Prada 2005
XXXVII Universitat Catalana d'Estiu:

Societats en trànsit. Memòria i Futur.
El paper de la memòria en la construcció de la societat. SS

humanitats/ àrea d'història de l'art:
L'art, una re-acció transformadora

dimars 23 d'agost

ENCONTRE II
Elvira Pujol i Joan Vilapuig
àmbit: espai públic/ territori: urbanisme

www.sitesize.net
Sitesize treballa des de la cultura visual, la representació territorial centrada en la
identificació i construcció d’imaginaris socials urbans i d’estratègies de participació
comunitària. Entén l’àmbit local com l’espai privilegiat de l’experimentació,
com aquells territoris i realitats que es construeixen col·lectivament des de la ciutadania.

Extrets d’una conversa:
Ens defineixen les coses que ens interessen: Espai, Escultura, Paisatge.
Les persones dins dels llocs. L'imaginari dels llocs: com ens relacionem a partir
de les idees que tenim dels llocs que fan que la vivència sigui més complerta i plena.

Ens interessa l’acció directa (l’acció poden ser intervencions físiques,
i també documentació, formes de crear discursos).
Autoencàrrecs que neixen de necessitats reals.
Metodologia: des d’estructures ciutadanes fer reivindicacions, accions urbanes.
Grups veïnals. Donar visibilitat ocupant l’espai públic o online.
Accions col·lectives ja organitzades en les que participem.
Generar un debat entorn de les inquietuds col·lectives.

La nostra feina també és connectar coses.
La gent treballa separada i pots connectar aspectes de la ciutat, problemàtiques,
gent, que poden complementar-se. Fer rutes urbanes.

Memòria, no en el sentit de nostàlgia, sinó com a resistència de la gent,
vincle amb el passat. El trànsit de les persones decidir com volen viure la seva ciutat.
L’urbanista no té en compte la memòria, fan zona zero.
Estem construït una memòria que és un esquelet buit.
El destí de les persones que viuen a les ciutats.
Nosaltres som els que habitem.


informe (apunts d'Anna Pujadas)

Exercici
Ens conviden a representar el lloc on vivim, afegint-hi les relacions que
hi tenim associats (emocions, sensacions, records activitats, ...).
Pengen les representacions a la paret i ens fan explicar el que hem dibuixat.
Quan expliques el lloc on vius, parles de tu.


Quan representes el lloc on vius et representes a tu mateix.




Territori
El territori és el lloc físic, però també el sentit de comunitat,
són relacions compartides. Ens interessa intervenir en el lloc amb instruments
que poden ser un llapis o un paper o les tecnologies digitals actuals.
Ens interessa omplir aquests instruments de contingut.
Cadascú explica la seva representació.

Diuen que explicaràn les eines de treball.

_ 01/Imaginaris Urbans
Al lloc on vivim hi ha elements físics, però també hi ha elements que no són físics,
són de l'imaginari. Potser no podem canviar un carrer,
però podem canviar la manera com el veiem.
Per això l'imaginari pot ser un instrument de transformació.
Capital simbòlic = unes relacions que són una acumulació de caràcter simbòlic.
Com podem crear elements que siguin part del capital simbòlic del nostre lloc.
Hi ha uns processos que també poden ser de destrucció del capital simbòlic.
El capital simbòlic pot ser eliminat o desnonat.
Hi ha institucions que es dediquen a crear valors, que generen coneixement,
l’administren i el difonen. Volem saber quines són aquestes institucions,
cap a on es dirigeixen, si ens inclouen a nosaltres.



Instruments:

> Fer un recorregut.
Fer un recorregut per la ciutat pot ser un instrument per reconèixer el capital urbà.
Tenim dificultat per entendre la globalitat, les relacions entre un tot territorial.
Veure quina és la identitat dels llocs en transformació.
El recorregut l’explicava una persona que havia viscut el lloc.

> Fer derives territorials.
Treballar el model turístic com a imaginari urbà.
Caminar durant una setmana, descobrint llocs, fent un reconeixement.

> Imaginar la transformació d’un lloc.
El futur és una projecció cap a unes relacions que no existeixen però que
defineixen el nostre present, el futur és l’àmbit de l'imaginari.

_ 02/ Representació territorial
La representació territorial d'un lloc està a la base de les paraules que usem per explicar-lo,
les imatges que en dibuixem. Mapa mental de què hi ha en aquest espai.
El valor cultural de la representació artística. Com la representació artística ens pot donar
valors sobre aquesta relació vital amb el lloc. Trobar els llocs que havien estat representats
per veure la transformació i també la relació que tenim amb el paisatge.
La transformació d’un lloc genera noves identitats.



_03/ Desenvolupament comunitari
Paper que poden tenir accions culturals que es puguin integrar en les formes de
transformació. Esferes de creativitat, poder inventar maneres d’acostar-se
a aquests problemes i participar-hi.
Així hi ha una acció política i una acció cultural paral·leles.
Entenem la creació com un servei cultural comunitari.
En aquesta idea de creació canvia l’estatut de creador,
de la creació i de la comunicació d’aquesta creació.
Hi ha una recepció activa que requereix una implicació i reelaboració
per a que aquell discurs sigui actiu. Les tècniques dels professionals
de comunicació poden estar al servei de les necessitats de la gent.
És buscar formes de traduir l’experiència personal.
Ens interessa fer visible per a que la resta de comunitat s’assabenti de les coses.
Per això, tot i tenir una web en al qual pengem des de vídeos amb entrevistes
fins a documents judicials o de l’ajuntament, també sortim al carrer.
No és un treball artístic, són eines creatives al servei de la comunitat.



L’objectiu final no és presentar la realitat,
sinó donar veu a la gent que és real també.
La transformació en si no és dolenta, el greu és no poder-hi participar.

Incidim també en la part de la formació.
Cal formar-se col·lectivament per saber.
Ens guia la idea de fer una universitat popular.
Creuar, fer que es coneguin, gent que no es creuaria d’altra manera.
Un estudiant que es creua amb un activista, amb un veí, amb un antic dirigent veïnal,
amb... . Moure’s i generar llocs d’encontre.

Formar-se i trobar-se