10 anys buscant gent afí, una reflexió.

Han passat 10 anys d’ençà que vaig escriure la visió i missió de Q.
Una idea que prengué cos el 2010 com lloc físic a Valdepuertas (Molinos, Terol),
i com centre el 2011-2012 amb la construcció de les infraestructures bàsiques.

Q és avui una realitat, un projecte de vida que molta gent admira;
una forma de viure que indaga en Espiritualitat, Economia i Ètica;
integra treball físic, intel·lectual i espiritual; temps col·lectiu i individual,
vida activa i vida contemplativa.
Tanmateix en aquests 10 anys, amb prou feines han aparegut persones que
vulguin fer de Q la seva realitat quotidiana. Molt poques persones han vingut
amb la intenció de formar part, retornant a llur circunstància poc temps després,
peró amb més consciencia, força i claretat.

Amb l’arribada de Maria Jesus (2009) Q agafa lluïssor i esperança: - ¡Hi ha algú!
¡Ja som dos! ¡Pot ser hi haigi més gent que busqui viure així i ens trobem!

La força de dos dones, fa nèixer i posa en marxa Q.
Les nostres esperances no dubtaren que aviat seriem més,
fins formar una petita comunitat d‘"ermitans".
Realment, això és el que hem volgut sempre.
Un ser ermità dinàmic, actiu en la recerca d’un viure ple.
"Ora, labora e convive" (espiritualitat, economia i ètica).

Maria Jesus i jo, varem passar 7 anys juntes encara que soles,
ningú aparegué amb inquietuts similars i la clara disposició de realizar-les.
Vam passar molts obstacles, moltes crisis, la força espiritual de ambdues fou
el que ens va permetre resistir i seguir endavant; un treball intern intens que ens va
fer crèixer, devenir concients de moltes coses, cadascuna en llur profunditat.

El temps revela que Maria Jesus havia vingut a donar llum al projecte
però no a desenvolupar-lo, que la seva intenció profunda era retirar-se a Q,
un cop la comunitat estigués en marxa. Però la comunitat no arriba.
Una nova crisis posa en clar el que necessita Maria Jesus, i així és com
a la tardor del 2014 decideix retirar-se de la vida activa que requereix Q,
esdevinguent membre fundador passiu fins a finals de juliol 2016,
on deixa el projecte definitivament; que no és tant un anar-s’en,
sino un deslligar-se de tota responsabilitat.

Tot això tanca un cicle a Q i em situa sola al front d’un projecte, un lloc
i una forma de viure. Però Q no és 1 persona fent-ho tot.
Q sols pot tenir ple sentit amb un mínim de 3 persones,
el punt d’inflexió vers la comunitat.
¿Qué passarà amb Q si no apareix més gent?
Obviament no té sentit, si no apareixen el mínim de persones
llavors Q tindrà que saber morir.

I 10 anys són ja molts … .

Avui de nou sento la necessitat de reflexionar sobre el que implica
crear una comunitat en relació a un projecte de vida alternativa,
assentat en la perifèria del sistema actual.

Si em pregunto sobre la fi d’una comunitat, em surt de dir que és l’ajudar-se
mutuament a tendir vers una finalitat i bé comú. Que "X" persones se posin
d’acord en algo i ho ejecutin és com un miracle, quan ocorre no falla, funciona.
Posar-se d’acord pot ser relativament fàcil, però ejecutar la idea és el que
diferencia els diversos tipus d’implicació en un projecte.
La idea en sí i el conviure diari posa a proba a las persones implicades.

Cal tenir esprit comunitari per a formar part d’una comunitat.
Tinc molt clar la meva tendència a la comunitat,
que per a mi no és tant el viure i estar sempre junts,
sino el unir-se en forces i capacitats per establir un ‹‹estat de realitat››.
La comunita crea cultura, i això és el que m’impulsa a fer Q,
quelcom que em dóna sentit i alhora va més enllà de mi.
Crec en el poder de la comunitat, perque 2 caps veuen més que 1,
8 braços poden més que 4, ... ; i perque en l’inevitable convivència,
cada ego reconegut és un lligam menys en el proces de lliberació.

Sols un reduït nombre de persones poden voler i estar preparades
per a donar el salt vers Q. Un gir que fa, diría fins i tot per instint,
que un "desocupi l’ordre", es retiri del món i vida convencional.

No hi ha molta gent que vulgui prescindir de bona part de les comoditats
del món actual, per a viure sencillament a la muntaña.
I és que a Q un no serà feliç si necessita escoltar la radio o veure la tele,
menjar carn, pa, sucre, llet, fregits, estar al dia de tecnologies, 22º de temperatura
ambient a l’invern, un wáter normal d’aigua, nevera, congelador, etc.
Certes coses del vell paradigma ja no ocorren a Q,
i no és per renuncia sino per innecesitat.
I no són tampoc lleis o normes, com alguns interpreten, són tendències.
Tendències que han accoseguit plasmar un estil de vida, aqui i ara,
de bastant mínim impacte ambiental en comparació amb l’estil convencional.
Sense el coincidir amb aquestes tendències, la pretenguda comunitat no serà possible.
De la mateix manera que si un no té tendència o vocació ascètica,
no aguantarà la soletat i el silenci que conté la vall.

Q està a mig camí entre el viure a pel en una cova i viure en una casa amb tot el confort;
ni és tan extrem en austeritat ni és tan extrem en comoditats,
que no són més que mediacions tecnològiques. Hi ha qui ens té per radicals,
quan en veritat som un exemple de vida possible entre ambdós extrems.
I és que aquest ha sigut un dels principals obstàcles del projecte,
la rara conjunció d’ingredients que integra.

Trobar gent que sapigui disfrutar tant treballant amb l’aixada a l’hort,
com esboçant una síntesi d’un sistema filosòfic a l’ordenador,
netejant un wáter sec o arreglant el teulat amb morter,
com recitant mantras o meditant a cel obert dalt d’un cim, etc.
Aquesta polivalència és rara entre les persones, implica integrar els 5 elements.

En definitiva, Q reuneix molts aspectes remots o difícils de trobar avui en dia entre la
gent, essent quasi un miracle si es consolida. Q és per a una minoria, en sóc conscient.

Hi han dies que oscil·lo, sorgeixen els dubtes, que no són més que pors;
doncs no es va concebre Q per a ser líder d’un projecte, ni per ejecutar-lo sola.
No me interessa el lideratge, sí la co-direcció i co-organizació.

Hi han dies que sento la clara evidència d’estar fent lo millor que puc fer avui,
en aquest món. Realment, en els darrers 12 anys, no he trobat res més íntegre,
coherent i liure que Q.

Quelcom em diu que segueixi endavant dia a dia.
El destí dirà si apareixen les persones afins per a desevolupar Q en llur plenitud.

I mentrestant, el temps passa.
Avui aprehenc que viure és estar present.

Gràcies por escoltar i fer arribar aquesta història a qui pugui conèixer
o estar en contacte amb possibles persones afins al projecte.

Neus

Q
Centre d'Experimentació

Molinos (Maestrazgo, Teruel)
www.qcentro.org/cat/index.html
Tel. 634320010

Com ser part del projecte