qqPASSATGESRECERCA / 2006 / 31 gener > Sessió 1 + 17 de febrer > Sessió 2

Projecte 1
CAPES. NOUS MITJANS + ESPAI + SO

(Lluc Mayol, Francisco Cabanzo i Liba Villavecchia)

Proposta:
pretenem desenvolupar un espai tridimensional sensible i sonor a partir de la idea de “capes”.
Aquest espai consisteix en un sistema de sensors que defineixen diverses capes sensibles
(interactives) que a partir del la presència i el moviment dels cossos generen construccions sonores.

Metodologia:
Els promotors del projecte creiem oportú desenvolupar el projecte en diverses sessions
donada la complexitat de la proposta. D’aquesta manera podem assegurar una implicació
real dels participants en el seu desenvolupament.

Objectiu pedagògic:
Ens proposem desenvolupar diverses sessions interdisciplinars en les que, a partir de les
nostres propostes i l’experiència crítica dels participants, construim eines pedagògiques
(discurs, medodología, procés, anàlisi, valoració…).

Sessió 1.0
En aquesta sessió es presentarà el projecte i cada un dels promotors realitzarà una
introducció al conceptes i tècniques amb les que es preté treballar (so, espai i nous mitjans).
Aquestes intervencions es dividirán en una fase teòrica (a partir d’exemples concrets) i
en una fase experimental en la que els participants realitzaràn una aproximació pràctica
als continguts explicats.

> La sessio durarà 4 hores distribuïdes de la següent manera:
1. Nous mitjans > 50 min.
2. Espai > 50 min.
3. Descans > 15 min
4. So > 50 min.
5. Debat, aportacions i conclusions de la sessió > 75 min.


Nous mitjans
INTERACTIVITAT I PROGRAMACIÓ

Malgrat la complexitat que comporta a nivell informàtic aquesta proposta,
el meu objectiu serà el de demostrar que l’ús de les eines informàtiques que utilitzarem
en aquest procés son accessibles per a tots els participants i que el resultat final i
la manipulació del software (programació) que s’utilitzi serà generat a partir de la
intevenció i les aportacions del col·lectiu.
Pretenc doncs que els elements informàtics que s’utilitzin en el projecte sigui compresos
per a tots i totes i evitar el que crec que és un error recorrent, en procesos similars a
aquest, on les eines informàtiques queden marginades a l’ús dels “entesos-experts”
(mentre tothom s’atreveix a construir a partir de qualsevol altre llenguatge,
per alié que aquest sigui la seva experiència: dansa, dibuix, color, teatre…).

Així doncs, en aquesta primera sessió, realitzaré dues accions concretes:

1. Una aproximació teórico/pràctica a diversos conceptes bàsics
que utilitzarem al llarg del projecte:
- Software / Software Lliure
- Interactivitat - Sensor / sensibilitat
- Progamació
- Aleatorietat
- Elements bàsics de programació (Pd): Objecte, número, slider, bang…


2. Una pràctica concreta amb el software que utilitzarem (Pd -Pure Data-)
on construïrem un senzill “programa” (Patch) d’audio i manipularem per
obtenir diversos sons.

Webs relacionades:
http://www.onnirik.org/pd/
http://riereta.net/
http://www.dorkbotbarcelona.org/viejoindice.xhtml


Espacio
ESTRUCTURAS ESPACIALES: Modulor / 9 cubos

A partir del trabajo con el cuerpo se plantea introducir el lenguaje básico del espacio.
Se trata de recoger una serie de desarrollos conceptuales y pedagógicos alrededor
del estudio del espacio desarrolladas en la teoría de la arquitectura como elementos
para establecer las bases de aplicación de un trabajo de composición interdisciplinaria
a nivel espacial.

Ejercicio de los cauchos

Objetivo:
trabajar con el cuerpo(s) el concepto de relación espacial.

Metodología:
Ejercicio en grupo (todos).
Desarrollar con cintas y con los cuerpos de los participantes una serie de movimientos
capaces de revelar relaciones espaciales entre ellos y el espacio que configuran entre sí.

Herramientas: cintas, elásticos, cámara fotográfica.

Conceptos: Lectura de relaciones para trabajar relaciones espaciales (ritmo y proporción,
correspondencia, ritmo y armonía subordinación y complementariedad, equilibrio y dinamismo, etc.)
desde un criterio de objetividad (abstracción).

Ejercicio de las luces

Objetivo:
trabajar con el cuerpo como objeto estructurador del espacio circundante (antropometría).

Metodología: Ejercicio en grupo (tres).
Dos observadores filman un tercero que desarrolla evoluciones de movimientos
en el espacio dejando un rastro luminoso.

Conceptos:
El cuerpo contiene relaciones de proporcionalidad y ritmo, escala y densidad determinadas
en forma implícita a partir de su desarrollo en función de su propia estructura y articulación.
Es un espacio no contenido sino potencial determinado por su movimiento y desplazamiento.

Contenidos implícitos _________________________________________________________
Como se ha enunciado, estos dos ejercicios trabajan en forma inducida, la integración de
diferentes abordajes y teorías sobre el espacio desarrolladas en diferentes épocas y con
diferentes niveles de abstracción. El criterio es partir del cuerpo y la “vivencia” para llegar
a diferentes niveles de teorización, para afrontar llegar al problema de la representación y
la composición espacial en ámbito interdisciplinario. Para tal fin se entregarán al final una
serie de indicios o líneas de profundización posibles por medio de citas y referencias.

ARQUITECTURA Y ESTILO - se inicia un camino dirigido a crear un lenguaje compositivo espacial.
[En arquitectura luego de los aportes como los de Palladio por medio de los elementos constructivos de
la arquitectura y mucho mas tarde trabajos como el de Ledouc siguiendo el mismo principio pero basado
en el criterio de estilo.]


PUNTO Y LÍNEA SOBRE EL PLANO - Lenguaje básico de construcción y representación gráfica
propio del arte, que lleva de la construcción abstracta bidimensional a la tridimensional.
[Este planteamiento teórico y pedagógico enunciado por Kandinsky en el seno de un proyecto
interdisciplinario fruto del racionalismo moderno, en la Bauhaus posibilitaron el inicio de una nueva teoría
de tipo visual desde la abstracción en el que se buscaba asimilar el espacio concreto a su representación
abstracta y por lo tanto geométrica a la vez que se desarrollaba tido un corpus nuevo alrededor del
problema de la percepción visual y espacial (Gestaltung). Al mismo tiempo Le Corbusier diseña un sistema
de proporciones basándose en los principios de la regla de oro o proporción aurea: el “modulor”. Su trabajo
fundamenta el diseño industrial y la antropometría como base del diseño arquitectónico e industrial.]


LOS 9 CUBOS - Basado en estos elementos básicos de composición espacial, se otorgan
a la estructura virtual (malla), unas cualidades físicas (lleno o vacío), sobre las cuales se
aplican una serie de operaciones mecánicas (rotación, traslación, desgarramiento, compresión,
desplazamiento, etc.)
con las cuales se logra articular y subordinar espacios a cualidades
de interrelación entre sus propios elementos.
[Este principio es retomado en los años ochenta (1980) por Eisenmann. Este arquitecto desarrolla un
ejercicio de tipo visual y gráfico unido al recurso de la representación. Partiendo de los inicios del proceso
de abstracción ligado a la creación de un lenguaje bidimensional (punto, línea y plano de Kandinsky)
es posible establecer un espacio virtual, tan claro y contundente en el arte, como el que la geometría y
la matemática habían sido capaces de concebir por medio de un lenguaje disciplinar propio, tridimensional,
unido a la bidimensionalidad para representar en modo abstracto operaciones de configuración y
composición espacial.]


ARQUITECTURA Y ESPACIO - De nuevo este lenguaje abstracto de tipo mecánico es devuelto
al ejercicio del oficio como herramienta de composición arquitectónica para la proyectación.
[I Ching recoge este trabajo abstracto y lo reintroduce en la tradición Palladiana del lenguaje arquitectónico
empleando un lenguaje racionalista (moderno) en el que recoge lo más valioso de ese linaje de trabajo
pedagógico y compositivo. Es así como las operaciones que en Eisenmann llevarían a una disolución y
desintegración por fragmentación, él las subordina a leyes compositivas o sistemas de orden no aleatorias
de tipo clásico (simetría, centralidad, diagonalidad, equilibrio estático y equilibrio dinámico, etc.]



Sonido
CAPAS SÓNICAS - Una percepción concreta del sonido

Propuesta:
Se pretende recomponer la percepcion abstracta que tenemos del sonido y, a partir de su
relación con el cuerpo, concretizarla y relacionarla con los movimientos y efectos visuales.
El cuerpo estará representado en este primer estadio en los sonidos más primarios que éste
produce: respiraciones, pasos, latidos de corazón, risa, lloro, etc.

Objetivo:
Tomando como inspiración la superposición de capas en el cuerpo humano (vísceras, musculos,
venas, tejido conjuntivo, piel, pelo, etc.)
se intentará conseguir un efecto tipo “cluster” o sonido
amorfo mediante la superposición de sonidos.

Metodología:
Se agruparán los sonidos en diferentes categorías dependiendo de si son cortos-largos,
producidos en el interior - exterior del cuerpo, etc. Al azar se irán superponiendo estos
sonidos y, mediante software específico, se los “desenfocará” de su apariencia primera
a través de compresión, trasposición, elevación, inversión, retroacción, y otras maneras
de distorsionar su característica temporal.

Contenido conceptual:
El sonido es el impulso exterior que produce el efecto más inmediato y más profundo sobre
el cuerpo y la psique. En este primer experimento se producirá un resultado caótico, en un
principio, pero que puede ser ordenado en su relación espacial y a través del ordenador
como herramienta.

 

Informe de LLuc Mayol

Sessió 1: 31 de gener - Saladestar
Primera Part: Nous Mitjans/ Lluc Mayol
Assistents: Liba, Francisco, Lluc i Neus


Començo bastant desanimat en veure el nivell de desestructuració de Passatges
que s'evidencia en el fet que la única persona que assiteix a la sessió (a part dels
tres autors de la proposta) és la Neus. Més enllà de responsabilitats personals,
entenc que l'energia de Passatges està molt debilitada i sincerament aixó m'afecta
emocionalment. Extrapolant-ho a l'experiència pedagògica: És molt difícil començar
una sessió, proposar, començar a cercar… quan estàs emocionalment tocat.

Faig de "tripas corazón" i confio en l'esperit de Passatges, que una vegada més
dóna forma a alguna cosa que semblava impossible.

Començo amb una introducció teórica a partir de la construcció d'una senzilla
seqüència de programació de "Pd" (Pure Data).
Introdueixo temes com el "software lliure", "seqüències de programació",
"actitud vs software"… .
Es generen debats entre els quatre que enriqueixen els continguts,
però que a vegades fan allargar excesivament les sessions.
Cal pensar fins a quin punt el conductor de la sessió (no crec que poguem
parlar de professor en l'experiència Passatges) ha de tallar les discusions o
ha de deixar que la sessió es tranformi
.

Finalment realitzem una pràctica: Transformem l'espai físic en un espai programable.
Tranformem el nostres cossos en elements (o objectes) d'una seqüència de programació
on cada un/a de nosaltres realitza una acció en relació a tota la "cadena".
Ens tranformem en una màquina.
So-espai-dansa-teatre-performance;
Interdisciplinaritat (llàstima que hi falti tanta gent)
M'hagués agradat registrar lo succeït per poder analitzar-ho i desenvolupar-ho.

Informe de Neus Buira
Sessió 1 i 2 - Saladestar

31 de gener
Compartint el sentiment d'en Lluc entorn la desestructuració que ha patit Passatges,
el fet de ser l'única assistent obria una nova "crisi" o situació dificil. Personalment
em va provocar un sentiment d'acceptació, de no baixar l'atenció ni l'interés,
tot i també estar emocionalment
tocada... .
Crec que a l'inici de la 1a sessió tots portavem un nus d'incertesa dins,
el nus del dubte, de la confusió, del si tenia sentit continuar essent 4 gats.
Considero que va ser una lliçó d'humilitat i de presència.

Em va sorprendre el fet que la proposta fos un projecte (potencial),
a desenvolupar en varies sessions.

1a part: Nous mitjans / Lluc Mayol
Em va semblar complexa l'explicació del programa informàtic (Pure data), o més que
complexe, s'em va fer evident que explicar, fer intel.ligible a gent no habituada, en què
consisteix un sistema lògic de programació (què és, com funciona i què hom pot fer),
no és fàcil per ningú, i cal pot ser desenvolupar pedagogies específiques per a la
comprensió d'
aquestes eines informàtiques. En aquest sentit, vaig trobar molt
bona i interessant, la pràctica que vam realitzar a partir del nostre propi cos (i no de
l'ordinador directament, com es fa habitualment). Entendre, comprendre com funciona
l'eina simulant una seqüència de programació, una cadena d'ordres(accions) i reaccions
amb els 4 cosos. Per una estona ens vam convertir, com diu en Lluc, "en una màquina",
en "objectes programats" per a respondre unidireccionalment (binàriament) davant
determinats estimuls visuals o sonors.
Els aspectes que vaig trobar més interessants de l'experiència viscuda van ser:
_ la relació determinat/indeterminat (ordre i caos) i la funció del random
en la construcció d'un espai físic
.
_ la sincronisitat acció-reacció i llurs derives

La Maria arribà al final de l'última de les simulacions, ara erem 5.

Segona part: Espai / Francisco Cabanzo
Queda no gaire temps, es fa clar que les 3 parts no es podràn fer aquell mateix dia,
la proposta de Liba (so) es deixa per al proper encontre.
Entrem ara amb en Francisco, canviem de registre, entren en joc nous elements.
Els 2 exercicis que proposa ens fan viure i observar l'espai de 2 maneres diferents.
_ <<L'exercici de les gomes>>, ens permet veure progressivament com diferents
punts i línees creen diferents plans o plecs en l'Espai
, literalment dibuixem
estructures espaials en funció dels moviments que anem paulatinament introduint.
La relació determinat/intederminat (viscuda en la primera part de la sessió),
ara es converteix en la relació mòvil/inmòvil (fixe).
Trobo un gran encert l'haber escollit la goma com a eina per dibuixar, ja que a més a
més ha permés veure l'espai com quelcom elàstic, extensible i reduïble alhora.
M'en adono que l'eina de treball i d'observació introdueix la seva propia
qualitat en l'experiment a realitzar, en l'objecte a conèixer.

_ <<L'exercici de les llums>>, ens dóna noves perspectives , si abans els
nostres cossos eren punts en l'Espai, ara el cos es converteix en l'Espai en si.
En Francisco em coloca pel cos un cable elèctric amb llums blanques, i acte seguit
em diu: - ara moute. Si ara represento l'Espai en si, llavors els punts de llum
"ballen" el moviment de l'espai
... .
Em trec el cable amb llums i li coloco a la Maria, això em permet "veure" què passa,
des de fora, en tant que observador. La Maria es posa a ballar.
Crec que és interessant fer les dos experiències: esser espai i observació de l'espai;
... una altra relació dintre/fora.
Tota una experiència per a reflexionar amb més clama i profunditat.

17 de febrer
Assistents: Liba, Lluc, Francisco i Neus

El Lluc ens fa saber que la Maria no vindrà, i que degut a un problema greu de salut
no sap quan es reincorporarà al grup de recerca, si es que s'hi reincorpora.
Parlem de la Maria, com motor i cor de Passatges, del que per a ella suposava aquest
projecte pedagògic, dels motius que l'impulsà fa 4 anys a re-unir tot un plegat de gent.
Elogiem la seva força i vitalitat, com amb més de 60 anys segueix tant plena de curiositat,
inquietud, ganes d'apendre, ... .
De nou surt la pregunta que donà origen al grup: sigui o no hi sigui la Maria, individualment
- hi ha voluntat de treballar en recerca pedagògica en arts comparades?
hi ha ganes d'experimentar junts i d'apendre uns dels altres?
La resposta en els 4 va ser afirmativa. Això ens va fer entendre, que la força siguem els que
siguem depen de la voluntat i l'actitud que hom pren, també vam reflexionar sobre el fet
que no era el moment d'obrir les sessions a gent externa, que era moment de concentrar-nos
en nosaltres 4, de fer fort aquest vincle i voluntat de recerca, de viure la magia de Passatges
entre nosaltres i per nosaltres mateixos, sense esperar res, incondicionalment; i que més tard
ja vindria el moment d'obrir les sessions a qui vulgués participar-hi, o fins i tot d'obrir el grup
a gent interessada en aquest tipus de recerca.
Després d'hora i mitja de diàleg i reflexions, posaven fi a la crisi oberta en la primera sessió.
Passatges no mort, està viu en l'equip de recerca pedagògica.

Tercera part: So/ Liba Villavecchia
Iniciem la tercera part, ara el so és el referent i punt de partida, en Liba ens mostra com
diferents categories del so estàn expressades en el software, i com aquest permet fàcilment
manipular o alterar les seves qualitats (freqüència, timbre, etc.)
Enxampo una frase al vol: "El timbre es el color del sonido".
Per entendre el concepte de 'capa sónica', fem un exercici pràctic, primer fent us del programa
informàtic, amb el qual anem escollint i yuxtaposant sons fins donar lloc a un "teixit sonor";
més tard fem el mateix però prenent el nostre propi cos com a instrument: en Lluc fa un so base,
Liba i Francisco fan de veus armòniques (sons d'acompanyament) i jo faig de veu (solista).
Comença el so base, sobre aquest se li sobreimposen els armònics, i després entra la veu.
Tinc certa bergonya, i més que cantar em poso a llegir aleatòria i fragmentariament titulars
d'un diari que volta per allà al costat. Els titulars dits en veu alta i en el contexte en que ens
trobavem em fan riure de ridícols, el riure però alhora també és un símptoma de la bergonya,
del sentir-me tallada.
La capacitat d'improvitzar, de ser espontani en una circumstància donada, el fluir sense objectius,
el jugar inintencionadament, ... sento per part meva el bloqueig o rigidesa
o manca d'hàbit a nivell expressiu, ... la bergonya n'és una evidència.

M'en adono que fa temps que no "jugo" en aquest sentit, celebro el adonar-m'en!

Hi ha quelcom que vull destacar de tota la sessió, i és quan abans de començar l'exercici
en Liba ens diu que casdascu emiteixi lo que li sembli, que flueixi sense por (individualment),
que hi sigui present (autèntic), i que això mateix ja produiria una sinergètica i la unió o fusió
o conjunció de les parts. Aquest fet ho va nombrar amb el mot 'autarquia'.
Trobo molt interessant la idea d'unió que hi ha expressada en aquest plantejament,
donat que no és una unió produida per una similitud formal, ni tampoc intencional,
sino per allò essencial,
el estar plenament present fent algo, amb autenticitat.
L'energia que desprèn aquesta autenticitat, uneix orgànicament les parts o individus implicats.
De nou sento que no és allò que hom fa l'important, sino l'actitud que hom pren per fer-ho.