1_ pedagogia
1.0 manifest p.2
1.1 objectius p. 3
1.2 autoavaluació
procès acadèmic p. 4-21
. Disseny GRÀFIC p.4-12
. Disseny de PRODUCTE p.12-15
. Disseny
d’INTERIORS p.16-21
1.3 exercicis p. 22-26
1.0 manifest nbf
sobre l’assistència:
. Obligació o ocasió: hi ha
una gran diferència entre el “tinc que” i el
“vull”, la mateixa que
hi ha entre quelcom entés com
una “obligació“ o com una “ocasió“; molt
sovint ambdues
possibilitats depenen d’un
mateix, de com un està en la vida, de com consideri el viure.
A partir de certes edats (22-25 anys en
endavant), no considero
necessaria l’assistència
obligatòria. En tant que
estudiants de 4art (últim any acadèmic) dono per suposat que
treballo amb persones mínimament
“adultes“ i no amb “adolescents“ o amb
“infants“.
. Aquesta assignatura és impensable
sense una assistència activa, això vol dir participació i
col.laboració mutua; la major
part del què passe en el curs depén dels propis estudiants.
(Qui no pugui assitir a classe m’ho ha de fer
saber a l’inici del curs.)
. La classe comença a les 9:15, el primer quart
d’hora (de 9 a 9:15) serveix per a
accondicionar
l’espai, posar-se en contexte, preparar-se un mateix, aclarir dubtes
sobre
la dinàmica
del curs, etc.
. no passo llista, cadascú a l’arribar a
l’aula marca la seva creu.
A un quart de 9 la
llista d’assistència desapareix.
. Una cosa és arribar 1, 2, ... 3 dies tard, i una altra arribar tard tot
el curs i per costum.
La puntualitat
és un primer signe de respecte vers un mateix i vers els altres.
. no crec en cap forma
d’avaluació que fomenti el treballar per aprobar i no per apendre.
Considero l’obsessió per
“la nota“ un signe d’inmaduresa per part de la persona que
estudia, i de decadència per
part del sistema educatiu.
. Què significa un
’suspès ’, un ’aprovat’ , un
’notable’, un
’excel.lent’ ... dependrà dels
criteris, valors pedagògics i
moral de cada professor. Considero que és molt difícil saber
quan hem sigut justos i quant hem
errat, alhora d’avaluar una persona.
’exel.lent’, per mi, seria aquella persona que
treballa, no per superar el llistó de la nota,
ni per escalar xifres, sino per
desenvolupar-se sí mateixa, per inquietud propia; persones
que tenen en sí desvetllada la
voluntad o l’instint d’apendre, persones que no necessiten
coacció, norma, o pauta externa
per motivar-se i implicar-se amb profunditat, rigor i
creativitat en tot allò que fan.
’notable’
seria l’esfoç que obra els marges del
coneixement. ’aprovat’,... aprovat per a mi pot ser
quelcom molt digne, pot ser un signe
de sinceritat i d’humiltat.
’no presentat’ es tot allò que rau pendent en el temps.
’suspès’, ... és topar amb una
negativa, un obstacle; també pot ser una no-resposta a
una no-pregunta.
No és gens fàcil autojutjar-se ni
jutjar.
. no hi ha examen final, sino lliurament de 6 exercicis en
dates concretes (veure full d’entregues
-calendari curs).
L’últim dia del curs, cadascú s’autoavalua el PROCÉS
que haigi viscut en
relació a, en el cas
concret d’aquesta assignatura, la capacitat de recerca, la qual cosa
implica
capacitat
d’anàlisi, síntesi i crítica.
No puc
imagina’m el desenvolupament d’aquestes facultats sense...,
curiositat, atenció,
respecte,
iniciativa, organització, perseverància, creativitat,
responsabilitat, exigència,
flexibilitat , ...
. La actitud rau implicita en tot allò que hom produeix.
Un treball
manifesta habtitud i actitud.
alguns valors
. S’apren de la necessitat, no de
l’obligació. (Nacho Mondine)
. hom apren
uns dels altres.
. Educar no és transmetre, educar
és créixer,
i un creix sol i creix en
companyia. (Xavier Carrera)
Sense llibertat hom no creix. La llibertat porta
implícita la qualitat moral de cadascú.
. L’aprendre desde la pràctica (acció)
immediata
i directa (individual i col.letiva).
Hom apren a
analitzar, ... analitzant. Hom aprèn a pensar, pensant.
. Hom apren a
caminar, caminant.
De petits,
si no caiguessim no aprendriem a caminar.
L’error és inevitable i evitable alhora. (Ignasi
Vigneta)
Quan hom
compren l’error, hom apren d’ell.
. hom passa
la vida aprenent.
...
Barcelona
20.9.2002
1.1 objectius
.
l’automotivació, l’ésser despert, receptiu,
l’atenció desinteresada, l’estar “viu”.
.
el perdre la por a fer perguntes, a pensar, qüestionar, …
potenciar la curiositat,
l’observar, el plaer de la recerca, ...
.
el reflexionar i l’argumentar, posant atenció a allò
què hom diu, escriu, llegeix, …;
el ser conseqüents: no dir
allò que hom no ha viscut, sentit, experimentat, aprés, coneix.
.
el treballar individualment i en grup, l’apendre a mirar les coses de
diferents maneres;
l’apendre a
escoltar i a organitzar-se en funció de les necessitats de cada moment,
…
l’ajudar-se
uns als altres, ….
.
l’anar prenent consciència de la complexitat d’un mateix i
la del món on vivim;
l’autoconeixement com a
procés continu, l’acceptar l’imperfecció;
el ser persona, ésser
humà, abans que dissenyador, jardiner, comerciant, etc. .
L’esdevindre quelcom més
conscients del que hom aporta en la societat (recerca en el sentit).
.
el respecte i la responsabilitat, ... fer-se una mica més adult tot
aprenent a fer recerca.
1.2
autoavaluació procès acadèmic : què
has après?
[selecció de fragments estrets de l’exercici 1
realitzat la primera setmana del curs.
Un exercici individual de reflexió i valoració
escrita sobre el procès acadèmic fet a EINA.
L’ordre i les negretes dels fragments és
atzarós. Caldria una segona lectura per establir criteris
d’ordenació segons continguts i qüestions sorgides, i
obtindre així una lectura menys dispersa.
Manca també corregir faltes ortogràfiques]
“L’aprenentatge és una facultat (o capacitat) ... molt lligada a la il.lusió
i l’estat d’ànim.
(...) ... provocat, al meu entendre per la capacitat
de moure’t i introduir-te dins la societat,
col.lectiu, o en qualsevol grup social.
Totes les pors juvenils comencen a
desaperèixer al saber que un és apte dins d’un grup.“
“He après a valorar-me, encara que
molts cops me’n oblido.“
Carme Girona
“(...) Siempre hay cosas que me interesan,
menos o más, pero el arte es de escuchar.
Lucho en contra del hábito de ser presente en
la clase pensando en mil y una cosas fuera
de la aula y de esta manera, perder lo que
está pasando. (...)
En general, mi experiencia en eina es de una
cantidad de trabajo enorme.
No veo manera de hacer la carrera con más
calma. Siempre hay falta de tiempo,
y mi vida durantes estos años se ha
convertido en una carrera,
corriendo como una loca para hacerlo todo.
Descubrí el estrés aquí en eina. (...)
Siempre corriendo, siempre trabajando un proyecto
detrás de otro, ho hay muchas
oportunidades de tomar un poco de distancia para
pensar sobre lo que estamos haciendo.
Los primeros años eran concentrados en las
técnicas diferentes para el profesional.
Implicaba clases de tipografía, ordenador,
etc. Al mismo tiempo tenía muchas clases
artística y creativas. No sé si
seguían una línea homogénea pero, después de dos
años,
tenía la impresión que ya sabia todo
lo necesario para ser un diseñador: ya sabia
técnicamente cómo entregar los
documentos y sabia más o menos si el trabajo estaba bien
hecho o no. No sé exactamente qué era
el criterio pero un <feel> general, ya existía. (...)
Últimamente veo un cambio. Las clases se
orientan más hacia creatividad, más estilos
personales y más hacia proyectos
conceptuales. Parece que es cuestión de ser capaz
de romper con las ideas fijas. Muy difícil
después de dos años de adoctrinamiento...
Ahora que he llegado al último curso, me
siento todavía un poco distante de todo lo
que está pasando aquí. Mi estancia en
Nepal en Tibet me afectó en muchos aspectos
y cosas que aquí parecen tan importantes,
pierden interés con la distancia física.
La gran diferencia que veo entre mi experiencia
’oriental’ y estudiar en eina,
es que aquí el énfasis cae
únicamente sobre el proceso mental.
En (el) oriente el ser humano es tratado como
fenómeno completo, con pensamientos,
sentimientos, etc. Siempre critico la
enseñanza del occidente porque es purament mental
y deja de lado otros campos del ser humano. El
oriente une, el occidente divide.
Por último, ¿què he aprendido?
Pues, mucho, pero no me sirve porque lo que cuenta
no es lo que aprendí, pero (sino) la
capacidad de hacer una síntesis de todo lo aprendido,
de buscar otras formas, de inventar nuevos
conceptos, etc.; temas que no se pueden
aprender.“
“... el proceso educativo, en mi caso, no es
separable de la escuela de la vida.
Si hablamos de composición, forma, color,
equilibrio (desequilibrio, también claro),
algunas cosas he aprendido, sin duda. Incluso puedo
decir que soy una freaki de la
tipografía, me vuelven loca esas manchas
vacias susceptibles de llenarse de miles
de significados.
Pero lo realmente importante, es otra cosa. Lo
importante es que he aprendido la fuerza
de la comunicación, su poder de
afectación en las personas (su capacidad de control,
represión e inculturización, por otro
lado).
De ahí que considere al diseñador
social, para lo bueno y lo malo. Y lo malo es que
el diseño se ha vuelto en nuestra realidad
capitalista un instrumento más de poder.
Un instrumento que entorpece y adormece la mente. Un
buen ejemplo es parte de la
movida de diseñadores modernos de Bcn,
diseño y modas pasajeras se confunden.
Habiendo desarrollado mi capacidad para proyectar
ideas gráficamente, mi interés ahorita
se centra en crear espacios (en toda la magnitud del
término) para la crítica y la rebelión.
A pesar de todo, creo que un mundo nuevo es
posible.“
“(...) ... crec que he après a
trobar un compromís (potser no és
una sort sino un error)
entre el que m’agradaria projectar,
el que m’imagino que cal projectar i el que sóc capaç
tècnicament d’arribar ... a
projectar. Les projeccions que ideo no arriven mai a plasmar-se
en la feina que acabo produïnt, ... em
falten eines tècniques? o què és? ...
(...)
He après que el disseny no és
el que l’escola et diu, el que l’escola et diu és el disseny
de l’Escola Eina.
Intento aprendre encara, que no passa
res per equivocar-me! no calen tants pros
i contres, fes-ho, no sempre
constarà a l’historial! (...)
He après que m’encanta
conèixer, saber, descobrir i entendre; (...)
... saber coses noves i el perquè.
(...)
¿Tinc criteri? Sé
„reconèixer“ projectes? Crec que sé fer-me preguntes
sobre la resolució
que s’ha donat a un projecte,
però ¿els criteris que segueixo per fer-me les preguntes
són apresos a base de
repetició, o són els que la meva lògica de sempre em diu?
(...)
L’especialització no hauria de
ser fins a 3er! o directament no ser!
Jo no em sento correspondre a cap de les
tres especialitats;
a mi m’agrada projectar sobre
certes temàtiques,
no segons si és arquitectura,
producte o gràfic!! (...)“
„ ... hice una foto de mi rostro
en la que añadí una inscripción: mi cara.
..., de todos modos no existe la posibilidad de ser
uno mismo.
...., cogí el gusto a la celebración
gratuita. (...)
[]el mundo se había convertido en una inmensa
orgía.
Ya no compartía la manía del espejo
con los solitarios ... y empezó a seducirme
el redoblamiento, la interfaz y la red. (...)
No obstante empecé a dudar de mi calidad de
(una) hombre [humana] o de
máquina.
... retomé el placer por el
paseo. (...)
LAs calles en una inmensa red de
flujos impredecibles y contradictorios.
(...) Un perfecto escenario de
juegO.“
“ (…) Penso que el més
important que he après a Eina és a tenir un posicionament
de la mirada, …, penso que
sortiré d’Eina sabent tenir una mirada oberta, contemplativa
i sobretot activa, en definitiva, una
mirada participativa del món que ens envolta. (…)
Estaré content d’acabar uns
estudis sabent que algú, a més d’un, li ha donat per
empenyar-se a no veure la vida passar
furtivament, sinó a reflexionar i actuar.
L’observació ha de ser la base
de la nostra reflexió, i aquesta, la primera premisa
per a l’execució dels nostres
actes. (…) “
“ (…) … veig Eina
com una guia en el camp del disseny. … estableix unes bases per exercir
bé la professió.
(…) …, Eina t’obra camins i ha de ser l’estudiant el
que continui el camí, …,
és ell qui dicideix fins on vol
arribar i on són els seus límits. (…) Cal dir però,
que aquesta
formació és paral.lela a
la formació de jo com a persona, per tant són uns
“estudis”
simultanis que no s’exclouen entre
ells. (…) “
“(…) me
doy cuenta que tengo un ‘ojo crítico’ a la hora de mirar el mundo y este
‘ojo
crítico’ es también mi forma de enfrentar el mundo, mi
manera de actuar y de pensar.
También aprendo que como diseñador,
tengo una responsabilidad, ética y social a la hora
de comunicar. (…) “
“… he descobert què és realment el disseny gràfic doncs abans d’iniciar-ne els estudis
en tenia una idea bastant confusa, i a partir d’aquí introduir-me en aquest món.
Personalment
¡¡ HE PERDUT LA POR QUE TENIA DE POSAR-ME DAVANT D’UN ORDINADOR!!
i deixant aquest punt, que per mi és important!, he hagut d’aprendre a viure sol,
¡ a buscar-me la vida!, en una ciutat desconeguda, amb gent desconeguda…
Una ciutat on el bombardeig d’imatges, sons, sensacions. . . és constant,
una ciutat molt cosmopolita i que, per tant permet captar coses molt variades,
en definitiva, que el fet de venir a viure a Barcelona m’ha provocat un aprenentatge
“involuntari” cosa que la gent que és d’aquí o que no és d’un poble tan aïllat com el meu no se’n dona compte.
…, desprès d’aquests tres anys, m’adono que tinc més coneixements sobre composició,
colors … i veig que també he desenvolupat la meva creativitat. A què és degut?
Doncs crec que, primerament ara no veig coses sinò que les miro i el fet d’estar
envoltat de gent amb interessos similars als meus provoca un aprenentatge,
per dir-li d’alguna manera, recíproc tant en disseny com en art (potser aquest,
majoritariament no tant dins el cercle de gent de l’escola).
… no he redactat el què se’m demanava que seria dir el què he après a EINA
però és que he après molt més fora de l’escola.
- Però també haig de dir que EINA m’ha servit com a trampolí m’ho miri per on m’ho miri.”
Alexis
Carrés
“ (…) No només aprenem dins d’una classe, sino que constanment hem d’estar pendents
de l’entorn que ens rodeja. Aquesta nova visió de la realitat, que ara em sembla tant òbia,
l’hem adquirit aquí. Crec que no hem après a mirar, sinó a adonar-nos d’allò que mirem,
i a saver-ho aprofitar. Hi ha qui ho anomena “educació visual”, potser sí.
Per altra banda, i ja a nivell més tècnic, hem adquirit coneixements tipogràfics,
informàtics, pulcritud en la feina, etc. (…)
De vegades em dóna la sensació que hem après moltes coses, i d’altres que no hem
aprofitat el que poden donar 3 anys; però el que sí que tinc clar, és que quan acabem,
queda molt encara per apendre, portem una base que amb els anys d’ha d’anar ampliant
i fer-la nostra.”
Neus
Julià
“A observar i analitzar el meu entorn- llibres, revistes, senyalètica, persones, edificis,
arbres, cedés, pel.lícules, carreteres, comerços, jocs, cartells, …
A fer-me preguntes: “perquè un text està col.locat a la part superior dreta
i no en una altra banda?”,
“perquè una Helvética és més neutral que una Clarendon?”,
“és millor tenir un estil propi o ser un dissenyador tot terreny?”;
les respostes a aquestes preguntes ja són una altra història,
són respostes cambiants, segons l’encàrreg, segons el dia, segons la necessitat.
A passar-m’ho bé amb el disseny- (…). Sense adonar-te’n passes a gastar-te
els estalvis amb llibres i revistes com The Face, I-D, Holand Desing, col.leciones flyers
i cartells que t’atreuen etc. …
A ser ordenada i polida. A enganxar, retallar, escanejar, imprimir d’una manera
mínimament acceptable. Encara que continuo cagant-la quan he de montar
una caixa o algo una mica sofisticat.
I a no ser-ho: de vegades els errors són bons, com diu David Carson:
un mal registre pot ser bonic, una interlínia mal posada pot agradar …
A fer servir l’ordenador, per caure en la trampa de dependre d’aquest i després,
haver de fer grans esforços per tornar als orígens i tornar als esbossos amb llàpis,
evitant estar submissa ala Photoshop.
A ordenar i jerarquitzar informacions- titulars, titulets, introduccions, peus de foto,
destacats, galerades, … -.
A tenir un esperit pràctic i sentit comú. Encara que no cal deixar de banda lo passional
i lo irracional en determinats encàrregs.
A saber que la retícula és útil, encara que utilitzar-la bé és un asumpte encara
complicat per a mi.
A posar-me normes quan faig una feina- estètiques, tipogràfiques, fotogràfiques-
encara que la major part dels cops les acabo trencant o canviant; fet que tampoc
em preocupa especialment, ja que el que importa és el resultat fruit de la evalució.
A ser autocrítica i ser capaç de reconèixer quan un treball està fatal.
I acceptar que s’ha de millorar i després ser capaç de fer-ho.
Aquestes coses però, les he après bastant pel meu compte- és en hores extraescolars
quan et baralles amb l’ordinador, quan investigues, quan experimentes-.
I sóc consciente que encara em falta molt per apendre, ja que amb una feina creativa
i canviant com és el disseny mai ho saps tot, i que depèn de les teves opcions
professionals i de la teva actitud que apendras unes coses o unes altres ja que
cadascú segueix un camí únic i personal.”
Silvia
Gallart
“(…) He aprendido a organizarme e intentar llegar más de lo que podía creer. (…)”
Gorka
Aizpurua
“
*Unes poques raons (5) per les que el procès acadèmic a Eina
no acaba de
ser el mateix que el d’una formació professional
1. Si escoltes a les classes d’Història de l’Art de l’Octavi Rofes pots arribar a algunes
lectures interessants (Arthur Danto, Douglas Crimp, Rossalind Krauss), i a descreure
de les visions lineals en la teoria (la qual cosa vol dir preferir les connexions i les xarxes).
2. Keith Adams (Cal.ligrafia) i el gust per mirar-se les lletres que hi ha al carrer,
sobretot les que no han estata “tocades” per cap dissenyador.
3. El Manuel Delgado incita a la ràbia política, i a reconèixer el paper de la comunicació
en l’espai públic. Et fa veure la ciutat com escenari de les nostres intervencions.
No es cap casualitat que a la prestageria, si busques a la “D” trobis “El animal público”
al costat de “La societat de l’espectacle”.
4. El Xavi Hurtado (Disseny d’Interfícies) et fa pensar sobre l’interacció humans-màquines
i quan t’has enamorat del tema i ets el més ciberpunk de tots, va i et diu que la tecnologia
no es la salvació de la nostra espècie.
5. El Manel Clot (Últimes tendències de l’art) es molesta en portar-te bibliografia
i milions de links perque veu que sovint les seves classes no serveixen per res. “
Victor
Garcia
“(…) Quan vaig arribar venia amb moltes ganes d’apendre, no tenia ni idea del què era
el disseny, només sabia que per fi podria dibuixar a classe sense que fos alguna cosa
dolenta. El primer any va ser bastant catastròfic, crec que vaig aprendre poques coses,
una de les quals va ser que els dissenyadors es creuen superiors a la resta de les
persones, cosa que continu trobant exagerada avui; i que has de ser molt gelòs amb
es teves idees perque et pots quedar sense elles molt ràpid, la gent no respecta res. (…)
A segon i terces la cosa va anar millorant. (…)
…, crec que en aquests anys acadèmics, …, he après a pensar d’una altra manera,
a mirar tot el que veig des de diferents perspectives, a ser neta i polida en els treballs
que faig i a utilitzar els programes.
…, personalment penso que ens havien d’haver ensenyat
molt més sobre la història del disseny, i també coses
tècniques,
… crec que en aquesta carrera t’has de buscar tu mateix la vida, si algo t’interessa
has de buscar informació, fixar-te, si et quedes amb el que t’ensenyen a l’escola …
malament. També penso que en acabar no saps res, fins que no et trobes els problemes
no saps resoldre’ls. … , a Eina o a on sigui alguna cosa he après, això segur i m’ho he
passaat més que bé.”
Laura
Valero
“Després de passar un
PRIMER curs agobiada i sense entendre massa res, va arribar un
SEGON que no va complir les espectatives que m’havia fet i va seguir un
TERCER avorrit i monòtom que se’m va fer molt llarg.
(…)
No negaré que he après moltes coses però per sobre de tot tinc la sensació
d’haver perdut part d’un temps preciós de la meva via.
Assignatures com volum, escenografia, pintura o fotografia m’han sorprés
positivament perque m’han ensenyat a pensar, a expressar-me sense por,
a deixar-me endur i a provar coses diferents fora de les normes que t’imposa un ordinador
o dels acotaments amb que vius un projecte de disseny gràfic. Reconec que la tècnica és
necessària sinó imprescindible … però dedicar-hi un excès d’hores ha repercutit en mi
amb una manca d’ilusió, ganes, imaginació i esperit aventurer. M’hagués agradat,
de tant en tant, haver-me pogut llençar sense reflexionar, sense contemplar els perills,
podent estimbar-me i no aixecar-me més, o bé podent arribar molt més lluny del que em
pensava. El que és segur, però, és que hagués estat molt millor que escollir camins ben
il.luminats i assenyalats, rutes on, a cada pas, t’adverteixen dels perills amb que et pots
trobar. ¿O el millor de caminar a les palpentes no és el moment just en que encens
l’interruptor o obres els ulls i mires enrera per comprovar el munt d’obstacles amb
els quals no has topat?
No puc, però, donar tota la culpa del regust insípit que m’ha deixat la carrera a l’escola.
Potser ara que estic fent
QUART sóc massa crítica, potser tinc massa ganes d’acabar o potser
no he sapigut aprofitar tot el que m’han ofert. El que sí sé és que encara em costa explicar
a la gent que desconeix totalment el món del disseny què carai he estudiat i a què em puc
dedicar en un futur.”
Mireia
Cerdà Valls
“…, no solament has crecut en el camp professional sinó que també ho has fet
en el terreny personal. I és que fent una carrera d’aquesta mena m’he adonat,
comparant-me amb la gent que m’envolta que no pertany a l’escola,
que psicològicament he desenvolupat en gran mesura la meva sensibilitat
esdevint una persona més complexa i rica interiorment del que ho era abans.
(…)
…, no observem fàcilment el nostre creixement a tots nivells fins que no sorgeix algun
factor com, per exemple, la manera que tenim d’interactuar amb el món que ens envolta;
… situacions en les quals veiem que en el passat actuàvem de diferent manera i ens fan
pensar en la nostra evolució.
Pel que fa a les classes a Eina, he de destacar que, a part d’adquirir coneixements sobre
com he de realitzar projectes …, he après a desenvolupar-me millor en públic a l’hora
d’exposar algun treball d’un grup nombrós (fet que no treu que em posi igual de nerviosa),
i també, he après a fer-me entendre, a saber expressar millor allò que he d’explicar.”
Marta
Guasch
“(…) Dir el que un ha après està condicionat al què sabia abans, i no només aixó,
també influeixen les espectatives que tenia en aquell viatge … … … …
Jo vaig començar Eina amb 22 anys, duia a l’esquena una llicenciatura en economia
que havia resultat un petit fracàs. Encara que m’havia interessat molt,
al final del camí no m’atreia el que m’oferia.
En el disseny creia poder trobar un lloc per la meva creativitat,
un lloc menys gris.. més bohemi!
Res del que és Eina.
Per començar la gent era molt més petita que jo i la pressió de pensar que a mi
no em quedava tant temps (que no m’ho podia pendre amb tanta calma) m’ofegava.
Per altra part l’escola era massa ESCOLA pel meu gust i això m’ha exasperat SEMPRE
(ara ho tinc més assumit però em segueix avergonyint).
El tracte que es rep és de criatures, i potser n’hi ha molts que ho són però … mira…
una mica de mà dura i que la gent s’espavili! Tot i milers i milers de queixes que ara
reprimeixo …
diré (per acabar) que el meu pas per Eina m’ha servit per obrir-me la ment,
fer-me més atrevida alhora de treballar, encarar-me als treballs una mica menys
temerosa de fer-ho bé, perque
AQUÍ NO HI HA FÓRMULES i tot és MOLT subjectiu.”
Clara Edo
“(…)
Mires enrera i creus que en alguns moments hauries d’haver aprofitat més.
Ja no esperes res de ningú. Confies en poder donar-ho tot de tu.”
Marga Oller
“… la meva manera de presentar es va tornant més NETA, més CLARA ….
La meva ment s’ha anat obrint, s’ha deixat anar i en els meus treballs es reflexa.
Sense mirar els meus treballs m’adono que em dóna la sensació que realment no he après
res, però no és veritat. Suposo que el que he après és un grup de petites coses que he
anat absorbint dels professors, maneres
de pensar, maneres d’interpretar, maneres de mirar i de veure …
A
cada treball es pot veure la manera de fer, d’interpretar de cada
professor sobre tot en els primers treballs, ja que com són els inicis no tens el criteri
encara molt ben definit, … .
…no crec que pugui començar a treballar només sortir d’aquí, ja que em sembla
que encara hi ha moltes coses que l’escola no ensenya i que s’ha d’APRENDRE.”
Montse
Arranz
“… , no puedo aún describir lo que Eina me ha dejato mas puedo sin embargo describir
lo que me ha dado la mia experiencia escolar.
…, en la escuela no he aprendido nociones, ni fórmulas.
Mas me ha dado algo que, quizás, es más importante:
Experiencias.
Me ha dado muchas preguntas y ninguna contestas,
mas me ha enseñado, sin querer, a pensar y a encontrar las respuestas de(en) mi mismo.
A comprender que todo es, sencillamente, diferente non justo o errado, verdadero o falso.
Existen también los grises.
Muchas gradación de gris.
Y es por esto que ahora me encontro aquí.
Non porque esta escuela es mejor que las otras o que la mia.
Es sólo otra posibilidad para ponerme, siempre, en siscusión. (discusión?)
Para sentirme vivo, activo y sobre todo Utile.
Para ver, con otros ojos, el mundo.”
Gionatan
Lassandro
“(…) Aunque el balance académico no es demasiado notable,
lo aprendido es BASTANTE satisfactorio.
También he comprendido que algunos profesores debería dedicarse a la docencia
de la educación física, antes que a la de las disciplinas del diseño, mientras que otros,
por el contrario, han sabido darme las claves para entender el contexto en el que me
encuentro … que no es poco.”
Fernando
Delgado
“ (…)
… ara sóc capaç de veure les coses des de diversos punts de vista, de de valorar amb
més criteri que abans. Però sobre tot això, el més important que he après ha sigut
a disfrutar amb la feina que faig, prèndrem el disseny como una forma de viure.
(…) … hi ha coses que em falten per aprendre que hauria d’haber après aqui, … .
Del que si sóc conscient és que aqui, al igual que a tot arreu no t’ho expliquen tot,
has de buscar-te la vida en moltes coses, i aquí crec que en masses coses t’has
d’espavilar per aprendre pel teu compte, ja que per sort o oper desgràcia en el disseny
(i en tot) el concepte i la capacitat de (auto)crítica no ho és tot sino que la tècnica i altres
fonaments són importants, i aquests fallen molt a Eina. Sigui per falta d’interès,
o recursos el cas és que es troven a faltara certs aspectes, aquests punts …
em fan pensar que no he après tot el que debia (o podia) en aquesta universitat.”
Gerard
Gonzalez
“ (…) Quan vaig entrar a Eina no sabia res del disseny, fins i tot vaig buscar al diccionari
què era la tipografia, perque
tenia una assignatura que es deia així i no sabia que era!
(…)
… he après a mirar-me les coses amb uns altres ulls, a apreciar els colors, les formes,
quedar-me embadalida mirant l’ombra d’una planta, etc. Ja sé què és la tipografia,
a utilitzar-la i a apreciar una petita corva de la lletra a. (…) L’educació de vista … també
m’ha servit per obrir més la ment, conèixer molts tipus de persones i aprendre d’elles,
mirar-me la vida d’una manera diferent, a tenir més paciència, a relativitzar, a descobrir
coses que m’interessen, coses que no, a donar més importància al cos, a la salut,
a sentir que hi ha un
munt de camins oberts dels quals intueixo el final
i que començo amb il.lusió ………………………………………………...
en definitiva a crèixer.
(…)
… som producte del nostre dia a dia, i tres anys de carrera són tres anys i vint-i-un,
vint-i-un.
En aquest procès però, he trobat a faltar alguna cosa, bé MOLTES.
Pel que fa l’escola he trobat a faltar organització, innovació, infraestructura
(encara que el curs passat van començar a canviar alguna cosa),
també he trobat a faltar més informació a nivell multimedia.
Aquest anys ja hi donen més importància però el nostre curs, poca cosa. (…)”
Núria
Tressera
“Como dijo Ernst Gombrich en su libro Breve historia del mundo,
“quien quiera hacer algo nuevo debe conocer profundamente lo antiguo” [p.104]. …,
estamos continuamente aprendiendo, es algo que nunca se acaba, pero si paro atención
y pienso en estos últimos cuatro años de carrera, me doy cuenta de que he visto, leído,
escuchado, entendido y aprendido bastante sobre comunicación visual en general,
pero a la vez sé que me queda mucho por aprender. Mi afán por indagar o profundizar
sobre un tema en concreto, muchas veces se ha quedado en un simple pensamiento
y no ha ido más allá. He conocido un poco de todo. No he indagado en nada especial.
Aunque podría decir que el diseño gráfico ya es una especialización entre la amplia
oferta de estudios académicos que se pueden escoger.
Me alegra pensar que he ido adquiriendo conocimientos sobre arte, tipografía,
composición, técnicas gráficas, dibujo, caligrafía, estética, color, maquetación, software
ligado a la comunicación visual, imagen corportativa, packaging, señalética, retórica,
ilustración, entre otros. Pero me desilusiona pensar que aún no me siento preparada
para enfrentarme al terreno laboral. Tal vez eso sea más una cuestión de autoconfianza
que de capacidad. Seguro que sí. Porque sabemos mucho más de lo que nos pensamos,
sin embargo hasta que no ponga en práctica … mis conocimientos, no sabré dónde estoy.
(…) Creo que no estoy totalmente convencida de mis posibilidades.
En el fondo creo que lo puedo llegar a hacer muy bien, … .
(…)
¿Qué es lo que tiene que pasar para creer de una vez que todos los conocimientos
adquiridos son válidos, que todos los trabajos que he realizado en Eina son bastante
correctos (aunque no brillantes), y que mis pensamientos están situados sobre una
base sólida?
De una cosa estoy realmente segura, mi curiosidad nunca se acaba.
Es el motor que mueve mis ganas de crear, aprender, conocer, preguntar. (…) “
Carmen
Vazquez
“(…) El conjunt dels
treballs realitzats no és sinònim del conjunt de les coses
apreses, alguns treballs o projectes molt voluminosos no m’han ensenyat absolutament
res i d’altres coses molt importants han estat apreses sense arribar a quedar explícitament
reflexades enlloc. (…)
… mirar els treballs fets no és segurament la millor manera d’autoevaluar-me,
però mancant res millor intentaré utilitzar aquest material per extreure’n algunes
conclusions sobre el què he après i sobre l’escola.
(…) Vistos amb el pas d’un a dos anys hi ha treballs que diuen a crits que varem ésser
plantejats amb la única finalitat d’omplir el temps que quedava fins al final del semestre
o poder posar una nota més. Malgrat el refús inicial que això provoca cal dir que alguns
d’aquests treballs em varen ser força útils o em varen permetre investigar algunes coses
interessants (…).
Les assignatures en les que he après més coses han sigut, i amb diferència, les optatives
i de lliure elecció, ja fossin teòriques o pràctiques. (…) … amb alguna excepció,
tots els treballs fets a les assignatures de projectes han anat a parar al fons d’un calaix.
Resumint: puc dir que fins ara he après coses a Eina, però no pas tantes com seria
de desitjar ni, massa vegades, de la manera adequada.”
Gerard
Palomeras
“… l’altre dia mentre preparava les coses i ordenava l’habitació per a començar el quart
i últim curs de disseny gràfic vaig trobar les coses de primer de carrera i el primer que
em va venir al cap va ser la velocitat amb que passa el temps… . Més tard vaig observar
els treballs que havia fet tres anys enrera i em vaig preguntar si realment allò ho havia
fet jo i de seguida vaig començar a rectificar mentalment els projectes.
Quan em vaig adonaar del que estava fent automàticament vaig començar a recordar
aquells dies de principi de carrera, de totes aquelles coses de que ens queixàvem,
algunes amb raó i d’altres no, i vaig començar a donar sentit a les dures classes
d’en Claret Serrahima per exemple o classes a les que no haviem donat gaire sentit
i ara entenc el seu … significat. Com en tot, sempre t’adones de l’important que són
les coses quan ja les has passades i no pots tornar per a rectificar o aprofitar-ho més.
I aquesta és la conclusió que en trec del meu pas per Eina.
(…)
En aquests tres anys he après a mirar i veure, a equilibrar i també a desequilibrar,
a donar la importància que es mereix cada cosa, en el disseny i també en la vida …,
a expressar el que sento. A expressar-ho sense por del què diran.
He après també a compartir el dia a dia laboral amb els companys de feina,
a compartir les idees i a saber modificar les del altres. A acceptar les crítiques i millorar
a partir d’elles, en resum, he après a ser dissenyador i a ser adult, però sé que
la cosa encara no acaba aquí i que em queda molt per aprendre al llarg de la meva vida.”
Jordi
Batlle i Pijuan
“ La carrera es va iniciar destacablement amb un alt grau d’aprenentatge de técniques
de treball, a través de varies assignatures pràctiques que requerien una gran minuciositat
técnica i d’elaboració juntament amb una gran cura i precisió.
(…) Al llarg del curs en alguna d’aquestes assignatures ens varem iniciar en la creació
de les primeres idees i solucions a problemes plantejats, un apartat molt més creatiu que
l’anterior en la que pràcticament només es valoraba la capacitat tècnica de l’alumne. (…)
Assignatures com pintura, dibuix, escultura, … podriem dir que ofereixen a l’alumne la part
més artística de la seva formació oferint una gran llibertat de creació alhora que l’alumne
passa a cercar la seva pròpia creativitat.
La vessant teòrica ha estat important al llarg de tota la carrera des del primer curs
assignatures que ens varen introduir al coneixement de parts molts tècniques com temes
d’impressió, materials,
etc., així com altres que anaven més encaminades a fer-nos descobrir
elements simbòlics i fins i tot una introducció filosòfica
del món del disseny i l’art,
sense oblidar l’important pes d’assignatures com història de l’art, per tal d’oferir a l’alumne
la visió de l’art en les diferents époques. Assignatures com crítica del disseny suposen una
introducció a plantejaments teórics, lectures de textos, conclusions, etc.
Altres assignatures més práctiques com cal.ligrafia, i cal.ligrafia xinesa, m’han conduït
a l’aprenentatge de noves formes de fer a traves d’estris manuals, i en el cas de la xinesa
al coneixement d’una nova cultura i manera de pensar i entendre el món a traves de
l’escriptura i el dibuix.
(…) L’assignatura de projectes, que ha estat present al llarg de tota la carrera,
pren també una importància notable, aquesta es la que possiblement més s’ajusta
al que s’espera l’alumne almenys en el meu casl, … . Al llarg dels tres anys ens han
anat proposant nous projectes, noves aplicacions, problemes i maneres de resoldres,
així com el valor del treball en grup, també la introducció dins el món de la publicitat, … .
Pel que fa als projectes interdisciplinaris, …, suposa un treball en grup i una nova manera
de treballar que permet veure més enllà de la teva pròpia disciplina, donant una visió
molt més amplia del que suposa treballar en un projecte en el que només interve la part
gràfica.”
Marta
Casals
“… aquests darrers anys m’han servit per entendre més com sóc, descobrir defectes i
virtuts meves que desconeixia a causa de no donar l’oportunitat a que es mostressin
per elles mateixes. (…)
… m’he adonat que vaig canviant a mida que em vaig coneixent més. (…)
Pel que fa a l’aprenentatge, més aviat “psicològic”, estic corroborant la meva inseguritat
davant el públic, que suposo, ve donada per la inseguritata general amb un mateix,
cosa … difícil de superar … I que necessita el seu temps i valor. També estic aprenent
a ser més sincer amb mi mateix, saber concretar més el què m’agrada, sense vacil.lar,
el què vull, dir si una cosa la trobo bé o si no, si em diu algo i el per què m’ho diu, etc. . (…)
En quant a l’aprenentatge professional, en aquests anys m’he familiaritzat amb
el món dels ordinadors, cada cop els entenc més i els respecto menys. (…)
També estic aprenent a observar, més aviat a saber mirar, veure-hi negre en un lloc blanc
i a l’inrevés també. Això, imagino que ho he desenvolupat, en part, amb la fotografia (…).
Per exemple, proba de mirar un mapa de l’atles visualitzant les contraformes (mirant la
forma dels mars i continents com si fossin els continents); si et fixes bé en la forma que té
el mar Mediterrani, hi podràs observar una espècie de fantasma encaputxat que mira
Europa, dóna l’esquena a Àfrica i trepitja el Pròxim Orient…:… .
… per mi, lo important del procès acadèmic, no ha sigut el apendre moltes coses,
moltes tècniques, etc., sino, el fet d’anar madurant com a persona, coneixent coses
i gent nova molt diversa i a vegades de tarannà totalment oposat, observant tant lo físic
com lo psíquic que es va esdevenint al meu voltant, intentant analitzar-ho i treient-ne les
meves conclusions; aquest està sent el meu aprenentatge acadèmic real,
o al menys el que m’estic creient.”
Miquel
Arregui
“(...) planos,
dibujos,
maquetas,
renders
son imprescindibles para la concepción y
desarrollo de un producto,
pero hay algo más importante que eso ...
... la mirada,
en este aspecto es donde encuentro el gran cambio.
Mi mirada ahora es más amplia, a la vez que escéptica.
(...)
En Eina el alumno
aprende lo que está dispuesto a aprender,
no lo que
está dispuesto a que le enseñen.
(...) “
„ (...) ... he après a “mirar“ diferent el que m’envolta, ha ser més receptiu amb l’entorn,
més imaginatiu, a tenir més desenvoltura i a deixar anar els sentits. Ha estat sens dubte
el més significatiu per mi, molt més que tots els aspectes mecànics del disseny. (...)”
“(...) He après . . . :
- que el disseny pot ser una forma d’expressió, i la seva
funcionalitat és solucionar
els problemes de les persones (tot i que avegades la compligui)
- a comunicar-e amb molta gent i molt diversa
- més història de l’art, i la importància
d’estudiar el passat
- a treballar en grup
- a dibuixar una mica millor
- enfocar la vida des del meu
punt de vista i no dels demés
- a pensar
- informàtica (no massa...) i lo essencial que és en aquest
món (malauradament)
- a gaudir dels bons moments
- a donar-me conte del que tinc
- del que significa anar a la universitat
- a fixar-me en moltííííííssimes
coses
- a valorar les persones i respectar-les
- gaudir de la naturalesa i fixar-e en ella
- que la vida no és un camí de roses
- a escoltar “
“... he après teoria ...
Teoria que ni molt menys m’ha servit
en la majoria de casos per afrontar la pràctica.
... , el dia a dia, el tractar amb la gent,
les relacions humanes, el treball ...
(...) Personalment el treball no em
significia, solament, ser productiu o ser
el màxim competent en les responsabilitats de
cadascú, parlo del treball com a fet social
i humà i sobretot als fets que
desencaden aquests tipus de relacions.
(...) ... he après a conèixer
les meves inquietuds i a adonar-me que les inquietuds
d’una persona que no puguin estar
dins un <procés acadèmic> no crea diferències en mi,
sino que les diferències venen
donades per la educació i no parlo d’educació
acadèmica
sino d’educació humana.
(...)“
“Pot ser ignorant, però
sense ignorar alló que m’agrada.
... intento entendre i normalment
necessito que m’entenguin.
Comunicar per viure i que hem comuniquin
per sentir-me viu.
(...)
Sovint en la intensitat
d’alló que faig trobo el que busco ... si més no és
la raó per fer.“
“(...) ... he après ... diferents maneres de plasmar un objecte que comença en el meu
cervell, ... . ... el fet d’obrir-me una mica més el cervell, la mentalitat o la forma
de pensar. ... donar respostes d’alguna cosa i saber comunicar el per què, ... .
(...) ... a observar tot alló que m’envolta.”
“(...) ... sé una mica de TOT
però RES en profunditat. (...)
El procés que ha de seguir un
projecte (...) .
La PRESICIÓ i el DETALL són dos conceptes que m’han inculcat a Eina que jo abans
no tenia. (...) “
“Durant aquests escasos i intensos
vintitres anys de vida,
he après a estimar i a odiar,
a escoltar i a
parlar,
a entendre i a
opinar,
a dibuixar i a
esborrar,
a disfrutar i a
patir,
a crear i a
destruir,
a
esforçar-me i a relaxar-me,
a volar i a bucejar,
a treballar en
solitari i a treballar en grup,
en definitiva
estic aprenent a ser, a viure i a pensar
lliurament en aquest extrany i difícil món en el que vivim.
Procuro analitzar el que passa al meu
voltant,
donar-li un significat segons les meves experiències
i aprendre del que succeeix.
Per tal d’ampliar al camp visual i de
comprensió del com funcionen les coses i les persones.
Lluito per evolucionar i evoluciono explorant la vida“
“No sé com sóc, per
que quan m’ho sembla saber, canvio.
Sóc on sóc, quan vull.
“Apunts
del procès acadèmic:
. El plantejament educatiu d’eina
parteix de la potenciació d’aspectes conceptuals,
formar capacitat crítica,
però no es compleix en totes les assignatures impartides,
algunes és complicat trobar terrenys
de discussió equilibrada.
. Tenim grans professionals, però
molt pocs professors. Molts d’ells no escolten
les propostes dels alumnes, es limiten a
fer una anàlisi de cinc minuts del projecte
i opinar dictaminant resposta. Difícilment
s’estableix feedback: uns no escolten i
els altres esperen respostes definitives.
. Tinc la sensació de no haver
adquirit els coneixements necessàris per fer front
a la vida professional. Part d’aquest
fet no és de l’escola sino de la pròpia magnitud
del món de l’objecte. Les
variables són infinites i per tant l’escola hauria
d’escollir
un front en el qual atacar: mobiliari,
il.luminació, automoció, …, per tal de poder
preparar la sortida laboral. O no.
. Parlant amb generacions anteriors
d’exalumnes es troba a faltar un esperit més
participatiu tant dels alumnes com de la
pròpia escola. Sembla una escola narcotizada,
sense força transgresora. No tenim
motius per lluitar?
Els diners han matat les ganes de fer
coses.
. Els alumnes són els màxims
responsables de les dinàmiques passives a les classes:
no assitència a classe, poca
colaboració oral, entregues fora de plaç … tot i que
recolzats per mètodes
pedagògics poc motivadors i massa flexibles en alguns aspectes.
(…) ”
“ (…) allò que faig, ho he escollit
jo. (…)
Sóc capaç de treballar durant
dies sense dormir ni una hora durant la nit.
L’ordinador em pot fer el salt i
deixar-me tirat quan més el necessito.
Puc corregir projectes a
l’últim segon, modificar-ne els seus aspectes més
tècnics,
elaborar-ne prototips, representar-ho
gràficament, exposar el projecte davant vint
companys i dos professors… puc sentir
la picor de la barba, TROBAR A FALTAR UNA
FULLA D’AFAITAR… i sé que no és així com m’agrada
treballar.
He après a respectar el TEMPS com a company d’estudi. Dormir quan es remouen massa
les idees, seguir una bona
alimentació, buscar l’opinió d’aquells que
m’agrada escoltar i
perdre la por a ser subjectiu quan
m’ho demanen. He après a esperar els ordinadors.
Gaudir la vista d’una BIBLIOTECA, adreçar-me als professors mentre esmorzen un tallat,
fer estudis de mercat i modelar superficies
en tres dimensions; he après a no suar quan
camino sobre vidre, NO ANAR A CLASSE i aprofitar aquell temps en el que jo cregui
convenient. Desitjar-li un bon dia a en
Laureano; sol.licitar un projector, un lladre per
la corrent elèctrica, un laboratori
de fotografia, una serra cinta, un ordinador conectat en
xarxa a 56,6 kbps… També he
après a vendre productes amb suports interactius, defensar
idees, analitzar les necessitats del
mercat, desenvolupar inquietuds. Corregir, detallar,
especificar, fer-me entendre. Escoltar i
saber què em demanen. COMPARTIR UNA
IMPRESSORA, estudiar un examen entre tres; visitar amistats a les quatre de la
matinada; fer maquetes amb mitja taronja,
aconsellar i ser aconsellat.
. . . divertir-me . . . :-) “
Francesc Crous
“ (…) El primer any … va ser màgic.
Tot era nou però familiar, … .
… va ser un curs d’obertura de portes i de
trobar pretencions pel futur;
em va agradar i em va ilusionar per continuar … .
Segon va ser una continuació molt més formal, … . Ja no
se’ns tractava com
uns principiants sino com gent que haviem
de desenvolupar la nostra capacitat intel.lectual. (…)
… tercer el vaig fer a Italia, d’Erasmus. (…)
He tingut l’oportunitat de
conèixer una altra manera d’apendre amb una llengua
i una cultura diferent. També una
manera de treballar i … de relacionar-se.
En fi, tot un conjunt
d’experiències concentrades en un any que acaba sent
molt diferent a aquells altres que has
viscut i que com a experiència global
crec que hauria de ser obligatoria.
El quart curs, … es veu fosc; … continua havent un salt massa gran entre
l’escola
i el
món laboral. (…) … crec que encara hi podria haver un
cinquè curs que tractes
d’introducció al món
laboral on l’alumne per separació natural es trobés
treballant
pel seu compte o en grup fora ja dels
cercles escolars.”
“… he aprendido varios
aspectos relacionados con la profesión de diseñador industrial,
… .
(…) A parte de estos
conocimientos, el hecho de haber optado por estos estudios me ha
proporcionado una mayor cultura visual
…, así como sentido crítico.”
“(...) És obvi que davant
de desenes de treballs organitzats cronològicament es fa patent
una millora de les capacitats
tècniques, del coneixement dels materials, ... . Però pers
sobre de totes aquestes aportacions
immediates hi ha una evolució més indetectable,
més lligada a cada individu i a
la seva capacitat per digerir i interioritzar els conceptes
que diferencien una carrera merament
tècnica d’una carrera amb un component artístic
i humanístic com és el
disseny.
La veritat és que encara hem trobo en un procès
d’ordenació i de comprensió dels
conceptes que acoten el disseny (així com „el meu
disseny“), de fet puc pressentir que
serà un procés que no veurà mai una fi (el
disseny no ha estat mai una ciència exacta).
Davant d’una realitat com aquesta es fa patent una segona
afirmació, la millor eina que
tinc com a estudiant no és pas el bagatge de coneixements
memoritzats que sóc capaç de
retenir sinó una capacitaat molt més potent que em
fa destriar, jutjar, ampliar i descartar
tots els estímuls que m’arriben: <el criteri>.
A l’igual que el meu procès
d’ordenació i aprofondiment en els conceptes de disseny,
el criteri, és una eina que no s’acaba de conformar
mai de forma definitiva.
..., és un fet que no hi ha esperit crític sense
una informació i un nivell de coneixements
previ que ens permeti valorar allò que ens arriba.
I és en aquest punt quan puc afirmara que en el meu procès acadèmic
(concretament a EINA) he après a aprendre.“
“
la part més elitista treballar en grup
del
disseny
a veure l’objecte des
de la seva tridimensionalitat
plasmar
la tridimensió
en un suport pla
composició
hª de la fotografia hª de
l’art
què
he après? teoria de la
imatge i la comunicació
plantejaments de
projectes reals descriptiva diferents
técniques de representació
lum/ombra clar/oscurs
complicitat ……………. color/negre
tecnologia
i materials
raonar
organització
feina/temps
“
“- Treballar amb els altres, en equip, veient el seu treball i la seva
manera de fer.
- Buscar, sempre s’ha de buscar, saber que ens envolta, què
passa al món.
- Anar amb els ulls ben oberts per la vida, no deixar-se res.
- Reconèixer els errors propis i apendre d’ells.
- No aturar-se maia, anar endavant.
- Gaudir amb tot elque fem.
- Viure al màxim.
- Experimentar.
- No posar límits a res.
- Procurar treure tot el que hi ha en mi.
- Sintetitzar l’informació que rebem constanment.
- Acelerar contínuament la nostra enorme curiositat i
imaginació.
- Intentar dissenyar productes que expliquin coses, tasca sumament
complicada.
- Fer que la gent vegi més enllà, en definitiva humanitzar
els objectes que creem.
- Trencar motllos en tots els sentits, anar a contracorrent com a
màxima inspiració. “
“Tras observar los proyectos realizados en
Eina, una de las cosas de las que me doy cuenta es, que
no son nada concretos los
conocimientos adquiridos.
La única conclusión clara, es que todo
ha surgido de un trabajo constante. Por tanto, es esta carrera
aprender es trabajar,
cuanto
más trabajo y más implicación, más amplio es el
aprendizaje. Un aprendizaje
práctico, que se va consolidando
a base de “batacazos”.
…, calificaria esta enseñanza como un
tanto abstracta .
No
te das cuenta de las nociones adquiridas, hasta pasado un
periodo ,
cuando
hechas un vistazo atrás, y percibes la evolución , eso alivia.
Cada vez,
fluyen las ideas con + facilidad ,
cosa de práctica.
Así que, progresar es
dedicarte, una dedicación, por otro lado, agradable.
En Eina, te ofrecen herramientas, puntos de partida sin los cuales no podrían haberse realizado
las cosas.
A veces , las
explicaciones más triviales, sirven como punto de partida o como fuente
de inspiración
¿He aprendido? _ SÍ, sin ser totalmente
consciente de ello “
„Recordando
el tiempo transcurrido hasta ahora, me doy cuenta del camino recorrido.
Camino que a
veces ha sido ancho, feliz y en otras ocasiones angosto y difícil.
Pero todo lo
sucedido me ha ayudado a a v a n z
a r y aprender,
en
definitiva a prosperar. (...)
Sé que lo aprendido hasta ahora es una
pequeña base de conocimientos útiles y valiosos,
pero aun me queda mucho por aprender, especialmente
la parte práctica y de desarrollo
físico y <real> de los proyectos.
También desarrollar la crítica, saber juzgar con
conocimiento y coherencia.“
„ (...) És a l’hora
de la pràctica quan me n’adono de que, sobretot les assignatures
que són optatives, m’han
ajudat a tenir un concepte del disseny que va més enllà
del que havia imaginat al principi, al
primer curs i fins i itot al segon.
Aquests dos han estat cursos
d’adaptació.
Tot allò que envolta al disseny; els detalls,
les sensacions, la creativitat ...
Una creativitat que, sens dubte, ha estat adquirida
al llarg de tots els cursos.
(...)
El present no em permet una visió objectiva
de tot el que estic aprenent.
És després quan sense
adornar-me’n sé mirar, crear, aplicant tot el que he après
temps abans.
Una
experiència important per a mi ha sigut el treball en grup.
M’ha
ajudat a cedir o no quan era necessari, a entendre altres punts de vista,
a saber
acoplar-me a la resta del grup.“
Marta
Vega
„(...)Mi
aprendizaje empieza con la capacidad de saber moverme por el espacio,
entenderlo y
poder trabajar con él aunque no esté físicamente presente
es ese momento.
Utilizar la
imaginación es esencial para llegar a ser un buen diseñador.
(...)
(...)
El hecho de
tener que trabajar diariamente y muchas horas es lo que nos ha obligado
ha madurar
muy deprisa y a ser metódico con lo que estas haciendo.
... el tema
de las <notas>. ... es una
de las cosas que veo de muy distinta manera,
ahora, que
cuando llegué. ... , es un tema que no deja de tener su importancia,
pero con el
paso del tiempo,
me he dado
cuenta que quizás no lo sea tanto como yo creía.
Es una
manera de valorar tu trabajo, pero principalmente, más que tener
un
sobresaliente o un notable, es que tu estés satisfecho con lo que has
hecho.“
Mariona
Abati
“Durant aquests 3 anys a Eina he après algunes de les eines necessàries per
desenvolupar i portar a terme alguns projectes … .
El conjunt d’assignatures m’ha aportat coneixements sobre la disciplina
de disseny d’interiors, formant-me com a futur professional.
He après … (…) l’estudi històric i teòric en el camp de l’art i del disseny.
… coneixements bàsics per l’expressió plàstica i coneixements en l’estudi
de la perspectiva a l’hora de dibuixar. … coneixements dels materials i els recursos
tecnològics …, així com també l’iniciació en el recurs de la informàtica … .
(…) El contacte amb assignatures més artístiques com és el cas de la fotografia
em va fer conèixer el món rera una càmara … .
La presa de contacte amb altres disciplines del disseny com són el disseny gràfic
i el disseny de producte, m’han aportat alguns coneixements en la resolució de
projectes i el treball en equip. (…)
L’estudi pràctic de les tècniques i els materials per la realització de maquetes i
prototips m’ha ajudat a l’hora d’aportar un nou recurs per la presentació dels projectes.”
Berta
Cruces
“Un procès acadèmic sempre comporta un procès d’aprenentatge, … . (…)
M’adono: que allò que he après són eines per poder plasmar idees, projectes,
treballs …, i que ara encara en vaig aprenen, … eines que són la base i que
abans eren desconegudes per a mi.
(…)
Mirant l’aprenentatge a nivell del creixement personal, que per mi és molt més important,
crec que pot ser satisfactori. Ja que se’m presenten noves inquietuds, actituds, …
nous conceptes, interessos, punts de vista … En definitiva arribar a ser una persona
més sencera i complexa.
Un sentiment que em remou … és la insatisfacció de creure que podriem haver après
molt més. Sentir que em perdut dies, hores, minuts … .
En definitiva, si que he après molt en tots els nivells de la vida, però la sensació
de que mai no n’hi ha prou sempre estar present, … penso en el moment d’entrar
en el món laboral i crec que allò après fins el moment no és suficient.
Vull creure que serà quan acabi la carrera que adquiriré coneixements més sòlids.
I que de l’ampli ventall de coneixement que ens ha ofert l’escola en fomentaré
els més convenients. I ho faré en la pràctica del dia a dia, amb motivacions diferents;
i no en quatrimestres, ja que acostumen a rendir poc.”
Olga Simon
“ (…) Aprendí a perderle el miedo al ordenador. (…)
Aprendí a expresar mis ideas en un lenguaje estándar e inteligible; a lograr convencer
un profesor de que una idea que no le interesa puede llegar a ser un buen proyecto.
Aprendí mis primeras frases en catalán.
Aprendí como funciona esta particular manera de ser de la gente de esta ciudad.
Aprendí a tener la disciplina de ir a clase de yoga semanalmente. (…)
Aprendí autocad y 3D studio Max en un curso gratuito de la Generalitat (gracias Jordi!) … .
Aprendí, sigo aprendiendo a amar y respetar a una persona de manera altruista.
Aprendí a amar a mi país en la distancia y a amar al país que me acoge en la cercanía.
Aprendí serigrafía, aprendí a montarme un pequeño taller… donde paso horas felices
imprimiendo sobre cualquier cosa que se me atraviese. (…)
Aprendí a investigar estados no-cotidianos de conciencia, … .
Aprendiendo a escuchar música y a no poder vivir sin ella.
Aprendía a querer y a ser más cómplice de amigos de todas partes y todos los
“different walks of life”. Aprendiendo a aprender de ellos.
Aprendiendo a trabajar en grupo (definitivament,
materia no aprobada … aún).
Aprendiendo de cada clase, cada maestro. Aprendíi el placer de ilustrar,
… .
Aprendiendo (como me cuesta!) la importancia imprescindible del rigor en el trabajo
y en la vida. Aprendí mucho en clase de Tecnología II donde nos explicaban por què
no funciona una biblioteca donde hace 5 grados de temperatura, el aislamiento acústico
te permite oír a Laureano que esta en la planta 0 y la iluminación te hace recordar
con nostalgia la MagLite (…). Aprendo de cada proyecto, de sus dificultades,
de los interminables alegatos con los profesores, de las horas delante del ordenador,
de las horas de vagancia (a veces excesiva). (…)
Aprendiendo, aprendiendo y lo que es más importante, con los sentidos afinados
para exprimir lo máximo de este proceso que nunca acaba. Aquí estoy.
Hoy es 8 de octubre del año 2002. Esto es Barcelona. Y yo soy Paola Sinisterra.”
Paola
Sinisterra
“(…) Estic davant de projectes que he fet durant aquest tres anys …………………… i SÍ,
hi ha gran canvi. Penso que durant aquest camí he anat adquirint una comprensió i
una visió del món bastant diferent de quan vaig començar. M’ha ajudat a obrir-me més
aquest tipus de temes, ser més lliure, arriscar-me més i a tenir una cultura artística
molt més àmplia.
(…) “
Anna
Cruxent
“(…) Un des comentaris que molts cops repetim és que no sabem què estem fent realment
en aquesta universitat, però analitzant una mica més te n’adones que fins i tot la cosa que
trobaves més inútil en el seu moment, ha enriquit els teus projectes i la teva relació amb
el món del diseny, el qual jo desconeixia abans de venir a eina.
Aprendre no són només les assignatures que hem cursat a l’escola, són també les actituds
que hem adoptat vers aquest ensenyaments i el “camí” que al final hem decidit triar i que
ens marcarà el futur.”
Gemma Elias
“(…) La veritat és que em dóna la sensació que a la carrera li maquen molts temes …
importants i que no es toquen ni superficialment com il.luminació, així com també d’altres
temes també de trascendència es toquen molt per sobre i sense aprofondir com
construcció, tecnologia …
Evidentment crec que he après alguna cosa en els tres anys però tinc la sensació
que ens podien haver ensenyat molt més del que ens han ensenyat. … considero que la
relació entre l’ensenyament i el preu és desmesuradament desproporcionada … . (…)”
Laia Pla
Capella
“ Quan vaig entrar a estudiar a Eina, no sabia, ni m’interessava gaire tot el que hauria
d’estudiar. Suposo que no era suficientment madura o conscient d’on estava i de tot el que
hauria de fer i d’apendre durant aquests anys, ja que no vaig entrar amb moltes ganes.
Desprès de quantre anys miro enrera i penso –han passat volant-.
Miro de principi a fi tot el que he fet aquest anys i m’agrada veure aquella torpesa,
el dibuix mal fet, la perspectiva mal fugada, les mescles de color no encertades.
El primer que em passa pel cap és que les coses han canviat, que he evolucionat.
Al principi vaig tenir bastants problemes a l’hora de rebre crítiques, ja que m’enfonsava
i m’enfadava amb mi mateixa. No m’interessava gaire per les assignatures i com a resultat
no m’esforçava en fer els projectes. No sabia representar, ni treballar en grup.
No tenia disciplina ni perceberància.
Em vaig prendre un anys sabàtic, per pensar si vertaderament el disseny era el que jo
volia estudiar, ja que no estava motivada. Durant aquell any vaig voler desconentar
de tot el que estigués relacionat amb l’Art i el Disseny.
Amb les piles cargades vaig tornar l’any següent, decidida a continuar estudiant.
Durant aquell any la meva torpesa seguia present en molts projectes,
però m’hi anava esforçant començava a acceptar els meurs errors.
Un professor em va dir:<de petits aprens, imites, … i de jove crees.
No t’explico que passa de gran, ja tindràs temps de descobrir-ho tu mateixa”.
Aquesta frase em va servir per entendre que, al principi no és possible dissenyar
perfectament, sinó que hem d’agafar referències, i fins i tot a vegades imitar.
L’any següent, amb gran part dels coneixements adquirits, plantava cara a tot projecte
que s’hem presentés. Vaig esforçar-me molt per aprofitar aquell any, no per treure’m
totes les assignatures sinó per aprofitar-les perquè les trobava molt interessants.
Vaig aprendre a treballar en un projecte en comú amb gent de diferents disciplines,
cosa que també em va ajudar a obrir pas per a conèixer gent que no sigues essencialment
d’interiorisme, sinó també de disseny gràfic, de producte o d’art.
Ara estic a l’últim any, i em sento més segura, més forta –encara que
a vegades tinguis moments més baixos- i sobretot més tolerant i respectuosa.
S’em fa extrany acabar. Tots aquests anys que he estat a “l’escola” escoltant,
aprenent i fins i tot alguna vegada escoltant. Què passarà?
Tinc una mica de por, però a la vegada ganes de sortir, … .
Eina ha sigut per a mi una escola de la vida, on anem creixent fins arribar
a la maduresa que és quan marxem perquè es considera que ja estem preparats.
A Eina he après metodologies de representació, història de l’art, del disseny i
de l’arquitectura. Però allò que vertaderament és més important és aprendre a treballar
en grup, en convivència, a valorar el moment –carpe diem-, a apreciar allò més infim,
disciplina a l’hora de treballar, perceberancia, perfecció, creativitat, els valors de la vida,
respecte, raonament, experiència, i … finalment formació com a professional dedicat a
la creativitat.”
Mirella
Llobera Escorsa
“… penso que les persones ens definim per allò que fem,
i el nostre instrument de treball és la ma.”
“… crec que aquests anys a l’escola m’han ajudat a ser més crítica
amb el meu entorn, a no conformar-me amb tot allò que ja em ve donat.
A 1er …, vaig començar a espabilar-me pel meu compte, a anar més enllà
del que veuen els meus ulls, a tenir una mirada més crítica sobre les coses.
A 2n vaig anar assolint mica en mica el meu estil, a poder decidir més coses
sota el meu criteri, a sapiguer expresar-me correctament i a defensar allò que he fet,
el perquè de les coses.
A 3er ja la cosa anava més enserio. Era l’hora de posar-me les piles, és el curs que,
segons diuen, servia per decidir si valiem per això o no, com si jo per mi mateixa
no m’ho hagués plantejat mil cops. Això va crear-me una situació de pressió constant.
Cada vegada se’ns exigia més nivell.
D’aquest tres anys tinc que destacar l’assignatura de Història de l’Art,
és una de les assignatures que més m’agradaven, la mirada i l’anàlisi
que feiem de les obres (cada professor la seva, clar).
Em fascinava saber el transfons del quadres, el perquè estava pintat d’una manera
i no d’una altra, la seva història i la del seu autor, tot i que alguna vegada m’havia
adormit; perque altra cosa que he après és a passar-me les nits desperta per poder
acabar un projecte!
Ara que estic a 4rt, i puc mirar-me les coses amb més perspectiva,
he pogut veure que de tot es pot treure profit, que assignatures que semblava
que no servien per res al final les he pogut aplicar en algun moment, i d’altres no!
Que tot depèn de l’actitut que tingui davant les coses,
de si davant la vida em sento com un actor o como un simple espectador”
Leticia
Cádiz
“(…) he aprendido a valorar un espacio en cuanto a
tamaño, color, distribución, orientación, uso, … “
Marga Gual
“ (..) Cuando empecé, el primer año, iba un poco perdida, porque pese a gustarme mucho
nunca me había llegado a imaginar lo que podían pedirme o exigirme. (…)
Ya en 2º todo resultó más fàcil, porque ya tienes una idea de lo que va,
aunque no te puedes confiar, porque poco a poco nos iban exigiendo más. (…)
Una de las cosa que más me han llamado la atención es la relación profesor-alumno que
hay en esta universidad. Es una relación basada en la confianza, en la que nuestro papel
juega un papel importante, ya que nos hacen desarrollar al creador que llevamos dentro.
(…) “
Mª
Antonia Quetglas
“(…) He aprendido a no sólo mirar, sino a observar, a buscar y a encontrar.
Me han educado la vista, lo que antes me pasaba por alto, hoy lo observo atentamente.
Por ejemplo, construcciones de Barcelona que eran inexistentes para mí,
ahora se merecen toda mi atención.
También creo que he aprendido más sensiblemente y visualmente que técnicamente.
Ahora estoy en cuarto y no tengo la seguridad suficiente para entrar al mundo laboral,
el cual veo muy técnico y frívolo en comparación con lo que estoy viviendo en la
universidad. Las clases
teóricas como Teoría de la comunicación,
antropología, análisi y
crítica I, son las que me
han enseñado y madurado la parte sensible del mundo del diseño.
Con las más artísticas, aquellas que parecen que no sirven para nada,
son con las que más he disfrutado, son las que te dejan volar más la imaginación.
Veo mis proyectos de primero a cuarto y veo un proceso, sobretodo de cada vez más
atrevimiento, desde la primera habitación de 20m2 que diseñé hasta el montaje
de una exposición para los premios FAD y el diseño de un tren utópico. (…)
Para finalizar y en conclusión, creo que realmente esta carrera se consolida
una vez estas fuera, es decir ya en el mundo laboral, que dentro de la universidad
es para disfrutar, volar todo lo que se pueda porque luego, el exterior se encarga
de poner barreras siempre. En fin, aún nos queda muchísimos por aprender.”
Beatriz
Ramos Martinez
“(…)
Recuerdo la primera clase que más me impacto, la de proyectos,
fue llegar y pedirnos nuestro primer “trabajo” como diseñadores, una habitación.
Cuando nos lo dijeron, pensé que se habían vuelto locos.
Cómo iba a saber hacerlo, si ¡¡acababa de llegar!!
Ese fue el principio de todo, gracias a ese empujón al vacío… sí el vacío
porque éramos novatos, no teníamos ni idea de qué hacer o cómo empezar.
A partir de ahí todo se ha ido complementndo: historia, tecnología… e informática. (…)
He aprendido mucho aunque sé que aún me queda un camino muy largo, … .
Porque todo está en movimiento, hay cambios, nuevas tecnologías… pero
gracias a los conocimientos aprendidos en Eina hasta el momento, será más fácil.”
Laura
Pérez
“(…)
Una de les coses que crec més he après és a saber mirar, a ser capaç de contenir moltes
imatges, a fixar-me en tot el que està al nostre voltant. (…) … perdre certa timidesa quan
hi ha quelcom que realment t’interessa conèixer, a apropar-te a la gent si és necessari,
i així desenvolupar els teus treballs treient el màxim profit. (…)
… ha hagut un procès de perfeccionament tant en la representació como
en l’ejecució i la innovació.”
Raquel
Levit
“Al llarg d’aquest quatre anys a Eina he après una nova manera de treballar,
més autòma, independent, alternativa, més lliure. Ens hem endinsat en el món
de l’art i el disseny, hem après a enfrontar-nos a projectes des del més utópic
al més real i ens hem anat curtint com a futurs dissenyadors.
(…)
… opino que després de tres anys estudiant interiorisme hi ha molts camps
que no domino, camps que ningú ens ha ensenyat ni explicat quina és la manera
correcte d’utilitzar-los com és el de la il.luminació. … estem envoltats de grans
professionals de l’ofici i que hem d’aprofitar-ho, però alhora opino que s’hauria
d’implantar una mica més de teoria en algunes bassants del disseny
(… parlo de disseny d’interiors). (…)”
Jana
Sanjuan
“ (…) … poc a poc he anat aprenent noves maneres de plasmar en un paper les idees
que volten pel meu cap. Aquest és de ben segur un dels problemes que ara es deuen
trobar els alumnes de primer, ja que qui no recorda aquelles angoixes de no saber
com representar aquella idea que tenies al cap i que creies que era tan bona? (…)
… amb tot aquest temps m’he adonat que poc a poc la meva manera de veure les coses,
d’afrontar els problemes, d’enfocar la meva vida han anat canviant cap a millor.
Ara crec que m’he tornat una persona més rica, una persona que és capaç de veure
les coses des de diferents punts de vista, extreure’n conclusions, fer-ne una crítica
constructiva……… no ho sé, crec que dins l’escola he anat madurant de forma considerable.
L’escola m’ha donat la possibilitat d’anar-me culturitzant en aspectes que abans
no els hi donava importància o pitjor encara no sabia ni de la seva existència!!!
A més a més tots aquests aspectes han despertat en mi una una il.lusió i ganes
de conèixer noves coses que abans no sentia. Aquest és sens subte el gran tresor
que m’ha donat Eina i que puc assegurar no me’l deixaré perdre per res del món. “
Martí
Nualart
“ Quan vaig començar a l’escola EINA tenia 23 anys i estava acabant la carrera
d’Arquitectura Tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya. (…)
Una vegada realitzats els 3 primers cursos, el balanç que faig de l’escola és força positiu,
ja que en general ha cobert les espectatives. A diferència de la Politècnica, es tracta d’una
escola on la majoria de professors s’interessen tant per la seva professió com per l’activitat
docent, la qual cosa condueix normalment a una formació de qualitat.
Per contra, quan vaig començar a Eina encara havia de fer el Projecte Final de Carrera
d’aparelladors. Aquest fet i més tard l’inici de l’activitat laboral, han provocat que sovint
no hagi disposat del temps suficient per a realitzar la feina, o que no hi hagi pogut dedicar
l’espai mental que tot procès creatiu requereix.
… tot i que aquest últim any també estaré treballant, encara queda tot un any per dedicar
a l’aprenentatge, la creació i a estimular la imaginació per tal de crear nous espais,
nous usos i noves formes. “
Eloi
Capdevila
“(…) Cuando entré en la escuela de diseño Eina, el tema artístico/creativo estaba bastante
aparcado de mi personalidad … hacia mucho tiempo que no hacía nada relacionado con el
Arte. A pesar de que cuando era pequeño disfrutaba muchísimo haciendo cosas artísticas
pero como a nivel escolar tragamos y escupimos lo que nos echan, no presté atención a mi
cualidades artísticas y sobretodo, al entusiasmo que le ponía en su momento.
…, cuando comencé en Eina estaba bastante verde y perdido, … el cambio a lo largo
de estos años ha sido muy fuerte para mi, y a la vez, todavía continúa mi crecimiento
personal en todos los aspectos, del cual estoy muy satisfecho.
Este cambio a nivel académico yo lo clasificaría en tres grupos:
filosófico/racional, manual/acción, sensitivo/imaginativo.
- Filosófico/racional: gracias a las asignaturas teóricas como Historia del Arte y del Diseño,
Antropología del Arte, Análisi …, he descubierto y entendido mejor el entorno actual en que
vivimos, cómo se ha originado, su estética, … . Y todo esto lo potencio en mi personalidad.
Además considero que se me ha desarrollado mi capacidad de análisis,
tomando distancia de las cosas como si fueras un extrangero/espectador.
_Manual/acción: gracias al conocimiento y desarrollo de diferentes técnicas y lenguajes
como son …: pintura, escultura, fotograafía, creaciaón de maquetas, animación virtual y
sobretodo diseño de interiorismo pero también industrial y gráfico. En éste aspecto he
echadao en falta un conocimiento más directo con los materiales y un trabajo más
tradicional de artesano.
_ Sensitivo/Imaginativo: el desarrollo sobretodo visual y también táctil gracias
a la influencia de las diferentes técnicas artísticas. Potenciándome la observación
y comprensión de las formas, colores, la luz y los detalles de la vida cotidiana.
A nivel imaginativo, un gran desarrollo de éste ya que va inevitablemente unido
al hecho de crear con personalidad.
También quiero destacar la importancia de las nuevas amistades durantes estos años
por su valor como personas y por la posible importancia en un futuro no muy lejano
como compinches del trabajo.”
Oscar
Salanova
1.3
exercicis
octubre
G2: del 2 al 9 / G1:
del 7 al 14 (per fer a casa)
ex.0: autoretrat
(tècnica lliure/ format: 1 dina 4)
ex.1:
autoavaluació del procés acadèmic: què has
aprés? (reflexió escrita, 1 pàg.)
ex.2: tria del
tema de recerca, + 1er esboç del plà de treball. (1 pàg.)
G1: dia 21 / G2:dia
23
EXERCICI d’anàlisi (fet a l’aula):
l’ANÀLISI. “hom
apren a analitzar, ... analitzant.“
què vol dir
<’analitzar’>?
com extreure i organitzar els diferents tipus
d’informació que hom pot derivar en una anàlisi?
nbf nota prèvia:
un bon anàlisi hauria de contemplar quantitativa i qualitativament
tots els continguts
trobats en el procès. L’anàlisi és com
l’esquelet dinàmic de la mirada.
En una classificació feta d’una
manera o de un altra, segur que hi veurem coses diferents.
Cal també aturar-nos, posar
límits a l’anàlisi, car hom pot començar quelcom amb
la
intenció, per exemple de cercar les
pedres grosses d’una platja, i acabar diferenciant
els grans de sorra fosca o clara.
La possibilitat d’una anàlisi
és infinita, com també és infinit el desig del pensament.
No existeixen fórmules prefabricades ni infalibles, cada anàlisi depén, dels subjectes
que la realitzin, de la situació en la que es trobin, del contexte en el que estiguin, ...;
no hi ha una sola manera d’analitzar,
en hi ha moltes, són dificils de contar.
Lo important no és el métode
que un trii, ni la forma que prengui la informació,
una anàlisi ha de servir per algo,
sino quin sentit té? Ha de ser quelcom útil per poder
descriure millor allò que hom vol
tractar, ha d’ajudar a compendre l’objecte, l’entorn,
la situació que hom
treballarà.
La anàlisi distingeix, diferencia, dóna forma a quelcom difós (inform).
La síntesi, concentra, recull de nou l’essència d’allò
dispers;
ambdues són facultats de
l’enteniment, accions de la ment, i están en moviment,
com l’anar i vindre de l’aigua
del mar (Tª flujo-reflujo: G. Deleuze).
És en l’acció mateixa
d’analitzar on es fa possible observar i entendre el què és.
1 > EXERCICI
DE CONSTRUCCIÓ PROGRESIVA DE DADES
(individual i en
grups de 2, 3-4 o 5, segons departament, i tots)
objectiu:
elaborar
els referents d’una fitxa tècnica (descripció
sintética)
amb els
trets bàsics i aspectes diversos que hom pot abordar i valorar
a
l’hora de fer una anàlisi en Disseny gràfic, producte i
interiorisme.
. individual (20’):
cadascú
escolleix una imatge, objecte, o espai, a partir del qual farà una
1ª descripció sintètica
(fitxa
tècnica) extraient el màxim d’informació possible.
. en grups de 2 (20’):
constrastar paràmetres, aspectes, categories i ordres realitzats d’un mateix o diferent
objecte
d’estudi. Reformular la informació obtinguda segons les
consideracions i aportacions
de cadascú. (cadascú aporta el que sab i/o el que ha trobat)
. en grups de 3-
4 o 5 persones (30’):
contrastar i reformular de nou.
. tots els grups
segons departaments (45’): contrastar i reformular
de nou.
Cada grup exposa
els paràmetres que ha escollit(discernit), hom parteix del primer que
comença,
escribint en la piçarra o en un paper els diferents aspectes sortits, el
2on grup
continua ampliant,
corroborant i/o modificant l’esquema (anar pautan i col.locan (ordenant-
juntant) entre
tots: semblances, diferències i coincidències reiterades; fins
acordar l’estructura-
síntesi
final. (1 sola
opinió divergent és motiu sufient per a repensar l’esquema,
repensar
pasos, criteris,
etc.. La més mínima diferència, és o pot ser
significant.)
///pausa 15’///
. exposició oral i per departaments de la síntesi final
trobada. (45’)
.
analitzar quins aspectes són comuns als 3 departaments. (15’)
(! va ser també un exercici d’agilitat mental, i
una proba de fluidesa en la comunicació)
novembre
G1: del 11 al 25 /
G2: del 13 al 27
EXERCICI de síntesi i arquitectura
de la informació. (iniciat en l’aula)
La SÍNTESIS.
qué es una síntesis ?
qué quiere decir o implica
‘sintetizar’ ?
11.2002 nbf.nota previa:
Una síntesis, es una forma simple y
directa de “mostrar” el qué se ha visto, comprendido,
tratado, …,
sentido, … .
La capacidad sintética es una
facultad del entendimiento,
algo que se desarrolla en la misma necesidad
y acto de comunicar en reducido tiempo-y-espacio
un contenido dado. [El
aforismo sería un ejemplo de <pensamiento sintético>, es un
pensamiento claro
y profundo/ simple y complejo alavez.]
Sintetizar implica el arte de establecer
relaciones,
un fenómeno indispensable en el acto
propiamente comunicativo.
Una síntesis, puede ser: …, un
resumen, un esquema, un gráfico, un índice, un dibujo, …
Tiene que ver con: …, diferenciar,
organizar, economizar, legitimar, predecir, presentir, intuir,
imaginar, … y como un montón de
decisiones tomadas al instante, también tiene que ver con la
lucidez.
…
¿Se pueden hacer síntesis de
aquello que no vemos?
¿Qué relación
habrá entre sintetizar y percibir?
¿Qué rol juega la
<imagen> y la capacidad de re.presentación visual (à lenguaje)
. . .
La síntesis recoge y une todo aquello
disperso y diverso del análisi.
El análisi separa, la síntesis
integra aquello separado,
¡¡ sería posible (y
genial!), poder resolver en un simple Dina4, todos los problemas de éste
mundo?
La síntesis es una
interpretación de 1 o varios estados de cosas, hechos, fenómenos,
… dados en el tiempo.
Una interpretación es buena mientras
sea útil, (un criterio es válido mientras sirva
para establecer
lo deseado y necesario, y lo mismo se
diría de un <valor ético>).
Las síntesis también tienen que ver con la expresión ética del
entendimiento,
… y causan la estructura lógica del pensamiento.
Sabemos cuando una síntesis
“funciona” o “no funciona”,
cuando contemplamos sus efectos en el tipo
de relaciones generadas.
Es en la práctica concreta y diaria,
la vida quotidiana, y más específicamente la doméstica y
laboral,
donde se pone a prueba la
necesidad(-utilidad) o innecesariedad de cualquier síntesi planteada y/o
realizada.
(… no sé si hay síntesis
inútiles, lo que si sé es que “actualmente”, hay un
montón de pre.juicios inútiles,
que nos limitan y dificultan absurdamente el
sentir, el pensar, el reflexionar, el hacer, … el estar, … .)
Por otro lado, relaciono la síntesis
con la capacidad generadora de lenguajes,
así como con la capacidad de ‘esquematización’ [ref. esquematismo: Kant à Schopenhauer]
y de representación [Schopenhauer à Nietzsche], … entre otras.
Es un tema complejo el de la
síntesis, porque no sabemos del cierto en qué se fundamenta.
La síntesis es un acto de la mente
y la consciencia,
y como todo acto . . . es particular y
universal, subjetivo y objetivo, simple y complejo … alavez.
Es un útil para el “ver”
y el “comprender”, … .
Una síntesis puede ser: …, un
mapa, un logo, una mancha de color, un nombre, …
Toda síntesi está marcada por
su tiempo, es algo dado en el tiempo.
No nos representamos ni miramos las cosas
siempre de la misma forma, … .
Una síntesis es un punto en la
coordenada espacio/tiempo,
Es un signo de inteligencia, …
fenómeno de la vida, … como mínimo de la “vida
terráquea”.
…, piedras, plantas, animales,
humanos, … : “sintetizan”.
Las síntesis dan lugar a estructuras
de pensamiento, formas lógicas, lenguajes, formas, …,
…, actos comunicativos , …
relaciones sociales, …
Un conjunto de síntesis pueden formar
una estructura,
y una red de estructuras conforman un
sistema.
…
Una fórmula matemática es una
síntesis.
Encontrar una solución a un problema
dado también implica hacer síntesi,
Hay algo de sentido común
práctico en una síntesis,
economía de la forma en detrimento
del contenido.
Generamos una síntesis buscando,
explorando, apelando al contenido.
La forma, en una buena síntesis, es
fruto del contenido.
…
> EJERCICIO (individual)
Preparación:
antes de empezar el
ejercicio, es favorable guardar silencio unos minutos,
el necesario y suficiente
para no sentir ni prisa ni estrés;
el ejercicio ha de
realizarse en calma, sin espectativas, dejando surgir libre
y espontáneamente
lo racional y lo irracional, lo consciente e insconsciente;
no se borra ni se juzga
nada dado; se escribe lo que se siente.
para qué
escribir y decir cosas que no sientes.
El ejercicio consta de 5 fases, planos o
partes,
son 4 ejercicios previos que
desenvocan en un 5º (ejercio final).
. tomar y preparar 5 folio.
una vez relajad@ y atent@ (concentrad@ en tí), coges uno:
- en él escribes: <nombres/conceptos/signos/rastros
lingüísticos>
relacionados con sentimientos y sensaciones que
actualmente te envuelven
(preocupaciones, estado
anímico) à ¿?
cómo estas (hoy y aquí)
(un mínimo 20’,
máximo a voluntad)
. dejar el folio 1, y coger
otro nuevo.
- en el 2º folio
escribes: <nombres/conceptos/signos/rastros
lingüísticos>
relacionados con valores y deseos personales
(inquietudes, sentidos,
finalidades) à ¿?
qué deseas
(un mínimo 20’,
máximo a voluntad)
. - en el 3º escribes
<nombres/conceptos/signos/rastros lingüísticos>
relacionados con criterios, parámetros, procedimientos y metodologías
(juicios estructuradores y
medios) à ¿?
qué y cómo haces
(un mínimo 20’,
máximo a voluntad)
::::
- en el 4º escribes
<nombres/conceptos/signos/rastros lingüísticos>
relacionados con el tema, entorno, objeto de investigación elegido
cuestiones generales y
concretas)
(un mínimo 20’,
máximo a voluntad)
:::::
. - en el 5º folio (hacer tranquilamente en casa) síntesis final
“agrupa
y ordena según proximidad y afinidad de contenidos, todo lo dado en los
4 folios
anteriores, generando progresivament una síntesis gráfica,
esquema o
mapa en el
que quede manifiesta (en la que se especifique y comunique):
a)
. título y temática de la
investigación
.
intenciones, objetivos/valores y criterios
.
procedimientos /metodologías
.
problemáticas y cuestiones implicadas.
b)
el estado actual de la investigación. (indicar fecha y nombre autor-a)
c)
el trabajo a realizar hasta el día de entrega (G1: 16 dic./G2: 18 dic.)
El objetivo de este ejercicio es proporcionar algo más de
claridad
sobre el punto en que cada uno está.
La síntesis final, realizada por y según
cada cual, ha de servir para
comprenderse mejor,tomar medida de lo prescindible y lo
imprescindible.
Utilizar cualquier recurso gráfico (técnica
libre), lo importante es
que te sirva para aclararte (aunque sea en un solo
aspecto) y poder
explicar a los demás dónde estas,
en qué andas, cómo lo estas “llevando”,
qué te falta por hacer … .
La síntesis final ha de ser útil como
mínimo para tí y en relación
a la situación en la que te encuentras y trabajas;
ha de darte visión
(perspectiva) ante los problemas o cuestiones que
planteas,
reflexionas, tratas, investigas, interpretas.
Es raro que salgan buenas síntesis, cuando se
trabaja o se está con
estres, bajo exceso de tensión,
preocupación o exigencia.
Hay que dominar(trascender) la impaciencia, la
precipitación,
la ansiedad, para que salgan síntesis
útiles e interesantes.
Como dijo esta mañana Marc Potau:
“el tiempo (también) es un amigo, no un enemigo” . . .
¡Tengo la
sensación de que si éste fuera un ejercicio de física,
sería de los
complicados! de nuevo os invito a lanzaros al vacío:
- … buen viaje! y feliz aventura (como
mínimo que lo disfruteis) !
[à creatividad e
iniciativa/arte-diseño-ciencia/…]
desembre
G2: del 2.10 al
18.12 / G1: del 7.10 al 16.12
ex. 4: treball de recerca [individual o en grup] (entre 15 i 30 pàg.)
estructura de
referència
0. index [o mapa
gràfic] general (amb indicació de
pàgines)
I. introducció (presentació
del tema, problemàtica o
entorn escollit;
dels criteris,
procediments i/o metodologies en el procès de recerca:
i dels objectius que hom ha pretés
assolir.)
II. anàlisi
descriptiu sobre el tema:
. treball de camp: recull
d’informació, observacions, valoracions, …
. qüestions obertes i
reflexió crítica
III. proposta d’actuació.
IV. conclusions (reflexió-balanç
final de tot el procès de recerca.)
V. documentació (llibres,
revistes, www, etc.)
VI. agraïments
gener ex.
5: autoretrat-professional (tècnica
lliure/format: 1 dina 4)
requisits/pautes/codificació__________________
. cada exercici té una data concreta
d’entrega (veure calendari curs).
1 sol exercici lliurat fora de termini és motiu
suficient per a no ser avaluat fins setembre.
. format: dina4/cos tipogràfic bàsic 9 o10/
interlineatge: un o doble espai.
> els exercicis 1, 2, 3 i 4, han d’anar encapçalats (part superior-esquerra
del full)
amb la següent informació i en aquest ordre:
exemple: Ignasi Vigneta / producte / grup 1 / AC
II / Eina 2002-2003
ivinyeta@eina.edu
ex.
1: autoavaluació
procés acadèmic.
[L’exercici
1 ha de portar a més a més:
foto-carnet, telèfon i altres estudis realitzats.]
>> entregues via email (sols per motius laborals, enfermetat o imprevisibles majors):
els documents enviats han de salvar-se en qualsevol dels següents formats:
.rtf / .gif /.jpg /.pdf
i senyalitzats de la següent manera, exemple:
l’exercici
1: 1.ivigneta.rtf ;
l’exercici 2:
2.ivigneta.rtf ; ... etc.