1.1 manifest pedagògic             [nbf Barcelona 20.9.2002/12.9.2003/10.2.2004]

 

sobre l’assistència

 

. Obligació o ocasió? Hi ha una gran diferència entre el “haig de” i el “vull”,

la mateixa que hi ha entre quelcom entés com una “obligació“ o com una “ocasió“;

molt sovint ambdues possibilitats depenen d’un mateix, de com un està en la vida,

de com consideri el viure.

A partir de certes edats (21 en endavant), no considero necessaria l’assistència obligatòria.

En tant que estudiants de 4art (últim any acadèmic) dono per suposat que treballo amb

persones adultes i no amb adolescents ni infants.

. El desenvolupament d’aquesta assignatura és impensable sense una assistència activa,

això vol dir participació i col.laboració mutua; la major part del què passe en el curs depén

dels propis estudiants.

. La classe comença a les 9:15, i acaba a les 12:30, amb 1 pausa al mig de 15’ minuts.

El primer quart d’hora (de 9 a 9:15) serveix per a accondicionar l’espai, posar-se en contexte,

preparar-se un mateix, aclarir dubtes sobre la dinàmica del curs, exercicis, etc.

. No passo llista, cadascú a l’arribar a l’aula marca la seva propia creu.

A un quart de 9 la llista d’assistència desapareix, per lo que sols medeix de forma estricta

la puntualitat de la gent.

Una cosa és arribar 1, 2, ... 3 dies tard, i una altra arribar tard tot el curs i per costum.

La puntualitat és un primer signe de respecte vers un mateix i vers els altres.

. Qui no pot assitir a classe per motius laborals o d’enfermentat,

m’ho ha de fer saber a l’inici, per acordar la forma de seguiment del curs.

 

sobre l'avaluació

 

. No crec en cap forma d’avaluació que fomenti el treballar per aprobar i no per apendre.

Considero l’obsessió per “la nota“ un signe d’inmaduresa per part de la persona que estudia,

i de decadència per part del sistema educatiu.

. Què significa un ’suspès ’, un ’aprovat’ , un ’notable’, un ’excel.lent’ ... dependrà

dels criteris, valors pedagògics i moral de cada professor. Considero que és molt difícil

saber quan hem sigut justos i quant hem errat, a l’hora d’avaluar una persona.

Per mi,’exel.lent’ seria aquella persona que treballa, no per superar el llistó de la nota,

ni per escalar xifres, sino per desenvolupar-se sí mateixa, per inquietud propia; persones

que tenen en sí desvetllada la voluntad o l’instint d’apendre, persones que no necessiten

coacció, norma, o pauta externa per motivar-se i implicar-se amb profunditat, rigor i creativitat

en tot allò que fan; ’notable’ seria l’esfoç que obre els marges del coneixement; ’aprovat’,...

aprovat per a mi pot ser quelcom molt digne, pot ser un signe de sinceritat i d’humilitat;

’no presentat’ es tot allò que rau pendent en el temps; ’suspès’, ... és topar amb una

negativa, un obstacle, també pot ser una no-resposta a una no-pregunta.

No és gens fàcil autojutjar-se ni jutjar.

 

. no hi ha examen final, sino lliurament al llarg del curs de 5 exercicis en dates concretes

(veure full d’entregues-calendari curs).

L’últim dia del curs, cadascú s’autoavalua el PROCÉS que haigi viscut en relació, en el cas

concret d’aquesta assignatura, a la capacitat d’anàlisi, síntesi i crítica.
No puc imagina’m el desenvolupament d’aquestes facultats sense: curiositat, atenció,
respecte, iniciativa, organització, perseverància, creativitat, responsabilitat, exigència,

flexibilitat , rigor, .. . La actitud rau implícita en tot allò que hom produeix.

Un treball manifesta habtitud i actitud.

 

alguns valors

 

. S’apren de la necessitat, no de l’obligació. (Nacho Mondine)

. hom apren uns dels altres.

. Educar no és transmetre, educar és créixer,

i un creix sol i creix en companyia. (Xavier Carrera)

Sense llibertat hom no creix. La llibertat porta implícita la qualitat moral de cadascú.

. L’aprendre desde la pràctica (acció) immediata i directa (individual i col.letiva).

Hom apren a analitzar, ... analitzant. Hom aprèn a pensar, pensant.

. Hom apren a caminar, caminant.

De petits, si no caiguessim no aprendriem a caminar.

L’error és inevitable i evitable alhora. (Ignasi Vigneta)

Quan hom compren l’error, hom apren d’ell.

. hom passa la vida aprenent.

...

 

1.2 objectius del curs

 

 

. Potenciar el treball de camp, la recerca, la reflexió i el diàleg

entorn questions relacionades amb el Disseny (gràfic/interiors/producte).

 

. Desenvolupar la CAPACITAT d’anàlisi i crítica des de la pràctica i experiència concreta.

 

. Pendre cura del LLENGUATGE, posant atenció a la relació: forma-contingut-context.

 

. Comprendre que l’ACTITUD és fonamental en qualsevol procès d’aprenentatge i recerca.

 

. Anar prenent CONSCIÈNCIA del què hom aporta i hom pot aportar en la societat.