·
SOBRE EL DISSENYAR, QUÈ IMPLICA.
Aquest
títul, correspon a la segona entrega escrita, feta el mes
d’octubre.
Es
demanava a l’estudiant, que reflexiones, en funció de
l’experiència i criteris personals,
sobre
què és el disseny, què porta implícit l’acte
de dissenyar.
Els
fragments aquí exposats no contemplen cap criteri previ
d’ordenació,
caldria
una segona lectura més acurada per elaborar una
síntesi-classificatòria de les qüestions implicades.
DISSENY GRÀFIC
“…
el dissenyar és molt important per que no sols estàs creant, dissenyar també és
educar,
per que el
que tú dissenyes es percebut per la gent. … quan varis dissenys
segueixen unes pautes
similars
acaben creant un estil, de moda, visual, de vida, etc. .
(…)
… el disseny no ha de limitar-se a crear objectes i coses basant-se solament
en una serie
de regles,
ha de ser algo més que una teoria de color o una aplicació de
formes, dissenyar a més
a més
ha de tenir un valor
afegit, un
sentiment, … un concepte per poder-lo apropar més a les
persones.
Crec que quan dissenyem no solament estem creant estil o … un objecte,
hi ha que
donar-li alguna cosa més.”
Josep Ramirez
Ibarz
“…
el dissenyar, al meu entendre, és crear una idea, i realitzar-la, a
partir d’un encàrrec concret.
(…)
… aquest fet ens porta, …, a investigar al màxim sobre el
tema que ens proposa el client.
És,
per tant, una recol.lecció i elaboració de coneixements concrets,
que ens portaran a crear una
idea el
més fidel possible a la comanda. (…) És, doncs, quasi una
especialització en cada comanda.
En aquest
aspecte també entenc que el dissenyar es crea a partir d’uns
… coneixements generals,
que
conduiran el projecte cap a una idea (o) cap una altra. … també
cal afegir-hi que l’experiència
viscuda, en
tots els nivells, afecta i força al disseny.
…
també, …és un servei de cara a la societat, de cara a un
públic. (…)
És,
doncs, un procès laboriós que pot tenir grans
conseqüències, depenent de l’enfoc
que li doni
el dissenyador. Tenim més responsabilitat de la que s’ens otorga; … .
…el
bon disseny és aquell que transmet tot el què
l’encàrrec li demana.
Si el
què necessita el producte és passar desapercebut, si ha de
transmetre tristesa,
o horror, o
alegria, o el què sigui; el disseny final ha de plasmar aquestes idees
… .
… el
dissenyar, …, és un món en el que, quan entres ja no en
pots sortir,
és un
vici que s’acaba portant dins. Tot es veu diferent i un s’acaba
fixant en coses tan extranyes
com la forma
de les orelles de la gent que va al metro, les etiquetes de menjar pel gos,
les marques
que deixen les mans en contacte amb el vidre, o mil altres coses que de vegades
ens fa veure
com a obsessionats per la forma. Un dissenyador acaba veient coses que la gent
… no
veu, o que li passa
desapercebut.”
Lluc
Massaguer Busqueta
“…
dissenyar implica …. tenir unes bases de coneixement
teórico-pràctiques, històriques, socials,
… i a
partir d’aquest coneixements seguir uns processos analítics (i crítics) sobre el producte
que
dissenyem, a
qui va dirigit, quina estratègia de venta es seguirà, quin preu
tindrà, … .
Desprès
definirem el projecte conceptualment i amb tota aquesta informació
començarem
la
definició física del nostre projecte, fins arribar al resultat
gràfic final.”
Oscar Bagués López
“Dissenyar
… intentar fer el món més agradable (a la vista …, al
tacte i a la practicitat…)
i més
cómode … . (…) Dissenyar a més a més és
una passió. (…) Sol.lucionar poblemes, … .
Sí.
Sol.lucionar els problemes que el client pugui tenir.”
Carme Girona Marcé
“En
el cas del disseny gràfic allò que s’intenta transmetre
és un fet comunicatiu, … .
Des del
meu punt de vista el disseny gràfic em suposa una total
implicació de la meva persona
en tots
els camps, que a la vegada m’ha afectat en el meu estil de vida, …,
… en una nova manera
de veure
i/o observar segons … fets o coses; i en l’aparició
d’un tercer ull intern que es manté …
despert,
… conscient o inconscient.
(…)
Amb el disseny disfruto treballant, aprenent, i ideant, m’encanta crear
allò que ajuda a comunicar.”
Olga Gorchs
“El
disseny, vist des del meu punt de vista, és una disciplina de caire
humanístic,
…
explora noves vies de comunicació visual, aplicades a un entorn social
determinat. (…)
El disseny,
és un organ d’expressió, (i de venda), multidisciplinar. En
el procés de disseny hi jugen
moltes disciplines,
que abarquen des de punts de vista científics, antropològics,
socials, artístics,
fins a
conceptes humanístics, econòmics, tecnològics … .
(…)
…, el disseny no tindria sentit, sense una societat
ansiosa de nous productes, …,
… d’una renovació constant que satisfaci
les seves ansies de consum cultural, econòmic, o social.
D’altra banda no es pot concebre la nostra societat
sense disseny, … .
…, el
disseny esdevé una part fonamental de la societat.
Un dels seus
principals motius d’existència,
és la
voluntat d’aconseguir una millora en la qualitat de vida, … .
El disseny
neix com una necessitat per tal d’aconseguir una societat utópica;
neix com
… necessitat de comunicació de les persones …, com a eina
per tal d’expressar les
inquietuds
personals. Però no oblidem, que el disseny no és totalment
lliure, …; el dissenyador
no fa el que
vol, s’ha de cenyir en major o menor grau a el que el client li demana;
… la mateixa societat que fa
avançar el disseny, és també el seu fre.
Aixó
en el disseny s’estableix una frontera implícita i desdibuixada
entre el treball personal de l’autor,
i el que el
client demana que es digui a terme, … la capacitat creadora del primer
sempre estarà
coartada pel
segon. El disseny implica un grau, més o menys elevat de voluntat de
millora de l’entorn,
…, per
tal de … crear noves vies de comunicació amb la societat.”
Xavier Miret Paredes
“El
diseño es una disciplina que deriva de la sociedad de consumo y la competencia del
libre mercado.
(…)
La oferta de productos en el mercado es casi infinita y esto genera un puesto
de trabajo:
el del
diseñador. Gente que se dedica a crear objetos …, a distribuir
espacios … o comunicar
mensajes
muy precisos … . Tienen que conseguir que el producto del que se encargan
sobresalga,
destaque
para atrapar al comprador. Hay muchas variantes según el estrato social
al que se dirija,
la edad,
la tendencia … . (…)
… la forma sigue a la función
¿o no?
(…) En este punto se ven dos corrientes muy claras: la
que apoya que la forma sigue a la función y
lo sigue a rajatabla. Y los que permiten dejarla de lado,
olvidándose de que … el uso de sus creaciones
son las que crearon su profesión.
No me
decanto por ninguna de las dos.
Creo que el
diseño ha de ser funcional, pero siempre tiene que haber un margen para la expresión.
Que es una característica
inherente al ser humano. … la profesión del diseñador queda abierta,
… es
… una disciplina ante todo creadora de ideas, a partir por supuesto de un
encargo definido.”
Zuriñe Uriarte
“El
diseño gráfico nace de la necesidad de resolver los problemas de
comunicación.”
“Dentro
de la sociedad en la que vivimos se considera que todo es diseño. Por lo
tanto,
la primera
distinción que se debe hacer es la de diseño por su uso
o por su estética.
Gente como
Yves Zimmerman, Otl Aitcher o Josseff Müller avalan la idea de que el
diseño se da por
su uso,
olvidando todo adorno innecesario que dificulte la utilización o
comprensión del diseño mismo.
Estoy bien
de acuerdo con ellos, herederos de la tradición clásica racionalista.
Esta
tradición se caracteriza tanto por la inteligente aplicación de
un método de diseño disciplinado y
riguroso
basado en la trama compositiva y en el uso de la tipografía como
elemento formal,
como por su
reflexión y profundización en la teoría del diseño.
Me es
imposible desligarme de esta tradición, de mirar atrás y escuchar
a aquellos que pensaron
en el papel
del diseño, que buscaron diferentes soluciones a cada problema. Es esta
reflexión
la que
mantiene el motor en marcha, la que entiende la evolución. A éste
respecto Yves
Zimmermann
asegura en
un artículo, <<El boom del diseño>> (1988) que “el diseño es una profesión
que
padece de ausencia de reflexión sobre si misma. Constituye un hacer
carente
de teoría, una praxis sin conocimiento: se hace pero no se sabe
qué
se hace. Entonces, ¿qué hay del diseño mismo?
…”.
A día
de hoy a la gran mayoría de estudiantes de tercero de diseño les
preocupa encontrar trabajo
y ser
valorados pero si les preguntas ¿qué es el diseño?
fácilmente contestan “yo estudio diseño no
teoría
o historia…” y quizás no esten equivocados pero no se puede
confundir estudiar con reflexionar.
Desde los años’80 se da el fenómeno del diseño popular, el diseño está de
moda y cualquiera puede
hacerlo. Los
mass-media lo promueven y llega a toda la población. Al no existir un
concepto claro sobre
el
diseño éste pierde todas las pautas básicas de su ser para
responder a un placer estético.
Éste
da paso a entender el diseño bajo valores artísticos y subjetivos
que trivalizan el diseño.
Por regla
general se siguen modas que perjudican el entendimiento de un objeto, se
superponen
diferentes
lenguajes buscando una nueva estética.
Es decir, es
un paso adelante el saber romper las barreras y comunicar lenguajes pero
siempre
y cuando no
afecte a la función del diseño.
… ante
todo el diseño es la solución a un problema préviamente
expuesto, si el diseño no contribuye
a dar una
solución se convierte en un simple objeto fetiche, un identificador de
alguna moda.
Si bien esta
razón rechaza el
diseño por el diseño (estético), no excluye la
experimentación de nuevas
percepciones
siempre y cuando respondan al uso del objeto y la sociedad.
Al igual que
se ha de conocer el problema a resolver, también hay que tener un gran
conocimiento
de la
técnica y el material con el que se ha de trabajar. El material nos
permite a través de cierta técnica
dar forma a
la solución. Es necesario conocer ambas cosas porque sin ellas no
podemos materializar la
idea-solución.”
<<(…) … one cannot say that every
individual form is a ornament if it has no practical function,
that it ceases to be ornament at the moment when it is
demanded by practical purpose.
Everithing can have sense and meaning in different
spheres of consideration.
It is an error in the thinking of our era to leap from
one area of thought to another
by logical conclusions. Something can be purposeful and beautiful but it is
simply false to say
that it is functional and therefore beautiful; or that it is
unfunctional and therefore ugly … >>
[Christopher Burke & Paul Renner; The Art of Typography, Kulturbolschewismus? , 1932.]
Violeta
Gladstone
“
… , hay muy variadas opiniones y teorías porque es una actividad
poco definida y reciente
relativamente
que suscita además mucha polémica en cuanto a su
relación/identificación
con el
arte … .
… , el
diseño es algo fundamentalmente formal; no pienso que no deba haber una
idea
como base en
la que apoyarse pero esa idea no es nada si luego no se materializa … .
Creo que el
diseño es materializar
una idea o bien resolver materialmente … un problema planteado
por una
persona ajena a ti …; … el diseñador elabora todas las
pautas que se seguirán en la
producción
y estas pautas en sí ya no son ideas abstractas sino algo concreto.
…
diseñar es elegir entre un camino u otro, entre un recurso u otro,
enfocando
la solución desde un punto de vista u otro.
Ser
diseñador implica necesariamente tener un cierto bagaje cultural
general,
tener una mentalidad abierta para acoger el máximo de
sensaciones y estímulos que luego en tu mente
se
“batirán” y darán con el producto final. Y por otra parte, creo que para que el
diseño avance …
es
básico el arriesgarse, el no tener prejuicios (tampoco el cliente los ha
de tener…)
y el probar
con las múltiples posibilidades sin dejarte llevar por fórmulas
consagradas.”
Inés Jimenez
“
… la persona que dissenya va pel món amb els 5 sentits a
l’aguaït.
Crec que
per ser dissenyador s’ha de tenir una sensibilitat i una inquietut especial per les coses
que ens
envolten; tant estiguin relacionades amb el món del disseny com altres
coses que no tenen
res a
veure. Qualsevol cosa per significant que sigui ens pot servir com a inspiració.”
Sara Salmerón García
“Crec que és una manera de solucionar problemes de comunicació,
de trobar noves vies per dir alguna cosa i de fer-ho
d’una manera estèticament atractiva.”
Joan
Guàrdia Torrents
“
… dissenyar, suposa cada cop més un exercici de pensament,
raonament, i de fer-me moltes
preguntes.
Cada cop menys em preocupo de com realitzaré el qué em proposo.
Quan m’encarreguen
un
disseny busco la síntesi a partir de conceptes que reflexin la
problemática del projecte.
Quan
sé exactament què és allò que haig de solucionar i
conec de prop el problema,
llavors
busco els recursos gràfics més adients pel projecte. … per
mí dissenyar suposa això,
un anàlisi i estudi d’una problemàtica i la
recerca de solucions.”
Manel Font Medina
“ … dissenyar implica moltes coses, desde una
forma de vida fins a una manera de resoldre problemes.
Una forma de vida perque has d’estar en
constant aprenentatge.”
Odette Blanc
“
…primer donaré la resposata “oficial” … .
Es tracta de
donar solució
a un problema de
comunicació.
O sigui comunicar lo
millor possible
un
concepte o idea,
suposo que això és l’ideal del disseny però
també hi caben moltes més definicions.
Podria ser
també ordenar
visualment la informació amb un estil adeqüat a les
cirscumstàncies i a les
necessitats
de cada situació. Aunar forma i funció perque vagin unides i no estiguin
desequilibrades …
però
això pot variar en cada cas i per tant crec que aquest concepte escapa a
una definició
d’enciclopèdia
… .
També
és un procés on intervé la
inspiració i la part més artística o expressiva del
dissenyador.
Dissenyar
pot ser moltes coses. A més les definicions poden variar.
Ens hauriem de preguntar si dissenyar és només
allò que fan els que estan al capdamunt de
la professió i s’encarreguen de les feines
més importants i que per tant, a més gent arribaran,
o si la inmensa majoria que està per sota i que no
afina tant en el procès de treball estan dissenyant
o no. Si dissenyar és només fer feines que
siguin dignes de premi o si el que arriba a la bústica cada
día ha estat “dissenyat”.
(…)
… hi ha una grandíssima part de la gent per la qual el disseny no
existeix.
(…)
Per a mi és un procés
de plasmació visual d’una idea i res més. Pot ser plasmada
de moltes
formes i molt diferents entre elles i segurament per a cap cas i ha la
solució perfecta.
Una idea pot tenir moltes formes de ser visualitzada i
això és el que fa interessant el procès.
Dissenyar
és per últim també saber vendre aquesta idea i la forma de
plasmar-la, adaptar-se a
cada situació,
buscar en cada cas la prioritat del que estem fent per poder arribar al final
del procès
exitosament.”
Carles Mestre
Serrano
“… el disseny és una forma de
comunicació, a travers de la forma, el color, el contingut … .
El disseny
té que ser funcional, no només una cosa agradable a la vista,
sino útil. (…)
El disseny és una eina de comunicació, … . (…)
Avui en dia,
… abusem una mica del disseny, ja que la paraula en si, s’ha
convertit en una
característica
mateixa del producte per vendre, o sigui “la cadira de disseny”. Al
meu parer,
s’hauria
d’intentar no abusar, ja que és fàcil perdre la perspectiva
i prescindir de la funcionalitat,
per
aconseguir una millor estètica. (…)
… ,
per mi el disseny és
comunicació clara, funcional i estètica.”
“ para
mi el diseño es una forma de adaptar lo bello a las necesidades materiales que tiene
la sociedad.
El
diseño cumple dos funciones, una estética … y otra funcial,
… .
El
diseño tiene una gran importancia ya que es lo primero que se ve de un
producto y
ha de darnos
mucha información sobre éste.
El
diseño … ha de llegar al público de una forma clara y
directa.
Un factor
más a tener en cuenta es el mercado al que va destinado el producto,
ya que no es
lo mismo hacer un diseño para un público de élite, trabajador,
infantil, … . “
Nuria Miret
“El
diseñar para mi es un
medio de expresión de mi yo interno. (…)
Es un modo,
un medio con el que de alguna manera me muestro a la gente.
… tiene que ver mucho con el yo de
cada uno, … .
Es una especie de codificación del yo, expresión.
Es como un
modo diferente de plasmar la realidad, a tu manera, a tu manera de entender.
(…)
Ante todo es
un placer, un entretenimiento que intento que
sea lo más ameno y divertido posible.”
Borja Garmendia
“… disseny és sinònim de crear, fer, produir, de manera que cada cop que es diu
“allò ha estat
dissenyat”, vol dir que al darrera, a través
d’una o varies idees, i per medi d’una o més persones,
s’ha aconseguit crear allò esmentat. (…)
En el cas
del disseny gràfic allò
que s’intenta transmetre és un fet comunicatiu, … .
Des del meu
punt de vista el disseny gràfic em suposa una total implicació de
la meva persona
en tots els
camps, que a la vegada m’ha afectat en el meu estil de vida, sigui en
l’espai d’oci, de feina,
… en
una nova manera de veure i/o observar seguons quins fets o coses; i en
l’aparició d’un tercer ull
intern que es manté totalment
despert, ja sigui … conscient
o inconscient.
Per a mi el disseny no és només una
professió per a la que m’he decidit guanyar la vida, és un
món …,
que em creo jo mateixa partint d’unes capacitats
apreses i treballades. Amb el disseny disfruto
treballant, aprenent, i ideant, m’encanta crear
allò que ajuda a comunicar.”
Olga Gorchs
“… el més important és tenir un
interès real pel disseny, deixant de banda l’entorn frívol
que l’acompanya i que l’única cosa que fa es deteriorar l’ofici, … .
No
m’agrada l’èlit
que generacions passades han anat forjant i on la meva, lluita de manera
desesperada
per fer-s’hi un lloc. M’agrada dissenyar però odio la superficialitat o falsa
profunditat
de molts
dels qui en formen part.
…
dissenyar, implica tenir els ulls ben oberts, estar alerta de les coses que
passen al teu voltant,
des de les
més quotidianes a les més universals, però tenint present
els teus valors i posart-los
per davant
de tot.”
Anna Majó Rossell
“… sempre busquem comunicar
alguna cosa, … . … utilitzem diversos mecanismes i elements
per transmetre i fer paleses uns conceptes i idees abstractes.”
Àngela Téllez
“… dissenyar,
l’acte de projectar una idea, plasmar-la … .
El disseny
pot ser qualsevol representació gràfica, d’un objecte,
d’un edifici, d’una peça de roba …
viable o
inviable, funcional o no funcional, estèticament bonica o no…
però sempre intenta comunicar
alguna cosa.
Darrera de qualsevol creació hi ha un disseny, … una idea …
una projecció,
… el que li dóna sentit és la intenció.
(…)
… moltes vegades neix d'una inquietut, i és molt experimental.
(…)
… el podem distingir de l’art, encara que moltes vegades se
solapen, és impossible definir
on acaba un
i on comença l’altre. Sovint s’ha definit el disseny com una
creació resultat d’una idea,
suceptible
de ser reproduida industrialment, però penso que el disseny no té
perquè anar lligat a la idea
de
seriació, ja que aquest és un concepte molt modern i el disseny
existeix, encara que d’una manera
molt
rudimentària, des de que els prehistòrics ideaven solucions als
seus problemes,
penso que
el disseny va nèixer per la necessitat de subsistència.”
Ariadna Ginjaume Huguet
“… s’està donant massa revolt al
debat “diferència entre disseny
i art”,
jo crec que hi ha temes com aquest, que no tenen i no han de
tenir resposta clara,
perque quan fem quelcom que ens agrada bé que hi
reunim una mica de tots els nostres sentiments,
les nostres vivències. Per tant, si a un dissenyador
li agrada l’art, …,
… que es noti aquesta influència no té
perquè ser dolent i no ho és, ans al contrari és
més enriquidor.
Principalment
dissenyar implica comunicar i això és molt ampli, per tant
cadascú tindrà el seus
paràmetres
i dificilment n’hi haurà uns inamobibles. Comunicar és fer-se veure i qualsevol que faci
n cartell,
es farà veure sigui bo o dolent. Què és comunicar?
Es podria
dir que és fer sentir, així també diriem que dissenyar és fer sentir. (…)
Moltes vegades dissenyar només implica cobrir els
paràmetres de la comanda. (…)”
Viviana Torres
“… se considera que ya existía el
diseño desde hace más años de los que pensamos,
realizado por artesanos
y gremios, aunque se
trataba de algo involuntario, era más bien
una necesidad funcional sin dar tanta importancia a la
estética como se hace actualmente,
por eso tal vez la gente lo considera algo moderno.
Tomas
Maldonado define el
diseño como <<la actividad
proyectual que consiste en
determinar
las
propiedades formales de los objetos susceptibles de ser reproducidos industrialmente en
serie.
Propiedades
formales no sólo son las características exteriores, sino sobre
todo,
las
relaciones funcionales y estructurales que hacen de un objeto una unidad coherente
tanto
desde
el punto de vista del productor como del usuario>>. … el hecho de que tenga de
haber una
coherencia
entre funcionalidad-forma hace de esta disciplina algo más complejo.
… el
diseñador ha de atender
a varios problemas de diversas procedencias cuando se le hace un encargo,
como por
ejemplo de la sociedad, de la cultura visual y de la tecnología.
… diseño-arte, pienso que no hay un límite
establecido entre estas dos disciplinas aunque
personalmente
diría antes “el diseño es arte” que no “el arte
es diseño”, tal vez se deba a que
siento
“pasión: por el diseño, y hay piezas que me inspiran tanto
que las llamo “ARTE” … .
…
entiendo por arte algo menos práctico, algo cuya función
sería transmitir una sensación.
Por eso,
cuando un diseño no sólo desempeña su función
práctica sinó que también me expresa
algo lo
llamo “arte”.”
Gunilla Díes Nordström
“Per a mi un bon disseny gràfic és
aquell que s’adiu amb les necessitats
o sigui que comunica
més,
més clar, més directe … . En aquest punt
sempre m’ha fet un xic de tírria el fet de crear una imatge
perque acabi venent més, personalment crec tinc una
mentalitat un xic diferent i probo de trobar altres
coses, tot i que sé que, en el fons, als clients el que els interessa és l’increment del seu capital.
El concepte
de dissenyar en el nostre país encara no s’entén massa, pot
ser per manca de tradició
o de
cultura, no ho sé però a la gent li costa d’entendre-ho.
(…)
Tothom
té molt clar què fa un doctor o un sabater, però un
dissenyador què fa?
Analitza? Pensa? Dissenya? Busca coses creatives?
(…)
Una persona
amb estudis i coneixements de disseny pot pendre molts camins diferents i
no crec que
el meu sigui el d’una dissenyadora convencional.”
Anna Llàcer Macau
“Dissenyar és comunicar,
és explicar conceptes a partir
de la imatge,
… .
El disseny té tres funcions
clares 1) (…)… crear una
memòria gràfica en el consumidor.
2) comunicar el
que l’empresa o persona necessita (…) 3)… expresar
la nostra creativitat,
la nostra sensibilitat, … .
Dissenyar implica vocació, … interés
…. Implica dedicació (…). … dissenyador,
… és un observador i potser un reciclador
intel.ligent. Implica una sèrie de coneixements
tan tècnis com formals, com culturals … .
(…) Implica una aptitud d’aprenentatge eterna:
el dissenyador sempre ha d’estar obert a apendre,
… . És un etern estudiant, un
etern aprenedor.
(…)
Implica investigació
i evolució continua. Experimentar, experiementar i experimentar.
… innovar en la mesura de lo possible …,
dissenyar com tu creus que ho has de fer,
segons époques i països, etc. …
(…)”
Carlos Murillo
“… la paraula ‘dissenyar’ té
moltes connotacions … .
Estant ja a quart ens queda a tots clar que dissenyar no
és només “fer una cosa maca”
perquè si no en comptes de disseny gràfic, el
que fariem seria estètica gràfica.
A tots ens queda clar també que quan dissenyem la nostra
intenció és comunicar alguna cosa.
I és en aquest punt on dissenyar remet tota una
sèrie de connotacions que afecten directament
al dissenyador. Aquest, ha d’assumir que el disseny
que fa comuniqui allò que realment vol el client i,
a més, que no remeti altres deduccions que poden
afectar el client.
No olvidem que un logo defineix una empresa … si no es
fa un bon logo tothom carrega
directament sobre el dissenyador. No olvidem el que va
passar per exemple amb el cas de
Telefonica on l’empresa va invertir uns 5000 milions
per la seva nova imatge i 10 minuts
després que es fés la presentació del
nou logotip ja hi havia gent que publicava per internet
el mateix logo però escrivint “Teletimo”.
També, com a cas més recent, el logo que va
fer el dissenyador Pepe Gimeno per Espanya
per la Presidencia de la Unió Europea del 2002 on,
com sempre, es va recorrer al típic tòpic
del sol i el toro. En aquest cas tothom també va
carregar contra el dissenyador.
Es per això que cal que tots els dissenyadors tinguem
en compte que dissenyar
no és només
escollir una tipo, un color, una foto o una
il.lustració
i ja està sino
que crec que hauriem
de ser
conscients de l’enorme responsabilitat que tenim
sobre la societat.
I, en l’actualitat, on tot el que
es ven és imatge, crec que encara hem de ser
més conseqüents dels nostres dissenys.
Crec que … tots hauriem de tenir gravat a la
nostra ment un lema que vaig llegir un cop al diari
quan entrevistaven a un dissenyador de moda:
“Actua com un consumidor, pensa com un
dissenyador”. El que ell volia dir era que un dissenyador, al cap i a la fi és la persona
que té la
capacitat de
plasmar (en el seu
cas en moda) allò que la gent
vol.
Crec que no hem d’oblidar que treballem al servei
de la gent … .
Es evident que la creativitat és el valor
funamental del disseny
(sense creativitat no hi ha disseny) però no hem
d’oblidar que en el món laboral creem
per la gent i, personalment, crec que això
és el que més m’omple com a dissenyador. (…)
…
Creativitat Û Disseny Þ Responsabilitat Social
Jordi
Raventós
DISSENY d’INTERIORS
“ ¿QUÉ IMPLICA DISEÑAR?
SI
DISEÑAR ES …
PONER EN
DUDA
PLANTEARSE PROBLEMAS
BUSCAR SOLUCIONES
FACILITAR LAS COSAS
DISEÑAR
IMPLICA …
PREGUNTARSE
DUDAR
INVOLUCRARSE
INFORMARSE
PENSAR
EQUIVOCARSE
RAZONAR
MIRAR
Vivir.
Para diseñar hay que estar vivo.”
Maria Ros Riu
“ El
fet de que a un objecte li pengin l’etiqueta de “disseny” fa que:
1. aquest objecte
vegi el seu preu duplicat com a mínim
2. que
la gent n’esperi més, i que per exemple, acabi comprant unes
setrilleres que no
utilitzarà
mai com a tals sino que tindrà sobre del trinxant del menjador com
a motiu de decoració,
i que per tant, acabarà esdevenint … un gadget que no s’ha
utilitzat mai.”
“… les inquietuds evolucionen amb la societat.
…
El disseny ha de ser la resposta a unes necessitats, a unes
mancances.
I qui no té necessitats …? Qui no té
necessitat de DISSENY?”
Laia Plans Palau
“Per
a mi dissenyar és deixar anar la ment, la imaginació, arribar a
un nivell de creació
al que
no pots arribar durant la teva vida quotidiana, a on tot està establert
i definit. (…)
…, per
davant de tot, dissenyar és trobar resposta a un “problema”,
a un plantejament determinat.
És
assolir uns objectius … sense deixar de banda el factor estètic.
Resumint, dissenyar és crear.”
Marta Arco Calvo
“…
el disseny és atendre els aspectes funcionals dels objectes i les
condicions d’ùs d’aquest,
però
sempre, a part del punt de vista pràctic, haurà de tenir una
estètica, treballar sobre les formes.
(…)
… dissenyar implica observar tot allò que ens envolta i intentar
valorar avantatges i inconvenients.
(…)
… sentir curiositat per les coses.”
Mireia Tamayo Jerez
“
Diseñar no es sólo colocar una planta o un cuadro para llenar
espacio,
es
configurar todo un espacio en tres dimensiones teniendo en cuenta la
orientación,
la
situación geográfica, la funcionalidad y el destinatario.
(…)
Mucha gente no ve la diferencia
entre diseñar o decorar; aunque la diferencia sea abismal.
El
diseñador <transforma> total o parcialmente una sala, mientras el
decorador <reviste>
una sala con
elementos llamados decorativos. “
Jana Marín Moreno
“
El diseño es una anticipación, es la visualización de una imagen,
proyectarla en un papel,
y
encontrar los recurso para que … exista.
… ,
hay que entender el programa, la demanda específica y respetar los
condicionantes del uso.”
Aurora Polo Santamaría
“Avui
en dia els països industrialment i socialment avançats necessiten
la disciplina del disseny. (…)
La
indústria i el comerç ens necessiten per definir la
configuració i la imatge d’aquests productes per
aconseguir
que aquests siguin utilitzables i culturalment comprensibles pels usuaris.
… els dotem
d’aquelles
qualitats visuals que connecten amb l’estètica i el pensament de
cada época. (…)
Els
dissenyadors hem de saber sintonitzar culturalment amb la societat,
facilitar-li la convivència,
el viure,
l’estar, i per aquests motius i d’altres crec que el disseny
és una disciplina de vital importància.
(…)
Nosaltres no som artistes en el sentit convencional, tirem més cap a
tècnics,
encara que
tampoc és aquest el nostre àmbit específic.”
Carme Godes Nofre
“Para
mi diseñar es adaptar los objetos, espacios … a las nuevas formas
sociales de vida;
no
sólo adaptar sino crear o proponer nuevas y mejores condiciones en
las relaciones sociales.
(…)
Para mi diseñar implica, …, crear y proponer nuevas formas de vida, o en su defecto renunciar
a las
mismas, y no sólo crear formas, colores o volúmenes sin
ningún pretexto.”
Ane Ojanguren Alberti
“El
disseny implica funcionalitat i a la vegada innovació. Funcionalitat perque els objectes
o espais
de
disseny han de tenir un sentit pràctic en el seu ús; i
innovació, perque sempre s’ha de buscar
la
millora, el progrés.
Però
el disseny no solament és funció i progrés.
El disseny
també és art perque ens transmet sensacions i ens
produeix emocions. (…)
… el
disseny té molts … factors…, com les noves
tendències, l’estètica, iniciatives de
transformació,
el plaer de
la millora i el progrés, creativitat,
… .
… el
disseny s’ha convertit en una cultura, ja que és un fenómen utilitari que ens
proporciona models
de
comportament als sers humans; i el
disseny és una forma molt significativa del viure dia a dia … .
“
Montse Blanch Gendre
“
…, para mi el diseño consiste en modificar o mejorar objetos o
espacios
para que
puedan tener un uso más fácil y más cómodo …
.
…
nuestra función como diseñadores consiste en ordenar los espacios
para que
sean más agradables y … puedan transmitir sensaciones, … .
“
Tatiana Pérez López
“…
dissenyar implica … resoldre problemes clau i aportar solucions als
usuaris.
L’anàlisi
de les necessitats és el problema fonamental del disseny. (…)
La
funció del dissenyador és ajudar a l’humà.
(…) El
producte de disseny ha de ser entès pel públic a qui va destinat,
i ha
d’haver una
bona comunicació entre el
dissenyador i l’usuari,
això implica correspondència i
relació entre forma i funció. …hi ha d’haver una relació entre
forma,
matèria,
funció i ús. L’usuari ha de veure l’ús del
producte directament. (…)
Els dissenys
actuals apliquen les noves tecnologies, però també han de
respectar el medi
ambient.”
Mº Rosa Cabau Satorra
“Dissenyar… . És observar el meu voltant
continuament i, percebre els canvis, les necessitats, etc…
que la societat genera constantment, per tal de millorar la
qualitat de vida de les persones.
Cal ser
crític amb el que ens envolta, i analitzar qué és el que
podem aportar a la societat com a
dissenyadors.
(…)
Cal entendre bé el client i el
que espera resoldre amb el nostre disseny.
No es tracta
de dissenyar per dissenyar, sinó per solventar les mancances existents.
(…)
L’interiorista ha de crear un clima, un ambient, un aurea al voltant dels
seus projectes
que els faci
especials, agradables d’utilitzar.
Passada
la fase d’anàlisi del problema o necessitat de resoldre, per mi
és molt important expresar
els meus
sentiments o emocions, dotar
el projecte d’un caràcter més “espiritual”,
més íntim, poètic …
que causi
una reacció a l’espectador. (…)
…
disfruto dissenyant per solventar necessitats, mancances i nous reptes.”
Mireia Masdeu Corrales
“ El disseny és una proposta o resposta a un problema. (…)
El disseny implica recerca
d’alternatives, investigació i experimentació.
El (bon)
disseny millora l’entorn. (…)
Amb el
disseny es poden comunicar idees.
… la creació du una
càrrega simbòlica i de significat.
Es pot
utilitzar el disseny per transmetre idees i pensaments o modificar
hàbits
i
conductes.
(…) … , en
el disseny la persona s’expressa.
El resultat
és la relació personal davant d’un encàrrec.
(…)
(…)
Hom aprèn tant dels errors com dels encerts. (…)
Apart de
l’aportació personal, el disseny comporta interrelació amb
altres persones. (…)
També
és important no oblidar que ens trobem en una societat capitalista que condiciona a aplicar
criteris de
mercat en tots o la majoria dels encàrrecs. En les diferents fases del
procès del disseny
se’ns
ho recorda. (…)
De vegades
també hi podem trobar hipocresia.
Alguns dissenyadors que havien creat milers d’objectes,
ara prenen
partit per l’ecologia i consideren que moltes coses no són
necessàries.
Ho diuen
quan és un tema de moda i ja estan ben assentats
econòmicament.”
Gemma Font
“El disseny intenta solucionar problemes … per aconseguir una major qualitat de vida.
… donar possibles solucions a problemes no resolts.
Aquest és un dels punts que ens diferencia de
l’art … . (…)
Per altra
banda els dissenys funcionals sempre es fan des d’un punt de vista
estètic, … .
Aquest punt
de vista estètic, és el que ens diferencia dels ingeniers,
que no es
preocupen per l’aspecte sino per cumplir una funció.
Cal que el
dissenyador tingui una visió
socio-antropològica, …,
que
sàpiga establir una bona relació entre l’objecte, espai,
etc. i el que l’usa. (…)
Dissenyar
també implica prendre
conciència de
que els dissenys depenen molt
del
mercat de l’orfeta i la demanda. (…)
El
dissenyador d’interiors ha de conèixer les necessitats i problemes
socials tant íntims
com
quotidians d’un col.lectiu o d’una persona en concret per la qual
treballa,
per poder
resoldre amb eficàcia els problemes existents.”
Sira Sabi Carrasco
“Dissenyar és produir,
… conjuntant alhora una sèrie de requisits estètics,
formals i d’utilitat,… .
Dissenyar
és plasmar en un projecte un seguit
d’idees i de sentiments.
…
implica conèixer les necessitats de l’usuari o
usuaris als que va destinat el disseny,
saber … quines funcions haurà
de complir, etc. … conèixer tot el que ens envolta, la persona
que dissenya
ha de ser observadora i curiosa, … . Implica innovar, crear noves formes,
però
alhora també estar pendent de les tendències del moment, de lo
contemporani,
de les obres
de la resta dels dissenyadors.”
Laura Terés
“Tot entrant a la pubertat, …, abans … de
saber quin valor tenen les coses,
ja volem canviar el nostre entorn.
Jo creia tenir la clau per millorar-lo, només calia
moure la tauleta al costat de l’armari
i posar el llit sobre la finestra; si, si, era just el que
em mancava per tenir l’habitació
més innovadora de la colla. (…) … es quan el papa
t’explicava pacientment
que 8 dels 10 moblets dibuixats no m’entraven a l’habitació.
(…)
Dissenyar
és observar i adonar-se’n que tu potser ho
transformaries, ho giraries, ho pintaries
…
i allò que observesis et faria sentir millor. Per fer aquestes
transformacions hi ha un procés ha seguir
que no
sempre és igual, tu mateix et distribuiexes el treball, el que és
clar és que s’han de complir
certes
premises conceptuals.
Estudiar el
projecte i entendre’l, començar un brain storming i profunditzar
en ell, un cop escollida
la idea
parar-se a pensar quines eines tenim a l’abast per fer que aquell esquema
mental passi a ser
un projecte
formal. Aquest últim punt és el que et dóna el haber
estudiat aquesta
carrera,
multiplicitat
d’eines per projectar una sola idea.
Trencar molt
paper, embrutir, estripar i tornar començar.
Aquesta part
del treball és una de les més dures; mai no arriba la peça
que pot encaixar-ho tot.
…, un
cop la idea mare ha aparegut podem estudiar els
detalls i aprofondir en el projecte, però,
quants cops
un d’aquells detalls últims han pres tanta importància que
han fet que canviés
tot el
projecte!
Les bones
idees apareixen però a dissenyar s’apren,
l’experiènca és una gran aliada,
et
dóna rapidesa i solucions. Massa aviat per definir disseny.”
Sònia
Doblas Chaves
“Dissenyar
és donar forma (crear una imatge, un espai, un
objecte).
Però
no es tracta només de donar forma física, sinó de donar forma conceptual, és
un procés.
En el
procés del disseny intervenen
factors socials, culturals, històrics, vivències personals,
l’entorn,
els
sentiments … .
Es parteix d’una idea abstracta, mental, que després es trasllada
al paper en forma
d’esbóç
i on, en teoria, hi han
d’haver i s’han de tenir en compte totes les reflexions anteriors
i,
sobretot, a
qui va destinat i la utilitat que ha de tenir. El disseny, crec jo, no és la forma per la forma;
el
concepte i la reflexió han de ser elements que formin part del disseny. … han d’estar en harmonia, …,
crec que un
bon disseny és aquell en que el concepte i la forma estan en
equilibri.”
Laia Vilaró
“Diseñar
es, …, conocer un problema,
profundizar en él y darle una solución.
Concretamente en
…, Diseño de Interiores, es encontrarse ante un espacio existente
o no,
estudiar sus posibles
problemas, conocer el uso que se le va a dar y mejorarlo en la medida
de lo posible.
Pero no debe
… quedarse ahí, en la resolución de problemas
técnicos y de uso, sino que
debe
implicar un discurso,
una poética.
Debe además, en la medida de lo posible ser innovador.”
Sabrina Canoura Guerra
“… dissenyar no només és projectar, sinó una
actitud …
davant les coses … .
L’observació
i anàlisi del
per què les coses d’una manera i no d’una altra.
Cada
projecte és un món diferent i té unes necessitats
concretes i diferenciades,
i
això et mou a investigar
sobre allò
que estàs treballant. (…)
(…)
Crec que un
dissenyador ha de ser capaç de transmetre emocions en tot allò
que fa.
No crec que les formes siguin fortuites ni gratuites; van lligades a un contingut,
al que el
dissenyador vol expressar a través del seu producte.
Durant la
història s’ha anat classificant l’art i el disseny en
diferents estils, … .
Crec que ens
aquests temps és més oportú parlar de “modes”, ja que són corrents
que passen
i que
només hi estan un temps curt. Crec però, que el disseny ha de ser
prou coherent per tal de
veure passar
aquestes modes i captar només alló que li interesssi. (…)
El
dissenyador ha
d’actuar com a sociòleg; ha de conèixer la societat,
veure’n
els problemes i intentar solucionar-los i/o evitar-los.
(…) El
dissenyador no s’ha de tancar amb el que ja sap, perque no en té
prou,
sinó
que mai ha de perdre el contacte amb el món i amb tot allò que hi
passa.”
Anna Casanovas Bellmunt
“
… diseño es TODO
lo que me rodea, si
estoy en mi casa viendo TV, es un diseño, si estoy comiendo,
los
cubiertos y los platos son un diseño, si estoy en el baño, la
tina y el grifo son un diseño,
si salgo a
la calle y voy caminando y tiro un papel a la caneca, resulta que la caneca es
un diseño,
y además
me subo al bus o al metro y resulta que también son un diseño,
entonces me pregunto mejor,
¿hay algo que no sea diseño? … Todo en la vida es un diseño,
… .
Que
qué implica esto? que todos tenemos que trabajar en ello, para esto
estamos aquí,
para formar
parte de este mundo de diseñadores que nos proponemos mejorar el
mundo.”
Mónica Daza Martínez
“ … diseñar. La acción de diseñar comprende en grado sumo la responsabilidad
de aquello que volcamos a la realidad, ya que de una forma o otra la
trasforma.
Por este motivo, hay que tener conciencia de las
consecuencias de nuestras actuaciones,
que deben ser motor de enriquecimiento de ideas y actitudes que aspiren a la
transformación
de su entorno de forma positiva y ética. Por encima
de todo el diseñar debe ser el resultado de una
necesidad básica: la de tener algo que expresar. (…) … aquellos valores
conceptuales que estemos
aportando serán los que añadirán
coherencia y cuerpo a nuestro discurso argumental.
Estas actuaciones deber surgir siempre de una base que
respete el entorno donde se debe ubicar,
el usuario y el uso que de él se deba dar. Deben ser,
por tanto, resultado de la ética,
no de un delirio de intenciones sin sentido.
(…)
Un buen diseño deber sorprender a la vez que provocar
y suscitar la reflexión del que lo observar,
provocando la impulsión de renovación como agente activo de los cambios de su
entorno.”
Sonia de la Torre Córcoles
“Arriba
un punt en que hom es pregunta si el que busca actualment el disseny és
allò que s’anomena
“épater
le bourgeois” o busca solucionar problemes concrets que ajudin a l’humà a millorar la seva qualitat
de vida. (…)
El
següent punt és; objectes útils? Quants objectes i dissenys es poden trobar avui en dia
que
són bastant
inútils…
(…)
El punt de
si són bells o no, millor aparcar-lo perque s’entraria en un debat
de grans dimensions,
perquè
realment: què
és bell? Es
diu que és bell alló que té unes qualitats que fan
aparèixer un
sentiment
d’admiració. Evidentment jo admiro molts dissenys, però
potser una altra persona no admira
els mateixos
dissenys que jo, per tant això de la bellesa depen molt de la persona
que observa i amb
els
“ulls” que observa.
(…)
Cal dir que
aquesta tendència a fer disseny impactant, transgressor, a vegades fins
i tot poc racional
i
impossible, la podem trobar sense anar més lluny a la mateixa escola
Eina, on hi ha molts professors
que
dirigeixen els teus treballs cap a aquest tipus de disseny. No ho trobo
malament com a disseny
experimental
però a l’hora de fer un disseny prefereixo que sigui utilitari.
(…)”
Xenia Martí Hernández
“¿Que qué es diseñar para mi?
… Buf! Difícil tarea tratar de explicarlo … .
(…) Creo que para esto es mejor dejar la forma de lado
y buscar dentro.
¿Qué
es diseñar para mí?
Par
mí es tener sensaciones. Un reto, innovar, copiar…,
una aventura, reinventar, concentración,
un
auténtico coñazo a veces, un verdadero placer otras,
tensión, no dormir, soñar, improvisar,
pedir
consejo para luego no serguirlo, nervios, planificar, colaboración,
grupo, enfados, valerianas,
recogimiento;
pero, sobre todo, una sonrisa y la satisfacción de ver el proyecto terminado.”
Alejandra Moya Sala
“Dissenyar
consisteix en una recerca
de les necessitats del client i de la búsqueda
per a
complir totes les comoditats. … ha de tenir un aspecte
agradable i … gust.
…
proposar un projecte innovador … sobreviure al pas del temps … .
…
evitar de caure en modes ridícules, tenir una estética moderna i
posar molta cura en la qualitat
dels
materials.
S’ha de tenir en compte els recursos econòmics i aconseguir que el projecte
compleixi
tots aquest
punts sense que deixi de ser interessant
(és
millor posar un bon marbre que una mala fusta).
El disseny
ha d’agradar i … projectar vibracions positives.
El disseny
ha d’estar d’acord amb la forma de pensar del dissenyador, …
.
… el
dissenyador cal que aconselli la millor solució o senzillament un disseny
més correcte.
Normalment el dissenyador actua con a un
inventor, en el sentit que té el paper de innovar, redissenyar,
observar
els canvis, i proposar noves solucions. És un paper molt important en la societat,
sobre tot
ara que tot està relacionat amb l’estètica i
l’aspecte.
Cal ser conscients del que
s’està oferint i del missatge que es vol projectar. (…)
El
dissenyador ha de ser fidel al seu estil, però ha d’evolucionar i renovar-se.”
Natalí Codina Estevadeordal
“Para
mi diseñar es, bàsicamente solucionar problemas, … .
(…)
… el mejor diseño es aquel que soluciona mejor los problemas,
teniendo
en cuenta los factores físicos y
psíquicos que esta solución pueda tener
sobre el cliente.
Centrándome
en el diseño de interiores, diría que el diseño tiene que mejorar la vida del cliente,
hacerla
más fàcil. Los interiores tienen que ser acogedores y confortables para el
cliente,
mejorando
así su estado de ánimo.
El diseño de autor, dentro del mundo de interiorismo,
creo que en muchas ocasiones es un error.
Una casa,
por ejemplo, si un
diseñador crea los interiores a su gusto y criterio,
siguiendo su estilo
que le
hace inconfundible, convierte este interior en el reflejo de su persona, y hace
sentir al cliente como
si
estuviera viviendo en la cas de un extraño. Un cliente tiene que
sentirse identificado con su casa para
que
ésta se convierta en su hogar. El interiorista tendría que
estudiar a su cliente y encontrar un camino
que
satisfaga a ambos. Otro caso muy diferente seria los clientes que sólo
quiren el diseño de autor para
reafirmar
su categoría social.
Tampoco creo
que un buen interiorista tenga que ir cambiando según las tendencias o
modas que
vayan
surgiendo. Para mi un
buen diseño no pasa de moda si cumple correctamente sus funciones
y
está en harmonía con su entorno. “
Alba Calvet Soto
“Cuando alguien pregunta mi opinión, y
realmente mi opinión es lo que interesa oír,
me siento invadida por una agridulce sensación.
Opinar es mojarse.
Pero el que pregunta no puede exigir el color de mi respuesta.
diseñar
es la creación razonada y plasmada “
Meri Noguera
DISSENY
de PRODUCTE
“El
diseño es un fenómeno muy complejo que se define de una forma o
de otra según el pensamiento
y la manera
de actuar del diseñador. Bajo mi punto de vista el diseño no es
más que una forma
de servicio
social, … . El diseño no puede ser gratuito, siempre debe
solucionar una necesidad.
… el
diseño es una
prestación social que debe estar al alcance de todos.
Además
el diseño tiene la responsabilidad de crear el entorno objetual de la
sociedad, es decir,
de formar el
gusto de la sociedad. Puesto que debe crear todo aquello que el individuo
recibe
del
exterior, como anuncios, carteles, espacios interiores y exteriores y objetos
en general.
Otras
resposabilidades del diseñador es el cuidado del medio ambiente, debe
tener en cuenta
los
materiales que utiliza y las técnicas con que se manufacturan.
Estos
materiales deben ser sostenibles y no contaminantes.”
Ruth Meca Fernández
“Dissenyar
és una activitat que té com a finalitat millorar la qualitat de vida, … .(…)
…, el
camí no és unidireccional però la finalitat si que
és la mateixa. (…)
…
dissenyar és el procés de creació de qualsevol producte
… .
Per suposat
és una disciplina fortament lligada al mercat i al consum però
crec que el deure
del disseny
és questionar i donar respostes creatives a una societat per tal de que
aquesta
evolucioni
… . … el dissenyar en cap cas és un valor afegit a un
producte per otorgar-li unes qualitats
estètiques
que fagin que les seves vendes siguin millors, i per tant es consideri un
mecanisme del
mercat,
sinó que és una actitud per crear un entorn propici als
éssers humans per viure millor. (…)
No es tracte únicament d’aconseguir objectes
funcionals sino que crec que està lligat a tota activitat
que aporti quelcom a la relació entre
l’home(humà) i l’objecte d’ús, i tot el que
questioni el tipus
de necessitats materials o valors simbòlics que
té la societat. (…)
…
dissenyar … seguit d’actituts que no es centren únicament en
la resolució d’una problemàtica
funcionalitat,
en el sentit … tradicional, fins i tot aquesta podria considerar-se una
actitud … negativa
ja que
perpetua relacions socials d’utilitat, ús i menera de viure. El dissenyar implica una voluntat
de
millora
constant no només estètica o funcional sinó voluntat
perque els valors de
l’objecte treballin a favor,
apuntin o
questionin els models d’adaptació a la societat a la que es
destina el producte. “
Toni
Pallejà Aloy
“…
el diseño es un sistema para poder resolver una serie de problemas
(…) … teniendo en cuenta
toda una
serie de aspectos como son la forma, el peso, la ergonomía, los
materiales, durabilidad, … .
… el
diseñador, se tiene que plantear cómo poder mejorar todos estos productos,
ya sea
modificándolos o creándolos de nuevo, partiendo de un punto de
vista totalmente nuevo.
Para mi,
diseñar implica el plantearse toda una serie de preguntas cada vez que
tenemos un objeto
entre
nuestras manos, de cómo podemos mejorarlo … .
Hay mucha
gente, por desgracia, que ve el diseño como una herramienta para dar una
forma bonita
a los
objetos y que lo único que consigue es encarecer el precio del producto.
Es cierto que el diseño
encarece las cosas pero hay que tener muy claro
que … hacer un buen diseño es una cosa muy difícil
ya que la
parte estética de éste es una parte muy pequeña en el
diseño de una pieza.
Personalmente
considero que la parte formal de un diseño es el último punto que
se toca en el
proceso de
creación y que siempre va determinado por la correcta solución de
los problemas
que nos
hemos planteado antes de empezar el diseño. (…) “
Oscar Mestre
Lladó
“Un dissenyador … . És una personalitat
amb característiques pròpies. (…)
Tots els objectes han estat creats a partir d’una
necessitat, amb l’objectiu de facilitar la vida
de les persones. L’evolució comporta haver de transformar els
objectes perque cada vegada
singuin més útils i beneficiosos o sigui per
fer més fácil la vida. (…)
… un
bon disseny ha de ser funcional …, ha de tenir una aportació
innovadora o enginyosa
o
maravellosa … . … els objectes també es converteixen en
referències per poder valorar
les
necessitats i les tendències. Crec que una simple aportació
és bàsica,
no té
cap sentit dissenyar un objecte que no aporta res.”
Lourdes
Catà
“…
dissenyar … és … duptar, investigar, voler anar sempre
més enllà … .
…
observar; simplement observar per trobar problemes i després donar-los
sol.lució. (…)
El disseny
implica, doncs: una observació, la detecció d’un problema i
una sol.lució. (…)
… el que no podem fer és
solucionar un problema i provocar-ne dos. Hem de tenir present, …,
que la
perfecció no existeix i que un procés de disseny no s’acaba
mai, tot objecte sempre
es pot millorar.”
Jordi Baltasar
Pellicer
“…
en un món
occidental, en el
que les primeres necessitats bàsiques estàn cobertes,
em
plantejo noves formes, materials i … aplicacions novedoses dels objectes
que ens envolten
en el
… quotidià, tant per la utilitat que ens puguin oferir, com per la
seva bellesa estètica per
gaudir
amb els nostres sentits. (…)
…
finalment s’ha fusionat la meva ment amb l’execució
d’allò que cercava.
De vegades
hi ha una lluita entre el què hauria de fer quant a procediments i
metodologia,
i
l’esperit creatiu que va aflorant en el meu pensament. (…)
Quan
aconsegueixo l’equilibri
entre la creació i la metodologia,
em trobo que
estic dissenyant dins dels cànons de l’escola que m’han
format.”
Tania Mata Morali
“ … como diseñador mis principios
son la observación, la creatividad, la sensibilidad y el ingenio.”
Jordi Pla Sabaté
“Penso
que el món del disseny, que encara no té cent anys de perfil
propi, tot just s’està definint
en aquests
últims anys, … . Durant molt anys, el disseny ha volgut buscar
l’estil definitiu, les formes
correctes,
ha volgut ser la resposta definitiva –un clar exemple ho fou la Bauhaus-,
i en certa mesura
s’ha
dissenyat i encara es fa avui, amb uns paràmetres, sovint contradictoris
entre ells,
però
de búsqueda de la veritat i la “perfecció”. La
búsqueda del dis-seny definitiu.
Crec que ara
honestament es reconeix el fet que si es dissenya és per a unes empreses
que
fabriquen per a uns consumidors. Que el disseny, que es
nodreix de la empresa,
i per tant
de la rentabilitat d’aquesta, cada cop més estudia les necessitats
dels consumidors,
i com
fer-s’ho per a crear noves
necessitats.
Així, el disseny s’està
desvinculant de l’art per
acostar-se
a la industria.
… - si no m’agrada no
ho compro, i per tant, fes que m’agradi,
perque si no
no ho compro desapareixes -.
… la
resposta a com es dissenya, ve donada a com s’ha dissenyat fins avui, i
fent un repàs,
ens adonem,
com a grans trets les necessitats s’han mogut entre
l’innovació i la forma,
i com les
necessitats estètiques han estat cícliques. (…) Encetant el
segle XX ens trobem
amb el Modernisme i les seves variants, formes
sensuals, i de voluntat d’aprenentatge de la natura.
Més
endavant, la idea de les Arts
& Craft,
d’un disseny més racional, començarà a prendre
força,
desenvocant
amb la segona Guerra Mundial, que suposarà la racionalització
més estricta.
Acabada la
primera Guerra Mundial, es crearà la Bauhaus. Funcionalisme i racionalitat.
Cap als anys
30-40, destaca el moble finlandès, búsqueda de l’ergonomia
a través de formes
més
orgàniques que permeten tècniques com el moldeig de la fusta
laminada. Als EUA,
el
llenguatge de l’aerodinàmisme, de la gota d’aigua. Cap als
anys 50, quan el model de consum
americà
comença a configurar-se com a model únic, destaquen Jacobsen, Charles Ray Eames,
o Eero Saarier, que es mouran entre la forma recta i
l’orgànica. Els anys 60-80,
el
llenguatge tecnològic, “High Tech”, dur i auster i provinent
del Japó, prendrà força.
Finalment,
als anys 90, … una sèrie d’autors han prioritzat en la seva
obra el resorgiment de
formes
orgàniques, voluptuoses i sensuals. Un llenguatge que desmitifica la
concepció de la forma
supeditada
estrictament a la seva funció. Que fa que la utilitat dels objectes
sigui un complement més
i no
l’únic. Exemples en són autors com Mendini, Maurer, Giovanni, Graves, …
i empreses
com Thompson, Apple o Alessi.
Quan ens cansem d’això, ja buscarem quines
formes s’adeqüen més a les nostres exigències.
Mentres, i com ha anat passant en tots aquests anys,
només la genialitat d’alguns dissenys innovadors,
trencadors, i convertits en necessitats per la gent, es permetran el luxe de fer
avançar el món del
disseny.”
Jordi Blasi
“…
per mi mateix dissenyar és tot un ritual, és un exercici
d’observació i de posterior reflexió
del que
és cridat a resoldre o millorar, … .
… generar una
resposta sobre els
interrogants que em plantejo.
(…)
… en el cas de producte, … s’ha d’observar
l’objecte, el diàleg que estableix amb l’usuari,
la seva
funció, l’adaptació i com desarrolla la tasca que ha de
realitzar. En aquest procés s’em
creen uns
interrogants els quals em guien cap a on he de millorar l’objecte o com
ha de ser l’objecte
a dissenyar,
però de vegades em generen un sentiment de rebuig i el que faig
és capgirar la situació i
entendre-la
des d’una altra perspectiva, intentant plantejar-me el disseny
d’una manera totalment
diferent,
és a dir, intentant desvincular-me de tots els cànons pre
establerts de forma i sobretot,
de manera
que és un replanteig de poder trobar noves formes pel que fa a la forma,
funció,
ús i
perfil de l’usuari. (…)
És
molt important conèixer i no passar per alt els materials que
s’utilitzaràn i
a quin
procés constructiu estaràn sotmesos, … . “
Marc
Castelló Pellejero
“Dissenyar
és intentar millorar la qualitat
de vida de
l’individu creant, adaptant i optimitzant
tot
allò que l’envolta
segons les seves necessitats. (…) Cada objecte es pot
contextualitzar
segons
el seu espai, el seu ús, el seu significat o el significat que li vols
donar per fer-lo “millor”.
Què vol dir millor? Ha de ser impossible donar una
definició inalterable al pas del temps que
serveixi per definir el “millor”, allò
perfecte. Cada objecte està ubicat en un espai i un temps
determinats, en un context, i allò que per a
algú pot ser molt bo, a una altra persona
– dins d’un espai, temps i context diferents -
pot semblar-li inútil.
… penso que s’ha d’intentar trobar les
millors solucions centrant-se en l’espai, temps i context
determinats de l’objecte.
Quan dissenyes
estàs
utilitzant l’experiència … per crear alguna cosa. (…)
Els
objectes, en certa manera, ens transmeten l’experiència de qui els
ha fet,
i nosaltres
els analitzem per fer-ne de “millors”.
Un detall
que m’interessa i he aplicat en algun projecte és la
modulabilitat. (…)
Els dissenyadors hem de reflexionar sobre el nostre paper dins la
societat capitalista,
el consumisme, el creixement de la indústria i la
contaminació i els desequilibris que provoca.”
Biel Montanés Palau
“El diseño, en mi opinión, … .
(…)
… es pensar las cosas antes de hacerlas, hacerte unas
preguntas para responderlas después
con más o menos gracia.”
Mercedes Maqués Marcet
“ … dissenyar és una acció de
creació molt complexa en la que influeixen molts aspectes,
ja siguin del propi dissenyador, …, com … de la
societat que ens envolta, tecnologies,
modes i tendències. ….el disseny ens pot
ajudar a ser més feliços. El disseny és un procés
que sempre mira endavant, de cara al futur, … .
… el dissenyador crec que és un ésser humà
que treballa pel bé de la nostra societat. …
el dissenyador té en l’estética i el gust la seva principal
força, però els dissenys no són només a nivell
estètic sino que darrere seu hi ha tot un llarg procés
de recerca sobre tecnologies, mediambient, mercat, etc. El dissenyador és alhora
un gran venedor,
ajuda a vendre els
productes de les empreses per les quals treballa, … . (…)
Ara estem en una societat
de consum, i en
aquesta el disseny hi juga un paper molt important,
això és degut a que el disseny marca una
sèrie de modes i
tendències,
però també s’ha creat una
caducitat estètica de manera voluntaria que afavoreix
tot aquest fenòmen de la societat de consum,
jo crec però que alguns dels millors dissenys són
aquells que tenen una estètica que no caduca al llarg del temps
i que alhora són totalment pràctics i funcionals, … són
dissenys allunyats de modes i corrents
estétiques.”
Nil Anfruns
Xercavins
“Dissenyar és una activitat … . Si ens
situem en mig d’una col.lectivitat i analitzem les relacions entre
les persones i la d’aquestes amb el medi més
immediat, pot ser podem arribar a dir que en certa
manera estem fent una mena de sociologia.
Si, per altra banda, prenem cada persona com un sistema
complex, el nostre rol és entendre i ser
capaços de fer (crear) elements culturalment comprensibles i
entenedors, com si fessim una pseudo-antropologia.
Com en la
política, existeix un procés teòric i pràctic de
gestació projectual que preten partir
d’una
realitat social (civilització?) per intervenir-hi en i per ella.
Materialitzar conceptes amb un contingut
estètic
lligat al pensament de l’época i aprofitar la tecnologia del
moment, …;
sobrepassar
el pur utilitarisme amb una
disciplina que pren la sensibilitat crítica de les arts
i el
realisme de les ciències; un compromís.”
Elisabet Cano
“Jo entenc el disseny, com un procés més creatiu, més romàntic,
més lligat amb el món de l’art … .
També entenc que un bon producte necessita al darrera
un plantejament estratègic i planificat,
on han de cooperar, a part del dissenyador, un equip format
per ingeniers, economistes, responsables
de marketing i direcció d’empreses,
il.lustradors, grafistes, etc. Sempre depenent del producte a crear.
Però no aglutinar-ho tot en una mateixa persona, crec
que és més un treball
en equip.
Entenc un
disseny enfocat a una estrategia de ventes on el producte es dirigeix a una
venta massiva,
en molts
casos, un abaratiment de costos, eliminació de la part creativa …
aquí és on té més
importància
la feina del dissenyador ja que ha de ser capaç, amb tots aquests
problemes,
de crear un
producte que agradi i es vengui, el problema és que sovint, el
dissenyador,
ofuscat per
problemes que ell no hauria de solucionar, oblidi la part creativa de
l’encàrreg i
es limiti a
seguir el briefing del client sense anar més enllà.
En el
disseny actualment trobem moltes contradiccions, … .
… jo defenso la creativitat en el disseny, defenso la sinceritat, i m’agrada l’objecte
divertit i fresc,
defenso
un matrimoni amb la figura de l’ingenier per aportar-li la seva
carència artística, en resum,
defenso un
disseny més artístic cohabitant amb un altre més
tècnic.”
Nacho García Benavente
“El
disseny és un dels fets socialitzadors més importants del segle
XX,
i ho serà més si cap en el XXI. (…) Des
de Thonet i les seves cadires,
la gent va començar a tenir peces de qualitat,
duraderes i barates a casa seva.
Des de Ikea, malgrat les connotacions que
té en el nostre sector professional,
ha permés que la gent jove i de pocs recursos
econòmics es pugui permetre el fet de muntar-se
un pis amb un mobiliari que es surti dels convencionalismes
de fa 15 o 20 anys,
on tothom havia de comprar els mobles a les mateixes
botigues,
sino volia gastar-se una fortuna en adquirir els
desgraciadament anomenats “Mobles de Disseny”.
Per a mi el disseny no hauria de ser
elitista, i hauria
de sortir del pou en el que l’ha inmers la gent snob.
(…)
El disseny
ha de solucionar els problemes, o com a minim ajudar a que es solucionin
en el àmbit
industrial, no crear
encara més estratificacions socials.
Realment, i
fugint de ser exageradament socialista, crec que el disseny,
i nosaltres
com a joves dissenyadors hauríem d’apropar l’estètica i la funcionalitat
dels objectes a tothom,
intentar dissenyar
objectes que la gran massa social pogués comprar.”
Pablo Blasco
“…
pienso que se
está abusando del término ‘diseño’. Lo utilizamos nosotros para
referirnos
a nuestros
proyectos, así como también lo usan en muchos entornos laborales:
los informáticos
tienen todo
el derecho a decir que diseñan sistemas, así como la
polícia diseña operaciones,
los
empresarios diseñan estrategias, etc., pero nadie les va a considerar
diseñadores … .
En Italia
‘diseño’ significa simplement dibujo; la palabra que emplean
ellos para hablar de lo que
en
castellano se entiende por ‘diseño’ es … ‘designio’.
¿Qué
es el designio? Es cumplir una función concreta y predeterminada
mediante un objeto,
ilustración
o espacio creado con el objetivo de cumplir esa misma función.
Por ello el
diseño es crear con un objetivo claro,
para solucionar un problema concreto. “
Jordi Caparrós
“… diseñar …, intentar conseguir crear un objeto bello y que a la vez sea
práctico y funcional.”
Enric Bascompte Clarasó
“… <<sóc dissenyador>>.
S’ha de reconèixer que aquesta frase provoca reaccions ben
diverses
i divideix l’opinió
pública
entorn el tema de ser dissenyador. S’ha caigut en el tòpic de veure
els dissenyadors com personatges estrafolaris, que creen
objectes inútils i es creuen impulsors
i portadors d’una suposada “modernitat”.
(…)
Opino que el fet de dissenyar ha d’implicar un compromís per part del dissenyador.
En aquest
punt “l’ètica” juga (o haura de jugar) un paper imprescindible.
Crec que el dissenyador no pot oblidar mai
que el seu projecte haurà de conviure
amb
persones i que adquirirà una “dimensió
social”.
(…)
Opino que <Dissenyar> implica marcar-se petites fites dins la societat.
La feina
d’un dissenyador hauria de ser un petit esforç per avançar
cap a un entorn
on sigui
més fàcil viure, … un dissenyador hauria de contribuir a
construir una societat
on es pugui
viure, … on es pugui <viure millor>.”
Mar Gili Martínez
“Ante la pregunta “qué es
diseño” es inevitable remitirnos a la concepción de Zimmerman
sobre esta cuestión. Entendiendo así el
diseño como una cualidad y virtud que justifica la existencia
de dicho objeto, espacio o imagen. (…)
Bajo mi
punto de vista el diseño es más que una virtud que un objeto,
espacio o imagen
debe cumplir
par ser consecuente con su designio y por consiguiente con su uso, evitando
ser
travestido. La auténtica función del diseño es la de crear modos y formas de
relacionarnos
con el
entorno que nos rodea. (…)
Para poner un ejemplo citaré una asa o mango común que
sujete
cualquier objeto en el que el diseño no está en la forma del
propio mango o asa sino en
la actitud
que tomará dicho usuario ante el problema de coger dicho producto.
(…)
El
diseño esta en el concepto y
el producto final … es la aplicación
y realización de dicho concepto,
la forma
de llevar a cabo y formalizar esta actitud o forma de relacionarnos.
Tanto el
concepto como la realización de éste (proyección,
formalización constructiva…)
debe
obedecer a criterios racionales. (…) El factor azar, la negación de la función o cualquier aspecto
crítico
que nos plantee nuevas preguntas, en la medida que sea necesario, enriquecen y
dotan de otras
características
imprescindibles para que el diseño sea adecuado. Negar estos aspectos
aparentemente tan
irracionales
es caer en la mayor de las irracionalidades … y sólo conseguir una
racionalidad superficial,
aparente.
Por otro
lado, no podemos olvidar que el diseño está al servicio de su usuario,
…
ésta es su auténtica función, … .
El error es
que sólo obedezca a aspectos subjetivos del creador no que
también los incluya
cosa que es
inevitable y por tanto totalmente legítima.
Mientras el
ser humano tenga necesidades humanas que cubrir se deberán incluir
aspectos propios
de
éste para que el diseño sea realmente racional y no sólo
aparentemente racional.
Roger Siñol Herranz
“El disseny és una parcel.la de la cultura …, tant pel que fa a les tècniques de
realització i mètodes
que utilitza en les processos …; com pel que fa a les
significacions que introdueix en les formes
dissenyades.
El disseny
inclou, doncs, aspectes
instrumentals que
cal mesurar per la seva efectivitat en la consecució
de les
finalitats proposades. El disseny inclou, també, aspectes comunicatius que es mesuren a partir
del grau
d’adequació a les necessitats d’interacció humana
existents.
El
disseny és una parcel.la de la cultura on hi trobem reflectida les
contradiccions,
els
assoliments, … : les misèries i les grandeses de la nostra
època.
Partint del
concepte que el disseny és la representació o projecció
formal d’una idea, l’individu i
la societat
en general hauria de reflexionar i, per consegüent, plantejar una
producció formal de
les coses
més humana. (…)”
Marc Sala
“Dissenyar
implica observació,
reflexió i avaluació. Dissenyar és plantejar-te les coses del teu entorn,
buscar
problemes i oferir solucions, cercar preguntes i trobar possibles respostes.
Dissenyar
implica tenir una visió global de les coses per trobar solucions
concretes.
Implica ser coherent i racional amb l’entorn social,
cultural i geogràfic. Però quan ens referim a racional
no només fem referència a la funcionalitat,
sinó també tenint en compte la part emocional de
l’ésser humà,
indestriable una de l’altre.
Subestimar aquesta part més “irracional”
seria deshumanitzar el disseny.
Dissenyar
implica ser
crític amb l’entorn, també amb aquelles idees que ens donen per
preestablertes,
potser
… les més susceptibles de ser posades en dubte, ja que es donen
per bones sense sofrir noves
revisions.
Posar en
dubte et permet ser crític i anar més enllà de les coses,
no quedar-te només amb allò que
t’han
ensenyat i inculcat, sinó anar més endavant i amb un bon
coneixement poder tirar endavant.
Permet obrir
nous interrogants i nous camins.
A l’hora de dissenyar no podem pensar només en
allò concret sinó que hem d’obrir més el radi
d’acció
i contextualitzar allò en el seu entorn, i més
ara en el procés de mundialització que estem patint. (…)
… també hem de tenir present la idea de
temporalitat. No podem dissenyar una cosa pensant només
en el present, sinó que hem de fer altres preguntes com; que passarà amb
això? On anirà a parar?
Així el tema social, ecològic és
més que mai imprescindible tenir-lo present per poder sostenir
tot aquest entramat.
Violeta Crespo Albin
“
Dissenyar em sona a crear. Sense crosses. Sense aditius. Sense
colorants.
Dissenyar
implica llibertat: - formal
- psicològica
- d’ús
- de procediment
- de metodologia
Dissenyar m’implica.
Dissenyar té una finalitat. (r)
Dissenyar en té dues (s)
Dissenyar és un joc de nens
grans.
Dissenyat
és millor.
Bén dissenyat és
òptim.
El disseny no fa el dissenyador.
Viceversa.
El disseny el trobes quan estàs
buit, receptiu.
La plaga del disseny(ador) és la
frivolitat de la tedència.
El disseny és una eina que permet al jove de canviar el
món i a l’adult, de millorar-lo.
La natura és la millor
dissenyadora.
Disseny és cultura.
Cultura per tothom !!!
Si us plau, digueu-me que la cultura no
es consumeix…
Si el disseny és per l’
“èlit”, jo em faig pagès.
Si el disseny no és popular, la
humanitat perd.
Dis seny. “
Marc Ayala
“Ja des de molt enrere en el temps, l’home ha
hagut de fabricar eines per interaccionar amb l’entorn
i fer-lo més seu, més habitable. Aquesta
capacitat, la de pensar i fabricar eines, és un dels trets
diferenciadors entre l’home i la resta d’animals.
Des d’encendre foc, fins a
aixoplugar-nos,
tenim necessitats que cubrim amb eines cada cop més
sofisticades i eficients.
El canvi que
provocà la revolució
industrial fou
determinant en la manera de dissenyar.
El pas d’obres úniques a
peces seriades i el
naixement del disseny industrial, tal com el coneixem avui,
als anys 30,
canviaren el concepte de projectar, però no varià el procés intel.lectual necessari per a
dissenyar,
comú a tot procés
creatiu.
El primer
pas per a dissenyar és l’anàlisi. Tant si és un redisseny com si es tracta d’un
objecte nou,
haurem de
determinar, o bé els punts conflictius de les peces anteriors, o
bé la problemàtica que
volem
abordar, i solucionar … .
Però
la nostra feina no acabarà quan haguem aconseguit un objecte que faci la
seva funció de manera
òptima.
Un bon disseny haurà
d’aunar la funcionalitat amb la qualitat estètica, i fer-ho de manera lògica,
armonitzant les formes i evitant el gratuït, però dotant de personalitat a la peça.”
Edgar Mestre
· nbf notes
Bcn 10.2001 reflexions fetes a partir dels escrits fets pels estudiants
sobre el dissenyar.
¿?
qüestions
obertes
HISTORIA
DISSENY NECESSITATS
(+ desitjos)
CULTURA
SOCIETAT
ECONOMIA
EMPRESES
mercat: llei
oferta-demanda/producció-consum
client-usuari
¿?
Funció, rol o paper del dissenyador en la societat?
.
relació:
DISSENYADOR__SOCIETAT:
¿?
de què parlem quan diem que el disseny “millora la qualitat de
vida”?
i
que en aquest sentit, el disseny és un servei social, vinculat amb
paraules com:
“el
progresar”, “el millorar”, “el fer feliç”,
…, “el mirar cap el futur”, …
¿?
què vol dir, AVUI, “millorar”? progressar en què?
¿?
què és “millorar la qualitat de vida”?
.
relació:
DISSENYADOR__MERCAT:
¿? quins són els
“imperatius” económics actuals,
… i quins són els
imperatius per a una supervivència sostenible, pacífica i digna?
Si “vendre” = $ à supervivència / “no
vendre” = no $ à no supervivència?
è $ = supervivència / no $ = no
superviència
¿? què diu la llei de l’oferta i la
demanda?
Es admirable veure com alguns petits empresaris-comerciants,
han produït la seva propia màxima: “on hi ha comerç, hi
ha vida”[1].
El comerç és el fluxe i intercanvi de capital i mercaderies
(objectes de consum),
és part de la dinàmica de quasevol societat, i
és comunicació i intercanvi de bens,
en funció de les necessitats que cadascú
tingui o desitji tindre.
No hi ha comerç sense producció. La producció “generalment”
està en mans
de les empreses: petites, mitjanes, grans, nacionals o
multinacionals.
La industria. Dins la producció, sobretot desdel s.
XIX, hi trobem també “la innovació”,
“recerca”… . La producció no sols
és d’objectes, sino també de idees … .
De fet per moltes empreses multinacionals investigar
és = a patentar coneixements
per a curt, mitjà o llarg plaç, guanyar
més diners. En aquesta direcció, la finalitat del
coneixement és merament material, oblidant o ignorant
la vessant “espiritual” que té
en si “el conèixer”.
La llei de l’oferta i la demanda està relaciona
amb les empreses com a productores
d’objectes de consum, amb els comerciants com a
intermediaris entre el producte i
el consumidor (usuari), cada un dels individus de la societat (demanda).
El naixement i creixement de les empreses, ha anat paral.lel
al neixement
i creixement de la publicitat, el marketing, … i en ells la importància del disseny
ha anat prenent cada cop més força, tot i que
encara no es coneix la direcció.
Especialment la publicitat com a fenòmen
comunicatiu de les empreses,
ha utilitzat la creativitat per a incentivar a
consumir, sutgestionar al consum.
En aquest sentit, un anàlisis dels estereotips publicitaris, permet
veure els
valors predominants, els clixés, les
estratègies que massiva i persistenment,
desde com a mínim 5 décades, han anat
conformant, molt sovint de forma
inconscient, subversivament, el nostre imaginari
col.lectiu.
Des de principis del segle XX, la majoria dels
continguts publicitaris estàn
referits a la llibertat, la felicitat, el ben-estar, la
bellesa, el progrès, …;
la seva finalitat és promoure el desig,
el desig de consumir coses materials,
desig de ser a travers d’allò que consumim
(identitat S-O). La publicitat ha
tingut i té un paper clau en la regulació
de l’oferta i la demanda,
ja que promou i estimula als individus el desig, i per
tant,
la demada d’allò que hom oferta. La
publicitat no és parcial,
la llei está determinada pels
imperatius-estereotips publicitaris,
els quals modulen i determinen la capacitat
crítica de l’individu alhora
de comprar, obtindre, allò que necessita i
desitja.
La publicitat
et repeteix una i una altra vegada: “comprar, consumir és
bó,
… et fa feliç, … lliure, … ”,
els objectes així entesos, tenen una doble funció:
“t’ha
d’agradar” i els has de desitjar per comprar:
“desitja’m = compra’m”
¿? … quin rol
té el dissenyador davant els estereortips establerts?
(pensem que quansi
bé tots tenen ja un segle, i que la nostra societat en aquest segle,
… ha canviat
molt, … han aparegut altres imperatius com els ecològics, els
étics, … )
¿? Quin marge deixem per a que siguin els propis
individus, els que “conscients”
del que necessiten, desitjen, volen, … triin
“lliurement” en el mercat.
La llibertat d’expressió, comença en la
llibertat de consumir,
¿? Com a consumidora, … no estic obligada a
comprar res que no em vingui de gust,
necessiti i consideri fruit d’excessiva
especulació, explotació i contaminació
mediambiental.
L’actual crisi mondial, ens porta a esdevir conscients
del què i com consumim.
Cadascú aporta lo seu. El mercat depen de tots.
.
relació:
DISSENYADOR-USUARI:
¿?
…
¿? Objectes “de
disseny” i gadgets decoratius.
¿? …
. relació:
DISSENYADOR__CLIENT o EMPRESA:
Part de la funció del disseny és solucionar
probles de comunicació entre la empresa
i els consumidors.
El
dissenyador fa de pont (dialoga) entre el client(empresari) i el consumidor,
…
¿?
De qui és intermediari, del client?del consumidor?de ambdós?
… de quina manera?
¿?
Qué necessita el consumidor? Què vol el empresari?
¿?
Què és un encàrrec? i què t’encarrega el
client?
La sensibilitat del client i del dissenyador, sovint
és diferent. Això dóna lloc molts
cops, al fet de que el dissenyador tracti o hagi de
“convencer” al client del què ha fet.
¿? Es necessari el “convencer” al client
per ser un bon dissenyador?
¿? Com raones, argumentes, amb què et bases
per dir que lo que propeses és millor,
més eficaç i té més sentit que
lo que ell arriba a proposar?
¿? Com justifiques que “el seu, no és el bon
camí a seguir”
?
D’altra banda, sembla ser que les limitacions
pressupostaries que posa el client,
per molts dissenyadors suposa una limitació en la
creativitat possible del projecte
a realitzar.
¿? Calen sempre molts diners per a realitzar coses
“genials”?
¿? Es que si no hi ha millios darrera un projecte, un
no pot “ser creatiu”?,
màximament creatiu, és a dir
“lliure” exercint la teva activitat?
¿? Què ens limita la creativitat?
Quan es critica a l’empresari de que no pren riscos,
¿? … estem parlant d’una manca de
confiança en allò que el dissenyador proposa?
O de la por o intuició de l’empresari per veure
més idees i despeses de les necessàries?
O …
[Aquesta qüestió obra el tema:
CREATIVITAT-LLIBERTAT-DINERS]
¿? Llibertat i limitacions en la creativitat.
¿? El
disseny i la transversalitat de coneixements
.
Relació: ART__DISSENY:
… caldria primer distinguir entre inquietuts,
desitjos, pors, i necessitats,
per a definir tant la funció del disseny com la
funció de l’art en la societat.
L’art com a expressió més lliure i
subjectiva de la realitat, és un fet social,
un fenòmen que parla tant dels individus com de
l’entorn en el que subsisteixen.
L’art com a residu, conseqüència
“il.logica” de la societat, és el mirall obert vers
lo desconegut, lo no establert, la diferència,
l’alteritat, i l’autoconeixement.
L’art és un fet comunicatiu en el moment que es
dóna l’intersubjectivitat.
“L’art és allò que ha arribat a
ser” Adorno.
L’art és 1 acte
instintiu de <supervivència “espiritual”>.
. Relació:
INGENIERIA__DISSENY
. Relació:
ART__DISSENY__CIÈNCIA
. coneixements que implica la
pràctica del disseny:
ciències
experimentals i tecnologies: física, ingenieria, arquitectura,…
ciències socials i
humanístiques: sociologia, antropologia, filosofia, ética,
política, …
ciències
empresarials: economia, empresarials, ecologia, …
ciències
de la salut: psicologia, ergonomía, …
arts
visuals, multimedia, …
Bcn 19-20.2.002 hom pot considerar
“ciència” al Disseny?
El Disseny, és una disciplina
teórico-pràctica, no sistematitzada, habitualment no considerada
“ciencia”,
tot i que al llarg del segle XX, s’ha arrelat (adaptat,
estabilitzat, implantat) perfectament en la societat,
essent un dels motors claus en el desenvolupament de la
CULTURA.
El Disseny “surfeja” dins un horitzó
de coneixements i sabers dispersos,
viu en un caos de referents, influències,
tradicions, … ;
agafant el que li convé de cada
“ciència establerta”.
El Disseny és una disciplina
“indisciplinada”,
quelcom alhora, objetiu i subjectiu, determinat i
indeterminat, rigit i flexible, concret i abstracte,
… fet de teories, tendències,
experiències i necessitats quotidianes.
S’ha de dominar la técnica i la
poética,
S’ha de fusionar la forma i la funció,
… considerant: l’entorn, el client, l’usuari, el pressupost,
etc. …
El Disseny és una “multiplicitat”
que inclou el <què>
el
<a qui>
el
<per a què>
el <com>
… no és fàcil abordar la
qüestió del coneixement en Disseny.
El Disseny és un
“teixit” dinàmic ple de nusos i forats.
De què es nodreix el
Disseny?
Quin tipus de coneixement es
desprén del Disseny?
…
El Disseny sosté una estreta
relació amb amb l’Art,
l’Arquitectura, l’Ingenieria, les Ciències
de la Comunicació, i la
Tecnologia, tot i que cada cop més es vincula també amb la
Psicología,
l’Antropologia, la
Sociología, la Història, l’Ecologia, l’Ética,
l’Economia, … l’Educació.
Una disciplina que sembla ser, es
relaciona amb pràcticament “tot”,
i que, no obstant, ocupa un <no
lloc> dins el sistema de coneixements de la societat actual.
- Què sap un dissenyador?
- Com veu i està en el món un dissenyador?
…
Un coneixement pràctic i
útil,
per a resoldre
problemes de la realitat diaria,
per a fer menys
complexe i més agradable el viure.
…
Quelcom útil, que encara ha
de trobar i autoreconèixer el seu sentit.
Quelcom a valorar en un present i
futur inmediat.
…