informe nbf >

Eina: Anàlisi i Crítica del Disseny II/ Grup 1/ curs 2.003-4 octubre-febrer

fet en relació al <manifest pedagògic> i els <objectius del curs>

assitència

En general no hi ha hàbit d’arribar d’hora.
La puntualitat, en el sentit de poder començar a partir d’un quart de 9,
ha anat decreixent sobretot a partir de desembre.
D’un total de 45 estudiants matriculats, han arribat tard:
de 12 a 23 l’octubre-novembre, passant a 30 o més al desembre-gener.
Molt pocs es prenen el temps per arribar a l’aula a les 9, i desperts.

Semblar ser que fins que no arriba el professor “allò“ no s’engega,
que gent jove de 21 anys no tingui prou impuls per desencadenar, sols,
ambients propicis per l’estudi, la reflexió, l’aprendre.

Sembla ser també que qui menys qui més està estressat;

reben molta pressió acadèmica, teòrica i pràctica,
fan masses coses i “no hi ha temps“ per fer-les
amb un mínim de calma i profunditat, dignitat.

Actualment en les universitats s’estudia com si fossim ’màquines’ i no ’persones’,
cotinua premant la quantitat a la qualitat, un desequilibri que no afavoreix a cap
institució o entitat dedicada al servei de l’educació.

Normalment el professor és qui crea el “clima“, marca i dirigeix el ritme del curs.

No sé si és aquesta la tasca docent d’un professor,
responsable d’una assignatura troncal de 4art curs (últim any acadèmic).

Crec que el professor hauria d’estar allí per donar consell, assessorar, aportar visions;
i els estudiants haurien de ser prou conciensts, per vindre motivats i a l’hora a classe,
doncs, en un principi, estan estudiant perque volen estudiar.
Hom no realitza uns estudis universitaris per obligació.

Crec que no s’ha aconseguit fer cap pausa de 15’,

quasi bé sempre s’han extès a 20-30 minuts o més.

L’assistència a l’aula es redueix visiblement desprès de la pausa,

sembla ser que no hi ha prou interès en el que s’esta fent,

o hi ha altres coses a fer, o urgències a resoldre,

o simplement no hi ha ganes d’anar a classe.
El professor es troba amb la situació d’improvisar en instants,

com continuar la sessió pensada per 1h 15’/30’, quan queden 45’ de classe.

La passivitat dels estudiants segueix present i dominant;

l’anar a l’aula “perque toca“ classe de... ,
també la inercia i comoditat del rol d’<estudiant>, en tant receptor passiu.

Sembla que els estudiants ho puguin exigir tot dels professors,

però quan el professor demana ACTITUD als estudiants ...

amb què es troba? quina és la resposta?

No em queda clar,
en quina mesura el meu caràcter, comportament i actitud,

es favorable o no per acconseguir els objectius pedagògics que proposo;

fins en quin punt ser més activa o més passiva, parlar o callar més,

intento combinar ambdues coses.
Reconec que em costa deixar espai al silenci (pedagogia del silenci),
i que voldria intervindre molt menys i de forma precisa, clara;

dir les coses 1 vegada, sense repetir-les, no ser reiterativa;

romandre en la calma, sigui quina sigui la situació en la que em trobi.

Resumint: un cop més, predomina el “haig de“ al “vull“.

entregues, avaluacions, notes

No és l’adqueriment de informació allò que ens fa humans.
De la mateixa manera que no sols amb un exàmen, hom mostra
el què sab i s’ha après. Les entregues són exàmens parcials,

exàmens o exercicis, que el professor creu oportuns en relació a l’assignatura.

En l’ entrega 1 [autoretrat/tècnica lliure/Dina4],

vaig quedar gratament sorpresa dels treballs realitzats,

simples dina4 convertits en miralls, una instantània de cadascú feta a l’inici del curs.

Hi vaig veure creativitat, expresivitat, força i sinceritat de gent jove;
també confusió, negativitat, incertesa i por ... .

Molt pocs van tenir en compte tot l’espai possible d’1 dina 4 per comunicar-se.

L’ entrega 2 [tria tema de la recerca, entorn i problemàtica específica i qüestió clau
escollida + plà de treball amb cronograma/2 pàgs. màxim] era un exercici difícil,

doncs es tractava de decidir qué estudiar i com organitzar els 3 mesos de recerca.

Vaig veure dificultat per a concretar o acotar un tema, 1 qüestió clau i un entorn.

Dificultat per a contextualitzar i sintetitzar idees, relacionar conceptes,

formular preguntes, establir procediments i/o metodologies de treball.
Molta gent no va arribar a fer pla de treball, ni cronograma.

En general, poca inventiva per comunicar el transcurs del temps.

No obstant, els temes escollits eren potens i compromesos, involucrant
a grans trets, àmbits diversos com: Art y Disseny; Funció, finalitat i sentit del Disseny;
Disseny i llenguatge; Comunicació i marqueting; Ética, conscienciació social i política;
Disseny i societat; Rehabilitacions i remodelacions; Mobiliari; Arquitectura; Disseny

i ecologia; Disseny i pedagogia; Disseny i coneixement [epistemologia].

L’ entrega 3 [fer un mapa-gràfic que reflexi l’estat actual de la recerca; on surti:
què et proposes fer? què has fet? i que et falta fer fins el 19 de desembre/ 1pàg.]
era de nou un exerici complexe, en tant síntesi i arquitectura de la informació,

requeria lucidesa per a discernir els conceptes claus relacionats amb la recerca,

així com capacitat d’ordre i esquematització per a estructurar gràficament
els continguts i aspectes diversos que hom treballava.
A més a més, s’hi afegia de nou la dificultat de comunicar el transcurs del TEMPS,

factor en sí mateix difícil de representar. Molt pocs van fer l’intent d’incloure’l;
i crec que van ser 2 casos excepcionals, els qui van arribar a copçar-lo
amb la simplicitat i elegància de l’enginy poètic.

En general, dificultat per relacionar i comunicar gràficament: forma-contingut-context;

crec que és per manca d’hàbit, de fet algunes persones em van dir que no estaven
acostumades a fer esquemes o mapes, a pensar i comunicar-se d’aquesta manera.

L’ entrega 4 [treball de recerca/ de 20 a 25 pàgs.]
crec que ha estat un rebte fort i simbòlic per tothom, (també ho fou l’any passat),
donada la manca d’hàbit o experiència en treballs d’aquests tipus.

Arriben a 4rt amb nocions mínimes de “com fer una recerca“, estaria bé que en fessin 1 per any,
des de 1r curs, a fi de no topar amb tants problemes metodològics a 4art i
poder aprofondir en els temes i objectes d’estudi.

Generalitzant molt, i amb tot el risc que això comporta, diria que les recerques
d’aquest any, han patit pràcticament les mateixes dificultats que l’any passat.
Dificultat en l’escriptura, en el domini del llenguatge escrit, en l’ús i sentit (terminològic)
de les paraules; molt pocs escriuen amb fluidesa, claretat i precisió.

Dificultat en la conceptualització, tant a l’hora d’acotar un tema, un entorn, formular 1
pregunta clau, establir criteris i paràmetres de referència; com a l’hora d’organitzar
les dades obtingudes, discernir i ordenar les idees, estructurar i construir els discursos.
Dificultat en la presentació, o “posta en escena“ en un format determinat, en aquest
cas concretament: de 20 a 25 fulls dina4; aqui es on s’involucren tots els aspectes
relacionats amb el tractament i arquitectura de la informació, i que hom podria
anomenar 'concepte gràfic’ del treball.

Malgrat tot, puc dir que estem acconseguint “fer recerca“,

recerques “tímidament“ universitaries, donades les 3 dificultats ja esmentades,
però que si en tinguessim cura des de 1r curs, podrien perfectament donar lloc,
a recerques de gran valor (profunditat, rigor i creativitat) i interès (útils), no sols pel
Disseny, sino també per molts altres àmbits de coneixement i sectors de la societat.

L’ entrega 5 [autoretrat professional/tècnica lliure/Dina4], tanca l’assignatura

amb una nova “instantània“ de casdascú en tant que dissenyadors.

En comparació amb altres anys, el lliurament de les 5 entregues
ha estat força regular, segons dates d’entrega indicades en el calendari;

amb escepció de l’entrega 4 [treball de recerca], on majoritariament,
els estudiants van demanar la perllongació de la data, a fi de poder
fer i/o acabar el treball, alguns aludient: “amb un mínim de dignitat “.

És el 4rt any consecutiu que a finals de desembre i finals de gener, observo
una devallada molt forta de l’assistència, cada any hi ha estudiants que em parlen

de la situació de “colapse“ en la que es troben, donat el nombre d’entregues de cada
assignatura i la proximitat, quan no simultaneitat de les dates d’entrega;
es pot donar el cas, que en una setmana, tinguin de 3, 4 o inclús 5 entregues,
la qual cosa els hi suposa un considerable augment de l’estrés (psíquic i físic),
cansanci, doncs es dorm poc, aguantant a base de cafès, etc’s;

i sovint també pot comportar: bloqueig, insatisfacció, crisis, ... .

També caldria parlar aqui, de la dificultat que molts tenen per organitzar-se,
portar la feina al dia, i no deixar-ho tot per al final.

Crec que estaria bé, abans de començar un nou curs acadèmic (al setembre),

fer 1 reunió amb tots els professors de 4rt i els directius pedagògics de l’escola,

per tal de planificar conjuntament les dates d’entrega, ... entre altres coses.

Un altre punt a comentar, seria el RESPECTE a les “regles de joc“ establertes
a fi d’agilitzar la feina (sobretot la burocràtica) que suposa coordinar i fer el seguiment

dels diversos exercicis realitzats per 45 persones.

Sembla ser que costa molt posar ATENCIÓ a 1 simple full dina4, on es troba:
el calendari-programa del curs, descripció dels exercicis-entregues, així com

els requisits, pautes i codificacions demanades.

Tinc la impresió que no es llegeix amb atenció, sino amb precipitació.

També crec que no hi ha prou consciència de la feina “extra“ que es dóna al professor
al no seguir les indicacions donades.

Des de la perspectiva de l’estudiant el professor és 1 persona,

des de la perspectiva del professor els estudiants són/sou, en aquest cas, 45 persones.

No es trien perque si, pautes i codificacions específiques relatives a entregues normals

o via email, ni es configura per fer bonic, una estructura conceptual amb les
diferents parts d’un treball de recerca (en Disseny).

No he fet càlculs però em sembla que ningú ha respectat al 100% les “regles de joc“.

No hem queda clar si és per manca de respecte, manca d’atenció, rigor o disciplina,

incapacitat per adaptar-se als condicionaments previs, manca d’intel.ligibilitat del full,

... .

Respeste a l’avaluació i les notes, sols dir que considero l’autoavaluació,
l’exàmen més dificil que hom pot fer-li fer a algú; i que la nota,
és un mirall d’allò <cregut>, <desitjat> o <reconegut> en un mateix.

*
Barcelona 2 de febrer 2.004

[PD: no sols faig faltes d’ortografia en català, sino en la resta de llengües que parlo i escric;
no em fa vergonya dir-ho, ni tampoc que em corregeixin ja siguin professors o estudiants,
de fet, sempre ho agraeixo i intento aprendre’n. Gràcies Laura! pel <és “haig de“ i no “tinc que“>]

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

opinions d’estudiants en relació:

al treball de recerca:

. dificultat per aconseguir informació tècnica mitjançant catàlegs (Marc Coll)
. dificultat per trobar bibliografia, informació (Elisabet Rius)
. dificultat per redactar les idees.
. dificultat al començament, perque no saviem per on tirar (Marta Altés)

a l’assignatura:

. manca de relació entre el que es fa a classe i el treball de recerca (Marina Herrera)
. la manca d’informació dóna inseguretat.
. el tamaño del grupo no es muy propicio para los debates (Rodrigo Marcos)
(hay personas que les da miedo o reparo o no les gusta hablar cuando hay tanta gente)
. creo que en casi ningún caso ha funcionado este sistema de dejar tan en el aire el
que los debates se desarrollasen de una manera interesante. Creo que sería buena
idea, ..., elegir a un equipo para romper el hielo. Creo que eso animaría al resto de
la clase a participar. Si se deja en manos de un grupo tan grande, ... nadie coge la
responsabilidad. (Raquel Sender)
. manca de classes teòriques, de classes magistrals. (Marta Reyero)
. l’assignatura et dóna llibertat, quan entres en época d’entregues i necessites tot el
temps possible, llavors acabes agafant el temps d’aquestes classes ... . (Marta Reyero)

. Lo que me falta de tu parte, Neus, es vernos con una pizca de positivismo. ... es muy
cansado recibir quejas de tantos lados. (Raquel Sender)

a 4rt curs acadèmic:

. cada asignatura va a su bola.