediambient comença
“a partir de” …; o sigui, dintre del menjador de casa no tiro el paper a terra i aqui si perque … perque no
és meu, perque ‘públic’ no vol dir ‘meu’, perque el sentit del públic ja no és comú. Públic vol dir que un troç
és meu … però en canvi aquest concepte no hi és. Llavontes … no sé, potser hem de partir per que les
solucions més que ser ambientals siguin socials … per a que el canvi sigui ambiental, perque necessitem
que aquest sentit del comú sigui un sentit propi, que jo m’ho senti meu … que jo em senti passejant per
aquest jardí com si passejo pel jardí de casa meva, perque al de casa meva no li tiro el paper a terra … .
(…) Ho dic amb el sentit de que potser ja pot fer les 3000 campanyes per a que no tirin el paper a terra
que a lo millor canviant unes altres coses, uns altres valors dins de l’escola estàs canviant més tot.

. REFER EL TEIXIT SOCIAL.
Joan Domènech - Si s’han trencat les xarxes socials i aquest capitalisme tant destructiu es basa en
l’individualisme, per tant es basa en la separació … de tot, des dels coneixements …, socialment el teixit
social desfet totalment …; per tant no podem anar a la Z fins que no fem el pas A, i el pas A: - què tenim?
… què hem de fer? … per començar coneixe’ns, conèixer al veí, … . (…)
Quan ens coneixem (sortiràn diferències) però la diferència és molt maca … (…) … la diversitat és l’origen.
És normal que siguem diferents, per tant si som diferents és normal que costi entendre’ns, la comunicació,
la relació … . El que hem de fer primer és teixit social, coneixe’ns, … mirar de fer algo pel meu veí, quan jo
pugui fer algo pel meu veí, jo t’ajudo a tu i tu m’ajudes a mi.
… no necessitem als polítics per a res per fer això. (…) REFER LA XARXA SOCIAL …; la solidaritat per cultura.

. TENDIR VERS UNA ORGANITZACIÓ SOLAR.
Guiar-se pels cicles naturals de llum i temperatura per referenciar la jornada de forma natural-orgànica (Sol)
i no mecànica-numèrica (rellotje-diner) com tenim ara. Això implicaria passar poc a poc d’una productivitat
homogènia-expansiva, a una flexible i cíclica segons estacions: a l’hivern i a l’estiu menys activitat que a la
primavera i la tardor, sempre de forma relativa segons lloc i situació. Anar cercant sistemes d’organització
mixtes, que sense perdre la noció de servei permetin optimitzar millor tots els recursos.

. INVENTAR-SE , CONSTRUIR-SE, …
Pascal Humbert - Crear un llenguatge visual diferent del dominant. És com fer servir el discurs polític per
estar en contra de la política, doncs per mi hi ha la poesia saps? … no pots parlar amb una paraula
corrompuda per denunciar les coses, has d’inventar el teu llenguatge.