Envellir feliçment i morir en pau amb plena consciència és un dels més grans èxits de la vida.
Però ... ¿quanta gent ho aconsegueix?
Vellesa i mort segueixen sent tabús en una societat que pensa només en créixer, mai en decréixer;
en tenir més diners mai en esdevenir plenament humans, ... .
El materialisme, en qualsevol de les seves modalitats, ens incentiva sempre a viure en funció
del que tenim i fem per tenir. Una identificació pròpia de l'adolescència, no d'una societat adulta,
conscient, i per això mateix, lliure. La identificació amb el cos i els objectes materials, així com
amb les emocions i psiquismes associats a aquesta identitat material, oculta la identitat essencial
d'un mateix amb si mateix, més enllà de ser, tenir i fer això o allò.
El procés espiritual o d'interioritat, és el viatge que cadascú emprèn vers el reconeixement de
l'essència. Un viatge on totes les màscares i condicionaments del nostre personatge-ego van sent
progressivament reconeguts i transcendits, on ens anem despullant de tots els lastres propis i
heretats, on aprenem a viure sense tants lligams i exigències materials.
Un procés que ens re-lliga a una identitat essencial, ancorada en l'ara i en la presència conscient,
des de la qual interactuem amb el món, lliures i espontàniament conscients.
Deixa la por, agraeix tot el que has viscut.
La vellesa és el temps que ens dóna la vida per comprendre la vida.
Un temps llindar, de transició, i per això és important assaborir-lo d'acord al que és,
no disfressar-lo amb el que no és. Envellir implica la minva del tot alló físic i material.
A poc a poc el cos ens deixa.
El procés de des-identificació, i per tant desaferrament, de la matèria, el cos, les emocions,
la ment; pot ser viscut com un joc en el què vas simplificant, optimitzant, reduint, tendint cap
a una vida menys complexa. Per lliure voluntat i creativament vas alliberant càrregues tant
materials com psico-emocionals. D'alguna manera, et prepares per "aparcar el vehicle"!
Un altre factor molt important, a part del procés espiritual personal, és el marc des del qual un
comprèn la mort i els estats posmortum, és a dir, la cosmovisió metafísica que t'acompanya.
La tradicions espirituals, en la seva autenticitat i no dogmatisme, ofereixen meravellosos anclatges
per ajudar-nos a entendre què és la mort, què passa quan morim, etc. Realment si en general la
gent sabés, de la mà d'una tradició o una altra, què passa en morir, i tot el que ens espera després
de creuar el llindar, la mort deixaria de ser tenebrosa i sinistra, per a ser entesa com el que és,
un acte lluminós, un extraordinari viatge de retorn a la font. Tranquil·litza molt comprendre que
el nostre procés individual està lligat a un procés còsmic universal, que res està aïllat, que tot està
en relació, que viure-morir formen un sol alè i que en funció a la consciència que desenvolupem
tal qual vivim i morirem.
Tant de bo, aquests temes siguin compresos socialment amb la saviesa que els pertany!
Tant de bo, puguin la gent morir sense por a la mort, amb plena consciència!
Tant de bo, la vellesa aviat sigui entesa com l'edat d'or de qui ha aconseguit la humanitat!
Valdepuertas, 1 novembre 2018
Recessos pràctics
Els recessos individuals de 7, 14, 21, 28 dies, o més d'1 mes, són de gran ajuda per reconèixer
les dependències i pors a les quals hom està acostumat i ja hom no veu. Tenir tot el temps per
estar amb si mateix, sense excuses de treball, família, ni de res, et situa davant les tevesinèrcies,
les teves tendències. El viure auster, en la naturalesa i sense distraccions de Q, intensifica el procés
de veure tot el que et falta i tot el que et sobra, la xerrameca de la ment oscil·lant entre la satisfac-
ció, la insatisfacció i l'apatia, l'aferrament, l'aversió i la indiferència. Per un mateix, sense la força i
influència d'un grup de persones, aprendre a parar, a simplement estar, a entrar en si mateix, a
meditar, atorga l'inici de l'apoderament personal.
Els recessos en grup solen ser de 3 a 7 dies, i són conduïts per mestres o instructors d'una
tradició espiritual. Aporten l'iniciar-se o/i aprofondir en la visió-comprensió metafísica,
i pràctiques en relació al cos-ànima/esperit/consciència.
El conviure uns dies junts, la familiaritat que es crea amb el mestre, l'ésser atesos en
els nostres dubtes per ser un grup petit de màxim 10 persones, tot això fa que aquests
recessos siguin entranyables, i molt profitosos per a qui té real interès en la qüestió.
Recessos en grup:
2018
Del 7 al 10 de Septiembre (Chino-Español)
Yuan Limin, Tradición Taoísta:
VIVIR UNA VIDA SANA. ACTITUD TAOISTA ANTE LA VIDA.
2017
Del 10 al 13 de Julio
Nicole Gilabert, Tradición Cristiana Renovada:
LA MUERTE: AMPLIACIÓN DE LA CONSCIENCIA.
Del 15 al 18 de Septiembre
Basili Llorca, Tradición Búdica Tibetana:
VIDA Y MUERTE, UNA ILUSIÓN. APRENDER A VIVIR Y MORIR EN PLENITUD.
2016
16, 17 y 18 de Julio, Molinos (Teruel)
ENCUENTROS SOBRE LA VEJEZ Y LA MUERTE
8 maestros espirituales de 7 tradiciones distintas se reunen 3 días para compartir su sabiduría.
_ Arrel d'aquest encontre surt a la primavera del 2018 el llibre:
_ De la vellesa i la mort.
_ Una molt breu sel·leció dels comunicats dels 8 mestres.
_ Editat per Neus Buira Ferré en col·laboració amb Libros de Aldarán, 2018.
_ Decarga gratïita en pdf e-book.
_ Per comprar-lo contacta amb info@qcentro.org (són 10€ en tapa tova i 13€ en tapa dura)
_  |
