Víctor Sunyol
és escriptor i
fa de professor de llengua i literatura a l'ensenyament mitjà.
La seva poesia s'inscriu en l’anomenada
poesia dels límits; en els límits
del llenguatge com a únic lloc
possible, i a la recerca d'una poètica més
enllà de les formes del
llenguatge en el seu ús habitual i del llenguatge
com a correlat o representació.
Darrerament ha publicat Quadern de
port (1999), Quadern
de bosc (1999),
Lowly pore (2001) i I si no neva? (2002), a part
d'alguns llibres més anecdòtics
o circumstancials. Té en curs de
publicació Stabat (Ed. Proa, 2003).
Ha col·laborat amb artistes
visuals i ha escrit textos sobre i a partir de la seva
obra (entre altres, Alfons Borrell,
Jordi Cano, Marcel Dalmau, Manel Esclusa,
Joan Furriols, Gabriel, Antoni Llena,
Enric Pladevall o Josep Vernis).
És també l'autor del text
de Aèria, de Xavier Maristany (cantata per 7 veus
femenines i instruments de percussió
de vidre) estrenada el 2002.
Des de la seva fundació pertany
a H, Associació per a les Arts Contemporànies
(a Vic), i és un dels membres
impulsors de la singular editorial Cafè Central, màquina
d’edicions, activitats i
agitacions diverses. Pertany als consells de redacció de
Reduccions, revista de poesia, i
Transversal, revista de cultura contemporània.
Codirigeix la col·lecció
de poesia Jardins de Samarcanda (Eumo ed, Cafè Central)
i la col·lecció de poesia
temàtica Calaix de sastre (Eumo ed.).
A partir de la seva experiència
en tallers de creació literària, el 1992 va publicar
(Eumo Editorial) Màquines
per a escriure, un repertori de recursos per a la creativitat
escrita que ja ha esdevingut un
clàssic. En aquest aspecte, i des de la seva
docència a l'Escola d'Art de Vic,
ha orientat les seves activitats cap als mecanismes
de la creativitat i s'ha dedicat als recursos
i estratègies per a la creativitat en general;
n'ha donat cursos i n'ha realitzat seminaris.
Trobareu textos i
més informació a:
http://cultura.gencat.es/ilc/qeq/cerca.asp
http://www.barcelonareview.com/30/c_vs.htm\
http://www.barcelonareview.com/24/raval/
http://www.eltactequete.com/index2.htm\par (consulteu el n.12 de la revista)
http://www.sant-cugat.net/daltabaix/primav03.htm
LITERATURA
El text com a cos. El cos del text.
El text del cos. El cos com a text.
Tractar el text com a cos: Fer-lo
néixer, creixer,
modelar-lo. Un cos des de la
superfície de la pell
fins al fons de les entranyes. Un cos
amb els seus
anys, la memòria, les cicatrius,
les malalties, els vestits,
el maquillatge, els gestos, els tics...
El cos del text. Reconèixer
el cos d'un text, fer-lo moure,
jugar-hi, acompanyar-lo, estimar-lo, barallar-s'hi,
tractar-lo de tu a tu.
El text del cos.
Reconèixer el text del propi cos.
Reconèixer-lo i escriure'l, variar-lo,
adaptar-lo
a cada moment i necessitat.
Tractar el cos com a text: Cada un de
nosaltres és un text.
Aprendre a llegir-lo i a traduir-lo en
llenguatges
convencionals.
Literatura: Lectura i creació es
confonen, es fonen.
Llegir és escriure, és
crear.
Escriure és llegir, és
aplicar el resultat de la lectura
del món, del jo i del cos, del
món en el cos.
Establir, buscar i crear
estratègies per aquesta
lectura-escriptura.
