valoració
procés acadèmic
recerca dels criteris personals
opinions
raonaments
dubtes
balanç personal dels darrers 3
anys
experiència personal
crisis
autocrítica
comentaris
sobre el programa escolar
mancances
valoracions
judicis
què
t’ha ensenyat aquesta escola,
què has aprés
DISSENY GRÀFIC
“. . . L’aparició de l’ordinador com
a eina principal, la consecució de projectes reals
i el
perfeccionament de les técniques, van fer que aprenguès a
investigar i a veure
amb nous ulls
tot el que m’envolta.”
Esther
Saíz
·
El
canvi entre primer i segon és massa brusc.
·
Dificultat
en l’exigència d’execució dels projectes amb
ordenador,
quan a primer es presenten a
mà.
”El disseny ha significat una
ampliació de l’espai mental en tots els sentits
i nivells de la meva vida.”
Miquel
Capo
·
El
1er curs està escindit entre la idea i la tècnica, incidint
més en el 2on aspecte, el qual
és fonamental perque és una manera
d’educar l’ull, d’acostumar-lo a mirar i a veure.
·
Importància
de la visió
retrospectiva per a conferir sentit al passat.
·
Importància
de la tècnica (manual)
per educar l’ull i formar part del
procès creatiu.
Asignatura:
Tècniques del Disseny Gràfic.
Todos los alumnos de este
itinerario han coincidido en afirmar que se hizo pesada y que parecía
un ejercicio inútil y anticuado. Acordes con Miquel,
nos parece que a lo largo de los años hemos
sabido apreciar el fondo de esta
asignatura: la educación visual y el trabajo preciso y limpio.
(Patricia Savic)
·
L’escola
és un àmbit d’aprenentatge bó, però en molts
sentits limitat.
“…
després de dos anys i mig,
vaig arribar a la
conclusió que no m’agradava la carrera.”
Nausica Solà
·
La
major part d’hores de classe perds el temps i en les que aprens alguna
cosa,
tan sols quan aconsegueixes que el
professor et corregeixi. Aprens dels companys
de classe i dels treballs que alguns
professors ens han mostrat.
“¿Qué
esperaba de Eina?
La verdad es que no
lo sé, … puesto que en el momento en el tomé la
decisión de estudiar
diseño
gráfico ni siquiera sabía exactamente en qué
consistía la práctica profesional.
Simplemente esperaba
estudiar algo que me gustara, que fuera realmente creativo y que me
interesava.
También esperaba que fuera una carrera más práctica que
teórica, y así ha resultado
ser, quizás
en exceso, puesto que si toda nuestra cultura visual y artística se
redujera a lo
aprendido en Eina,
saldríamos todos absolutamente incultoss, con una base muy elemental,
… .
¿Qué
me ha aportado Eina?
Principalmente:
- Una mentalidad
más abierta.
- Una gran
sensibilidad visual.
- Un mayor
interés por el arte en general.
- La importancia de
la pulcritud a la hora de trabajar.
- Conocimientos
mínimos sobre algunos programas básicos para el diseño
gráfico,
y sobre la historia del arte y del diseño.
¿En
qué aspectos me ha decepcionado Eina?
- En la poca
seriedad de la escuela: a lo largo de la carrera se va creando un ambiente cada
vez
más
caótico hasta el punto que lo más normal sea que una parte del
profesorado aparezca
media hora
más tarde del inicio de la clase y que una gran parte de los alumnos o
bien no asista
a todas las clases,
… . Y me incluyo totalmente, pues la poca seriedad que se respira ayuda a
que uno se apunte
rápidamente a este ritmo de asistencia.
- En la
desorganización general de la escuela: tanto la matriculación
como la recogida de notas
resultan un caos
increible años tras años, …. . Y ya no hablemos de los
problemas que surgen
al tratar de
convalidar los créditos libres o al cambiar una asignatura por otra.
- En la posibilidad
de llevar a cabo un erasmus en el extranjero, … . (…)
- En el bajo nivel
de exigencia de los trabajos y exámenes. … el nivel de exigencia no se
corresponde en
absoluto con la reputación de Eina. Se supone que una escuela de
prestigio,
entre otras cosas,
debería ser prestigiosa por su dificultad y alto nivel de
enseñanza, pero
en Eina no se da ni
una cosa ni la otra. … la mayoría de las asignaturas puedan
aprobarse
fácilmente
con la sola presentación de los trabajos, independientemente del nivel
de éstos,
ya que esta forma de evaluación
hace que uno se relaje y no se esfuerze en dar más de sí
como lo haría
si la situación lo requiriese. No es que esté a favor tampoco de
ningún tipo de
dictadura, pero
sí de que el aprovar un exámen o un proyecto requiera un
mínimo de mérito. (…)
¿Qué
ha supuesto esta elección de cara a mi futuro profesional?
- Obtener una
titulación como diseñadora gráfica de una escuela
reconocida de Barcelona,
que acredita unos
estudios y que al mismo tiempo hoy en día es un requisito indispensable
para no ser
considerado “analfabeto” en una sociedad como la actual en la que
la mayoría
de mi
generación tiene estudios universitarios.
- Un aprendizaje
básico de la profesión y una buena base a nivel conceptual del
diseño.
- Una
obligación de seguir estudiando de alguna forma u otra varios programas
informáticos …
. (…) “
Verónica
Vilaseca
“ Al meu entendre el treball
del dissenyador gràfic es solventar problemes
de comunicació visual.
Això implica un grau de subjectivitat . . . ;
el fet de saber com presentar-la,
com convencer al client de que el que has fet
està justificat, pensat i
raonat (és) quasi tant important com el disseny en sí.
(…) Aquest
grau de subjectivitat, és també un del punts més
gratificants …
en els casos en que
una feina t’agrada, resol un problema i agrada a la gent.”
Sergi Madriles
·
en
cal.ligrafia i tècniques de realització d’originals,
s’aprèn molta constància i pulcritud.
·
El
que més hem preocupa és ser capaç de resoldre problemes,
ja que aquí a l’escola
crec que ens falta una mica de
“realitat”.
·
Escola
i el món laboral. A
l’escola es parla de creativitat d’una manera més propera a
una activitat
artística que a un ofici com és el disseny.
Molts pocs
“afortunats” podràn dedicar-se al disseny gràfic amb
la llibertat creativa amb
la que parlem a
l’escola. La gran majoria treballarà amb pautes molt marcades pel
client
o amb medis o recursos
pobres (precaris), o amb l’exigència d’un public que no
entendrà
el tipus de disseny o
creativitat que a nosaltres ens agradaría fer. Aquest tipus de treball
no es que sigui menys
interessant, sino que s’utilitza la creativitat d’una manera
diferent.
…estic una mica confos entre el món laboral i
l’escola. Hi ha coses que m’agraden
d’una banda i de l’altra. Per una banda, tinc ganes de
començar a treballar i fer més
coses tangibles i que surtin al carrer, però per l’altra
crec que encara no estic prou
preparat … .
·
Molts
professors posen notes sense dir el motiu d’aquesta.
“… durante mi
paso por EINA he aprendido bastante, mirando hacia atrás,
me doy cuenta de
que lo que creía que sabía antes de entrar, acerca del
diseño,
ya no es nada
comparado con lo que he llegado a aprender aquí.
También he
aprendido de mis errores … (…)
Por otra
parte(inevitablemente) nunca se puede comparar lo que se aprende
en una clase a lo
que se tendrá que hacer realmente en el mundo laboral,
aunque puedo decir,
por suerte, que salgo con suficientes conocimientos
como para empezar
desde un punto ….. y a ver dónde me leva.”
Patricia
Savich
·
En els
3 anys de disseny a l’escola, ha après a veure les coses i a saber
aplicar-les.
Als principi es solen
posar molts elements per explicar les coses, però desprès aprens
a entendre que no
té necessàriamente que ser així, de vegades la simplicitat
és millor.
·
Gràcies
a assignatures com fotografia i projectes, et dones compte que hi ha altres
recursos a part de
l’ordinador. L’aprenentatge de tècniques manuals, com pintar
fotografies ha estat com
un pont entre la tècnica manual I l’ordinador.
·
L’eufòria
de quan aprens a utilitzar l’ordinador, es va perdent amb el temps.
Llavors potser és
quan es valoren altres tècniques, i altes eines.
·
Creu
que no hagués pogut aprendre tot el que ha après en menys temps
que
el que dura la carrera.
·
Es
critica la manca d’esforç per part d’alguns professors. A la hora de corregir
uno tiene que andar
detrás de ellos para que revisen lo hecho …
“ …
m’he donat compte, desprès d’aquest temps … que del no
res no et surtirà una feina
maravellosa. Sino
que a partir d’una cosa que
et cridi l’atenció és quan el cap comença a
despertar i a agafar
interès. (…)
Per mi creativitat
vol dir solucionar un projecte correctament, poder trobar una solució
correcta.
Més que
innovar o crear “el super diseño”, seria el fet de poder fer
coses diferents.
Innevitablement
agafes un estil, però lo ideal per a mi seria que aquest estil no
estigués limitat,
… .
… moltes
vegades, em qüestiono si quan tingui 50 anys faré una mirada
enrrera i veuré que ja
està, que no
puc fer res diferent, que estic com <encasillada>, i que potser no tinc
ganes de
surtir del rol on he
entrat. (…)
… el meu pas
per Eina el considero … una petita part de la meva formació,
és com una base
d’on
agafar-me. (…) … encara haig de veure moltes coses, a diferents
llocs i de diferents
persones. Ja sigui
aquí, a un altre pais, de creatius, artistes . . . o de gent del carrer.
Crec que per la
nostra formació la diversitat és el millor i per tant no ens hem de tancar
en cap moment a res.
EINA
és una ínfima part d’un tot, encara que proporcionalment
sigui la més cara. “
Sònia
López Valero
·
A
primer curs el procès tècnic, principalment manual, era molt
important. Aquest curs
“el podria anomenar com un any
extrany, ja que ben bé no sabia que estava fent.”
·
A
segon “vaig
quedar eclipsada per l’ordinador, la solució, una màquina
prodigiosa
que en aquests
moments la considero més una eina que no pas una solució.”
·
Tercer
és “un
curs clau”
…“ puc
veure clar el procès que haig de seguir quan agafo
un projecte.”
·
…
a EINA els casos pràctics que fem són molt macos, i per molt que
intentin ser casos
reals no ho
són. Ara, a la feina, m’he adonat que el fet de crear és
quasi estressant,
entra una feina
darrera l’altre sense poder deixar reposar el teu treball.
“ … un
dissenyador ha d’enriquir-se, des del meu punt de vista, amb altres
àrees,
ha de saber una
mica de tot i molt del que t’agrada, … . … també penso
que no hem
d’estancar-nos
amb un cercle d’amistats o de coneguts de la nostra mateix
professió
ni estatus social,
perque fins i tot un escombriaire ens pot aportar molta riquesa
humana.
… el que no
trobo correcta d’aquesta professió són … el
número d’hores en la jornada
laboral …
aquesta situació … fa que els dissenyadors no disposem de gaire
temps
lliure i, per tant,
no ens és possible tenir experiències en altres àrees,
creant d’aquesta
manera un cercle
viciós.”
“El disseny
per sobre de la foma, és una idea.”
Marta
Masferré
·
l’assignatura
de l’Enric Aguilera, projectes III, … vaig aprendre que en pubilicitat,
a més de la
forma, el concepte és igual d’important.
·
En
Josep Mª Pujol va ser l’únic professor del que vaig aprofitar
les seves classes fins
al final, … em
quedava molt més temps amb ell fent-li preguntes, actitud que ara penso
hauria d’haver
adoptat amb més professors.
·
En
il.lustració vaig poder adonar-me’n que l’espontaneitat
també és molt important.
·
El
que m’ha ensenyat l’escola durant aquests anys potser no ha estat
tot el que hauria
de saber, però
si suficient per poder seguir aprenent en una empresa “real”.
A l’escola es
donen unes primeres pautes, però el procès d’aprenentatge
es realitza
en el món
professional.
“ … la
funció general del disseny gràfic, (és) comunicar un
missatge concret,
i aquest
variarà segons el client pel qual treballem. I com en qualsevol tipus de
comunicació,
darrera de cada missatge hi ha una intenció.
Aquesta
intensionalitat és la finalitat d’un disseny, … . “
“…
abans de començar a dissenyar hem de veure què és el que
volem transmetre,
a partir
d’aquí, buscar les diverses possibilitats de com ho podem
representar
formalment, i
escollir la més adeqüada. Durant el procès, crec que la
pregunta
que ens ve al cap
en cada operació que anem realitzant, és el per què de
cada pas;
és a dir, el
per què de la tipografia escollida, el per què del color, per
què posem un
quadrat i no una rodona,
etc. … En definitiva es busca una coherència del nostre
disseny per tal que
el que volem comunicar arribi a l’espectador correctament. “
Maria
Palahí Sitges
·
encontró
enormemente importante la clase de fotografía.
·
Piensa
que la gràfica está supeditada a la idea,
y que en muchas
ocasiones se confunde el gusto con la satisfacción.
“… el
disseny gràfic m’ha obert un món fins ara desconegut per
mi,
que em permet
captar moltes més coses del món en el que visc.
Crec que el disseny
gràfic, i suposo que el disseny en general, a segons
quines esferes,
resulta bastant, per no dir molt, frívol i superficial, però
també
me n’adono que no és tant
el disseny gràfic en sí, sino el que tot aquest món
suposa que el fa
frívol. Per una altra part, la funció d’un bon dissenyador,
deixant de banda el
món que el rodeja, és la de saber comunicar,
i aquesta part
és la que m’interessa. La capacitat de poder estar receptiu
sobre totes les
coses que t’envolten, poder aprendre de qualsevol petit detall i
després
canalitzar tota aquesta informació per a resoldre un problema
d’imatge,
és el que em
motiva. Aquests anys per gràfic m’han ensenyat a captar les coses
d’una altra
manera i a adonar-me que a base de buscar i aprendre, arribaré a
algún
lloc, exactament a on, no ho sé,
suposo que es tracta d’arribar a mi mateixa, … .
Si tot això
m’ho ha ensenyat aquests anys per l’escola, penso que aquest cop
no he triat tan mal
camí.”
Meritxell
Calvo
·
El
diseño gráfico le ha abierto al mundo del arte.
·
No
sabe dar al diseño lo que a ella le gusta del diseño
gráfico.
No se siente plenamente
satisfecha con lo que hace.
·
Piensa
que el diseño es un canal que acerca la empresa al cliente.
“En mis
estudios anteriores (diplomatura en
diseño gráfico y multimedia) lo que se pretendía
enseñar al alumno
eran un conjunto de herramientas de diseño y programación para
que el alumno
pudiese “hacer”; de alguna manera, lo único que
enseñaban era a ser
una
extensión de la máquina, no había interés en el
proyecto, la obsesión era el
manejo de las
herramientas y no lo que se estaba haciendo con ellas; en Eina,
que es para lo que
vine yo, lo que se pretendía era totalmente lo contrario,
enseñar al
alumno a pensar y a valorar por sí mismo; primero se enseña a
pensar,
a conceptualizar y
después se materializa en lo que sea.
Lo que yo he sacado
en claro de mi paso por Eina es esto,
(al margen de
conocimientos en temas concretos),
a valorar y centrar
el esfuerzo en la fase de análisis del problema
y definición
del proyecto, y después evidentemente, materializarlo.”
David
Flores
·
En
Eina ha aprendido a pensar los proyectos. Ve como muy importante la fase previa
a la proyección
que es la reflexión. Importancia de la reflexión mediante el bolígrafo
en oposición al
ordenador que según él tiene un lenguaje propio. Diseñar
es pensar,
el ordenador es
puramente un instrumento, … . Intenta sacar el máximo partido al
ordenador y procura que
éste no sea una limitación en su creatividad.
“ …
estic més satisfet i sovint he tingut millors resultats amb
els treballs que
m’han permès introduir-hi aspectes més personals.
Allà on he
pogut treballar amb informació més pròxima o idees
pròpies
és on
m’he sentit més a gust. “
“…
destacaria una frase treta de la revista ADBUSTERS on avisa als dissenyadors
de mantenir-se
apartat de les companyies que volen que menteixis per elles.
…
s’hauria de tenir present el criteri del dissenyador com a persona
a més de com
a professional.”
Oriol
Piferrer Saló
·
importància
de les classes teòriques en tant que enriquidores a nivell cultural particular.
·
A
primer, les classes de tècniques, de caire més manual o
artístic, aprens recursos
bàsics com el
dibuix, la pulidesa i metodologia de les presentacions, dels quals en
treus profit més
endavant.
·
A
segon, les assignatures anaven més orientades a aspectes més
concrets del disseny
gràfic. La
paradoxa és que en aquest curs se’ns va negar l’aprenentatge
de programes
informàtics
indispensables per tirar endavant la carrera, la qual cosa va comportar una
certa
desorientació alhora d’elaborar els projectes.
·
Respecte
a les assignatures de projectes i la importància de l’aspecte
formal.
Normalment als meus
projectes sempre hi buscava conceptes, idees, però es feia
evident que
sinó les representava
formalment bé no les transmetia tal i com un espera.
El que més em
burxava és que molts cops el cas a l’inversa si funcionava (un
treball
formalment ben
presentat era aprovat tot i restar mancat de contingut conceptual).
Sobre la importància del
poder expresar idees propies i de relacionar els proyectes amb
la vida i personalitat pròpia
de cadascú.
“ - A
PRIMER desconeixes on
t’estàs posant, descobreixes un món i adquereixes uns
valors
nous (una manera
diferent de fer i veure les coses). Et preguntes no només si
t’agrada
(sembla que sí)
sinó també si no és una mica frívol, però
com és el principi no en fas gaire cas.
- A QUART et qüestiones de
nou la importància d’aquests valors (però amb
més
coneixements) en el
marc de la societat en què vivim, i et cauen per terra.
Descobreixes que el
disseny gràfic a més de contribuir a fer més rics
als rics,
a que un producte es
vengui més que un altre, pot servir també per altres causes
més justes,
com ara ONG que requereixen
d’una imatge i d’una publicitat que les donarà a
conèixer i
dipositarà
confiança en la gent a fi que contribueixin a ajudar als més
necessitats.
Però és
aquesta la solució? L’únic que fem és ajudar a
aquestes entitats a entrar en el culte
a la imatge … . La nostra
vida es redueix a la decisió d’un color o d’un altre,
d’una tipo o d’una
altra, a una idea brillant
a fi que els CONSUMIDORS s’adonin que si et compres un determinat
cotxe seràs
“el rei del mambo”, o que amb tal mòbil seràs
“lliure” de trucar des d’on vulguis a qui
vulguis, per tan sols
5 ptes al minut; mentrestant no gaire lluny hi ha qui ni tan sols coneix
què és
internet i
l’únic que busca és un troç de cartró (restes
d’una caixa que potser un dia va ser
dissenyada per
algú) per no passar fred.
… hem
construït un món en que l’únic vàlid és
la bona imatge, les peles, en tenir això i/o allò que
acaba de sortir . . .
i acabem creient que això és el que realment importa. Perdem de
vista el més
important de tot: les
PERSONES (no usuaris, no públic, ni consumidors). O la vida, per
sí sola,
sense res més.
És per
això que em pregunto fins a quin punt val la pena entrar en aquesta
roda.
I si no s’hi
entra, quines són les alternatives.
A vegades
“penso” que pensar massa no és bo.
Però
és que sinó penses tampoc arribes enlloc.
I estem en una
societat especialitzada en ensenyar a les persones a no pensar
(o si més no
només en allò que interessa).
Amb tot aquest discurs
no vull dir que jo no segueixi aquestes pautes marcades, al contrari,
precisament es tracta
d’una reflexió des de la meva experiència tan personal com
laboral,
prenent com a punt de
mira la meva persona en un entorn determinat. “
Aina
Pongiluppi
·
Primer
i quart han estat dos anys decisius.
·
Vist
des de 4art et preguntes
Què és el disseny gràfic? Quins valors
m’aporten?
Són realment
els que busco? Com em moc i quin paper tinc?
¿? Quins valors
m’aporta l’escola respecte la funció social del disseny
gràfic?
(…) Tot va de cara a
vendre més i no sé si hi ha algo més al radera.
·
El
món del disseny és molt frívol. La qüestió és
si realment tot va de cara a enriquir-se
“algú”;
això ens porta a la reflexió sobre el materialisme dels
empresaris, fins on arriba
la creativitat a
l’hora de dissenyar només perque sí, i on comença
l’obligació, el fer les
coses perque ens ho
manen, encara que no ens atreguin.
“Quan vaig
començar a Eina em pensava … que m’ensenyarien una
tècnica per solucionar tots
els problemes , de
la mateixa manera que t’aprens les taules de multiplicar per solucionar
operacions. Doncs
bé, ara estic a quart i veig lo innocent que era la meva actitud envers
el
disseny. El primer
any vaig estar esperant amb impaciència l’arribada d’aquesta
fórmula
magistral,
però no va arribar, ni rastre. No va ser fins a segon, …, que em
vaig adonar que el
disseny era …:
solucionar gràficament un problema. Passada la primera decepció,
vaig veure
que era això,
aquesta llibertat i diversitat, el que m’agradava del disseny. On cada
projecte és
converteix en un
repte diferent que requereix un aprenentatge diferent.
He arribat a la
conclusió que el disseny no es pot ensenyar. El que et dóna
l’escola són unes
tècniques i unes
primeres experiències, que et serveixen de fonament per a la teva
professió.
Però
és la teva pròpia experiència i observació, la que
realment et va formant.
L’escola
t’ensenya a valorar i classificar allò que veus, t’educa el
gust i la mirada.
Les assignatures que
més m’han ensenyat, són aquelles en que he hagut de fer
molts projectes,
on he hagut de
solucionar molts problemes, agilitzant així el meu procés
creatiu.
En canvi,
assignatures fantasmes, que són una especialitat de l’escola,
on no s’acaba de
fer res concret, són una pérdua de temps.”
Emma Vila
Hopkins
·
“Si
no ets una estrella, millor que
pleguis” Els professors et marquen molt el
fet de ser
o arribar a ser una
“estrella”. La fama d’un professor, i el seu propi
“narcicisme”,
comporta un cert
enmirallament per part de l’alumne, alhora que una certa confusió-
il.lusió respecte
a les capacitats i possibilitats dels estudiants.
O bé acabes fent
de “maxaca” o et converteixes en “estrella”, . . .
¿? No hi ha res més?
¿? Què vol
dir ser “el-la millor”? Té cap sentit pensar i treballar amb
aquests valors?
·
¿?
Quin sentit de la pedagogia tenen els dissenyadors de renom que donen classes a
Eina?
·
Per
a què et serveix estar en una escola amb professionals
d’èlit?
· Si valoren
positivament el que fas, això t’anima.
· Si creus en el teu
projecte i al profe no li sembla bé, acabes pensant com ell.
· Si no ets el millor
de la classe els teus projectes no valen res.
· Només fas
feina si l’has d’entregar, no per propi gust.
· El disseny no es pot
ensenyar, apren un mateix amb cada projecte.
· Sobre la sensació
de no
haver après res, sobretot en assignatures importants com és
projectes,
i l’únic que ens ha ensenyat quelcom han sigut assignatures
paral.leles com
ara
fotografia o il.lustració.
· Sobre la manera de com
els professors, més uns que altres, et cohibeixen, sobre tot a
primer, de
com marquen la diferència entre professor-alumne, fent d’aquesta
manera
que els
alumnes ens sentim insegurs.
· ¿? Per què
hem triat aquesta carrera i aquesta escola: per la fama, per l’ambient,
pels
jardins, per les assignatures?
· Sobre l’actitud
dels alumnes envers les classes. Una actitud de passotisme i
desinterés.
Per què sempre comencen 40 persones i acaben sent 10?
Per
què quan es demana una cosa ningú té ganes
d’expressar la seva opinió?
Dons
crec que és un símptoma de la nostra generació. He parlat
amb gent d’altres
carreres
i a tot arreu passa el mateix. No sé què ens passa als joves
d’ara, sembla
que no
tinguem interés per res. Ho fem tot per obligació. Ens falta
xispa. Però no
és
que no pensem, ni tinguem opinions, … . Sempre ho hem tingut tot fet: ara
al
cole,
ara a música, ara a pintura, … Crec que el sistema educatiu tampoc
ajuda i
l’actitud
de molts pares de “el nen ha de tenir una carrera” sinó
será un fracassat,
tampoc.
“…, hem
semblava que no m’havia servit de res el meu pas per l’escola,
que no era
necessari passar per una carrera de disseny per dedicar-t’hi,
però
desprès, quan vaig començar a mirar treballs, hem vaig donar
compte
que hi havia una
evolució, encara que fos petita, des de les primeres feines fins ara.
Pensava que aquesta
carrera era fer coses maques i ja està, i que amb tots els treballs
de classe
m’ho passaria molt bé, evidentment no era així, … .
(…)
El que penso que
més m’ha ensenyat l’escola és a observar molt tot,
cosa que abans
no feia,
però no sols al carrer, sinò a totes les coses que hem van
passant, quan estic
a casa, amb la
familia, amb els amics, …, pot semblar una mica estressant però
arriba
un moment que ho
fas sense adonar-te’n i després és molt util a l’hora
de pensar
qualsevol projecte
També he aprés que les coses que fas i presentes han de tenir una
explicació,
perquè utilitzo una tipografia, un determinat color, una imatge …,
encara que sigui
molt subjectiu.”
Gemma
Terol Garcia
· … penso que es
feien classes que no tenien massa sentit i no servien per res,
i altres,
després, m’he adonat més tard que tenien una utilitat.
· Un gran punt a favor
per triar aquesta escola, encara que després moltes vegades
hagi
sigut en contra, és el fet que els que donin classes siguin
professionals, simplement
perque
están molt al dia de tot, però per una altra part, que no es
dediquin
exclusivament
a la docència, fa que moltes vegades no sapiguin organitzar una classe
o
explicar-se, que faltin si tenen una feina més important que fer en el
moment d’acudir a
l’escola,
etc … .
“Després
d’estar dos anys treballant, …, he tornat a Eina per finalitzar els
estudis
de disseny
gràfic. (…)
… estic molt
contenta d’haver tornat a estudiar, potser quan vaig començar a
treballar,
em vaig adonar del
que realment havia après, i ara sé com aprofitar més les
classes,
fins i tot he
arribat a pensar que estic aprenent més ara, durant aquest curs,
que no en els tres
primers anys.”
Sandra
Rabassa
·
La
primera impressió en tornar, …, va ser el canvi … en el
caràcter de l’escola,
més seriosa;
crec que ha perdut l’aire
bohemi que la caracteritzava,
tot i que les
assignatures penso que són més interessants ara.
·
…
em va costar una mica adaptar-me, més que res perque es perd el costum
de ser
estudiant, i
sobretot, de tornar a fer treballs que no són “reals”,
… .
Crec que és
inconscient, però en un projecte “real” t’esforces
més, o almenys intentes
satisfer tant com
puguis el client i – tot i que tens moltes més limitacions,
siguin
econòmiques o de llibertat a l’hora de crear- et poses més
en el rol de
dissenyador en els
treballs “reals” que no amb els treballs acadèmics.
“
el meu progrés a Eina, valoració d'una relació
amor-odi
Se'm fa difícil fer una
valoració objectiva del temps passat a l'escola.
Són moltes les coses que m'ha
aportat en la meva formació com a dissenyador, que,
llegides entre línies, són
positives. Per altra banda, estan intimament lligades amb una manera
de fer de la qual discrepo totalment. No
m'agradaria plantejar-me aquest text amb una única
mirada negativa i faré
l'esforç de trobar visions positives, encara que no sigui or tot el que
brilla.
Podria començar amb una
reflexió genèrica que serveixi per entendre allò que Johan
Cruyff
definia com a "l'entorn".
l'entorn d'Eina: Si en el
món hi ha gent que treballa per fer-se un lloc i d'altres viuen de renda
perque hereden tot el reconeixement que
d'altres s'han guanyat a base d'esforç, en el món del
disseny aquest és un fet que marca
el tic tac de les hores. En el disseny d'això se'n diu tenir un
nom, i a l'escola Eina se'n diu portar el
cognom. L'escola Eina s'autoconsidera el paradigma de
les Escoles de Disseny perque
"sembla" que hi ha bons professionals del Disseny que hi donen
classe. Professionals, no professors.
els estudis a Eina: Eina tenia
(¿té?) un plà d'estudis totalment inadequat a la realitat
del disseny
actual. Haig de dir "tenia" ja
que he cursat els meus estudis en el marc d'un pla que ja no està en
vigor i que per tant ja no és una
realitat de present. Desconec el nou plà d'estudis que ha entrat
en vigor aquest inici de curs, però
estic segur que el canvi no afectarà la solera i la bona marxa
de l'escola ja que només és
el plà el que ha canviat. L'entorn i la manera de fer segueixen sent
les mateixes. Per tant establiré una
definició d'aquesta manera de fer, d'aquest secret de la
Coca-Cola, d'aquesta fòrmula
màgica que personalitza i dóna caràcter a l'escola en
forma de
principis matemàtics, que diuen,
és la ciència més exacta i objectiva que hi ha.
1.- La quantitat econòmica que inverteix l'estudiant
en la seva formació és en relació
inversament proporcional a la qualitat dels continguts
docents que reb.
2.- El nombre de
crèdits per assolir una assignatura augmenta de dues a tres vegades
respecte qualsevol
altra quan més obsolets i inadequats són els continguts que s'hi
imparteixen.
3.- El conjunt de
serveis que l'escola posa a disposició de l'alumnat tendeix a zero.
4.- La
coherència de criteris a donar a l'alumne en cada especialitat tendeix a
infinit.
O el que es podria
definir amb el "cada boig amb el seu tema".
5.- L'èxit
d'una assignatura depèn única i exclusivament de l'interès
que posi el
professor
perquè ho sigui. No de l'escola.
6.- Qualsevol
semblança entre els estudis universitaris de l'escola Eina i
qualsevols altres
estudis universitaris és pura coincidència.
Aquests principis, aplicats amb rigor,
són bàsics per aconseguir la bona autoformació de
l'alumne. D'entrada desperten el sentit
crític, i l'alimenten. Ajuden a l'alumne a ser capaç
d'apostar per una idea pròpia, a
saber-la criticar i defensar, a investigar què collons pot ser el
disseny i a formar-se un criteri. Aquest
procés d'autoformació és essencial i molt més
efectiu
que no pas donar un criteri a l'alumne i
que aquest esperi que li donin (perquè d'altra banda
tampoc n'hi donaran cap). Ajuden a obrir
els ulls de l'alumne cap a una realitat del disseny que
es fa fora de l'escola; -més val
mirar enfora que endins, en la immensa majoria dels casos.-
Ensenyen a l'alumne a que s'ha de buscar la
vida per tal d'aprendre la utilització dels programes
informàtics que són eina i
suport de disseny, mitjançant el mètode d'una exigència
elevada en el
nivell de presentació, i oferint a
canvi una merda d'ensenyament en aquest camp, amb
programes sense actualitzar des de fa
més de 5 anys i amb màquines absolutament obsoletes.
Ajuden a l'alumne a la comprensió de
que el món del disseny és una selva on només
sobreviuran els més bons, i en
faciliten la preparació, fent del procés educatiu un caos.
Eduquen constantment la capacitat de
resposta de l'alumne davant de les adversitats, i
aconsegueixen que aquells que acaben la
carrera, farts del què han viscut a l'escola,
estimin la professió i vulguin
dedicar-s'hi amb ganes i interès.
És per això, que
després d'un any com a professional i amb un peu i mig fora de l'escola,
no puc mostrar més que gratitud.
“
Joan
Castillo
“…,
criticar és molt fàcil. Sempre es veu abans tot allò
dolent que allò bo.”
Esther
Gonzalez
“Ara que pràcticament acabo
l’últim curs a l’escola puc dir que sí que hi ha
hagut
algún canvi però sempre
desitjat. La veritat és que Eina hem va donar la oportunitat
que buscava per canviar. Vaig
conèixer gent nova, vaig començar a estudiar algo que
m’agradava, vaig anar adquirint noves
responsabilitats i, finalment vaig veure qui era
jo i que volia.
Cada dia aprenc coses noves sobre mi i el
que m’envolta.”
Sandra
Miravilles
“… pienso que todo lo que he realizado durante estos
cuatro años me ha aportado algo,
no siempre ha sido lo que esperaba, pero cierto es que de todo se aprende, y
creo que eso es lo
que tenemos que comprender los alumnos de escuelas como EINA, donde se intenta
enseñar a “crear” y a ser “creativo”. Pienso que
esto es imposible y que lo único que pueden es aportarte
conceptos teóricos y la posibilidad de que cada alumno aprenda de la
experiencia personal de
cada uno de los profesionales que imparten las clases.
En mi caso en particular, reconozco que
hasta el año pasado (tercer curso) no logré
comprenderlo. Muchas clases las encontraba
inútiles y una pérdida de tiempo,
sobre todo la mayoría de clases de
primero, … . (…)
Pues bien, una vez decidida a seguir en
esta carrera, por fin he llegado a un punto donde creo
que puedo distinguir cuando me dicen si
está bien o mal diseñado o lo que son puramente
opiniones personales, gustos y
demás, cosa que me ahorra dolores de cabeza.
Ahora pienso que un trabajo está
bien hecho cuando estoy contenta con él. (…) …
las asignaturas …
“auxiliares”, que por desgracia muchas veces las consideramos menos
importantes y creo que es precisamente
aquí donde he aprendido más.
Tenemos en un altar la asignatura de
proyectos y lo importante de esta asignatura es
precisamente que nos da la oportunidad de
aplicar todo lo que hemos aprendido en estas otras.
No creo que sirva para
“enseñar” más bien, creo que sirve para aprender de
tus errores en las
correcciones y lo que es más
importante, fijarte en los errores y aciertos de los demás. “
Raquel
López
“… el inicio de mis estudios lo
realicé en Bogotá. (…) Entre mi venida a España y mi
entrada a
estudiar nuevamente, pasa casi un
año. Cuando llegué, estaba completamente desubicada ya
que era la primera vez en mi vida que
venía. Lo que más me interesaba era buscar en dónde iba
a terminar mis estudios. Averigüe en
muchos sitios (el primero Eina), pero por el echo de ser
extranjera me pedían una serie de
requisitos y papeleos que requerían de bastante tiempo,
lo cual yo no estaba dispuesta a esperar.
Fue así como finalmente dí con IDEP y entré allí
a cursar tercer año de diseño
gráfico.
El cambio fue duro, …, en cuanto a la
parte académica y al catalán!
No entendía que aquí fuera
por años, dividido en cuadrimestres, cambiando las assignaturas,
etc… y peor aún, no
entendía cuando la gente me decía … ya lo dejaré
para septiembre.
Era un cambio de sistema que finalmente no
tiene nada de complicado, pero en su momento
lo fue. A parte del catalán
también me costó mucho, ya que todas las clases eran en
catalán,
mis compañeros hablaban en
catalán, etc., etc. . Esto me supuso como una barrera para
poderme integrar más con la gente.
El caso es que tuve compañeras y se puede decir que algo
aprendí.
Pero no era lo que buscaba.
Al terminar el año, …, (me
enteré) que había una manera de entrar a Eina por vía no
oficial. …,
me informé, me presenté y
entré ! … .
(…) Creo que mi evolución en
Eina ha sido muy buena, ya que todo lo que había estudiado
antes, no lo había podido poner
tanto en práctica como ahora. (…)
En muchas ocasiones he notado cómo
la cultura o el sitio de dónde vienes puede influir en tus
trabajos. Por poner un ejemplo, en clase de
ilustración mis trabajos eran siempre muy coloridos,
con otro estilo, lo cual percibía el
profesor. Esto no lo veo como un problema, sino por el
contrario, me gusta.
Finalmente, estoy muy contenta de haber
tenido la oportunidad de terminar mis estudios en esta
escuela ya que considero que he aprendido
mucho y me he acercado bastante a lo que es el
mundo profesional, ya que cuentan con
profesores reconocidos, metidos en este medio y que
nos cuentas sus experiencias del día
a día, y mejor aún, las ponen en práctica con
nosotros.”
Kitty
Tamayo
“El disseny Gràfic no te
l’ensenyen els professors,
l’aprens tu sol a base de correccions
i indicacions que ells et van donant,
i s’ha de treue el màxim profit
dels professionals que tens a la teva disposició.
El disseny és molt subjectiu, no
té una única resposta, de vegades estem condicionats
pels professors que tenen una única
resposta, la seva. A mida que et vas formant vas
adquirint el teu propi criteri, i saps
jutjar si un projecte està bé o malament, a banda del
que pugui opinar el professor, tenint en
compte que quan surts d’Eina tens una bona
base per a poder ser un bon professional i
com a tal, jutjar i opinar constructivament.”
Cèlia
B. Esculín
“Quan vaig començar, el primer
curs, pensava que dissenyar era innovació, creació, idees
brillants, “anar-se’n de
l’olla”, expressar les teves inquietuds mitjançant una
representació.
A classe de projectes vaig omplir dues
llibretes gruixudes d’esbossos, tots diferents entre ells,
sense variants. Era com un Kaos
d’idees que sortien sense esforçar-m’hi gaire. No tenia la
consciència de que, aquests esbossos eren una part
inicial de tot un procès, que acaba quan la
teva feina surt de la impremta. Això
va venir a segon, amb l’assignatura d’originals.
A mesura que te n’adones que no
és un joc, que no pots cometre erradess perque ho veurà
massa gent, vas amagant cada cop més
el teu instint, per por, i et tornes més acadèmic,
més “políticament
correcte”. A tercer, vaig tenir un professor de projectes, que és
publicista.
Davant de tot, li donava importància
a la idea. La veritat és que va ser genial. Ens feia pensar
de quina manera podiem impactar al
públic. I quart, per a mi, encara és un interrogant.
Cal dir, que a mesura que han anat passat
els anys, lògicament, he aprés la tècnica i
el “menos es más”.
Paraules que se’m venen al cap són: contundent, directe i sencill.
Inevitablement, cada cop anava fixant-me
més en els anuncis de televisió, en els cartells i opis
del carrer i en elss logotips de les
botigues. No pots desconectar, perque en el meu cas,
miro les coses en termes de disseny.
Fa dos anys, vaig començar a
treballar en un estudi, a mode de pràctiques, i em vaig adonar que
el disseny té dues vessants: la part
divertida, si el projecte ho permet, i la negativa, com en tot.
En aquest cas seria el volum de feina
diaria que fa que acabis sense poder gaudir tant com
m’agradaria d’un
encàrreg per manca de temps, i vendre el nostre producte a gent que
t’envien
les empreses i que no toleren res
més que caixa centrada i simetria absoluta.”
Carolina
Fernández
“Dissenyar és conceptualitzar.
Trobar un problema, analitzar-lo i intentar resoldre’l.
Però això no sempre és
fàcil, ja que, a la dificultat que ja de per sí comporta un
problema, hem d’afegir els elements
externs … . (…)
El client és ja la primera
dificultat a superar. (…)”
Maiol
Peña
“Si
por algo me caracterizo a la hora de trabajar es porque creo que todo es
posible …
todo se puede hacer. (…) Donde creo
que me siento más cómodo trabajando,
es
en el área de la ilustración. Es una disciplina que permite la
experimentación plástica
pero de una manera muy
espontánea, inmediata … construyes al ritmo de un lápiz, un
pincel, …
.
Todo se puede hacer … aunque no sepas dibujar. La verdad es que soy un
dibujante pésimo …
pero
siempre encuentro recursos, maneras de hacer, que hacen que los defectos se
conviertan
en
efectos, que el error se torne algo bello y mucho más insinuante que lo
puramente perfecto.
Me
encantan las cosas “feas” (¿realmente son feas?), me
encantan los rotos … me encanta
llegar
a un lavabo y leer lo que la gente ha escrito en la puerta.
Cuando
dibujo si encuentro algo que se pueda enganchar en el papel lo engancho.
Es
la mezcla y la diversidad lo que me sienta bien delante de un soporte.
Dibujo
con todo lo que encuentro, encima de lo que sea. Todo vale si lo sabes
utilizar.
Por
último … quizás referirme un poco a la escuela y al
mundillo del diseño.
Odio
el mundillo del diseño … no me gustan las fiestas de
“diseño”.
No
me gusta ver como profesores de EINA contratan a mis compañeros
prometiéndole
el maná y luego no les pagan nada
y encima les dan largas (no voy a decir nombres).
Desgraciadamente
(como en todo) también hay tráfico de influencias y enchufes
(tampoco
voy a decir nombres) … cosa que me está demostrando que no
sólo hay que ser
bueno
en esto, sinó tener contactos … pero entonces … qué
es esto
Yo estoy en esto ya que creo que es una
profesión en la que te lo puedes pasar muy bien.
Puedes
disfrutar. Creo que es casi obligado disfrutar con esto. No me importa lo que
piense la
gente
de lo que haga. Me importa relativamente que le guste al profesor … ya
que al fin y al cabo
voy
a trabajar para un cliente que tendrá sus preferencias, sus gustos y
sobre todo sus
necesidades
y problemas … pero de lo que sí estoy completamente seguro es que
me lo quiero
pasar
bien. Para mi la felicidad es básica para sentirme realizado …
más que el éxito.”
Luís
Carballo
“L’escola
hauria de ser la base perque nosaltres prenguèssim la iniciativa.
Tothom està en
contra de l’escola. Tothom es queixa.
Tothom diu que les
coses no funcionen, que EINA és una merda.
Però ens hem
parat a pensar profundament sobre què representa l’escola EINA
i quin tipus d’ensenyament
s’hi imparteix?
Hem analitzat realment
la nostra actitud com a estudiants?
Hem analitzat quin
perfil de professional surt de l’escola?
Estan fonamentades les
nostres queixes?
En la
majaria dels casos crec que NO. Si resumim
(en el meu cas
és així i espero que el de molts altres alumnes també)
quan vem entrar fa
quasi quatre anys, cap de nosaltres sabia dissenyar res,
en canvi ara, no
és que ens haguem convertit en grans dissenyadors,
però hem après a
desenvolupar-nos en el llenguatge del disseny.
No només hem
après les tècniques de les diferents especialitats del disseny,
a més ens hem
format com a éssers que pensen, hem après a ser crítics,
tant amb el propi
treball com amb el dels altres, hem anat creant un diàleg propi,
tota una
sèrie d’opinions (positivies i/o negatives) entorn de l’art
i el disseny.
En definitiva, ara
tenim opinió.
Potser quan vem
entrar a l’escola esperavem aprendre una espècie de fòrmula
matemàtica
per dissenyar bé, ara hem vist que aquesta fòrmula
és precisament que no n’hi ha cap.
El disseny evoluciona, no es manté mai igual. Està format
en la majoria dels casos per un
col.lectiu de gent inquieta i amb una certa amplitud de mires que fan
possible aquest procès de
generació i re-generació d’idees. Això
és lo maco del disseny. Això és el que crec que intenta
explicar l’escola EINA.
Sens dubte
que hi ha coses dolentes a l’escola, el problema del poc material
informàtic i la poca
disponibilitat
d’aquest és evident o el cas de les secretàries, que
és un autèntic escandol. Però si
valorem, en contra
d’aquest inconvenients hi ha moltes avantatges. El primer i més
important de tots és
el contacte directe amb
els millors professionals de cada disciplina. La majoria d’ells
impresentables,
creguts, impuntuals,
irresponsables, etc. , però tots ells amb una forta personalitat, de ls
quals segur
que hem après
alguna cosa, no només de l’ofici al que ens volem dedicar sino de
l’actitud que hem de
prendre respecte aquest
ofici. Un altre avantatge és el tipus d’ensenyament teòric
que hem rebut, quasi
sempre enfocat al
diàleg i a la reflexió i no tant a l’estudi mecànic
de dades, o les classes humanistes i
humanes de fotografia
del Manel Esclusa.
Tornant al
principi de l’escrit podriem analitzar també la nostra poca
predisposició (jo el primer!)
a formar-nos i
informar-nos per la nostra conta. L’escola hauria de ser la base perque
nosaltres
prenguèssim la
iniciativa. L’escola hauria de ser la base perque nosaltres ens
projectèssim com a
dissenyadors. Hauri de
servir com a motivació perque cadascú pel seu compte
llegís, mirés, i estigués
al dia de les coses que
passen al món. No se’ns té que obligar a llegir llibres que
només llegiriem el dia
abans de
l’exàmen i no ens en recordariem res, els hauriem de llegir
nosaltres perque en principi en
interessa.
No sé fins a
quin cert punt les coses no funcionen per culpa de l’escola o per culpa
nostra.”
Marcel
Joan
DISSENY
D’INTERIORS
“ Dissenyar
és jutjar, qüestionar, interpretar, avançar, retrocedir,
observar …
Quan miro enrera
veig com aquest diàleg ha anat prenent força a mesura que m’he
anat endinsant en
el món de disseny. ”
Silvia
Saltaeugènia
“ Projectar
és anar prenent una decisió darrera un altra, des de la primera
idea
conceptual fins
l’últim detall que es dissenya. Distribució, materials,
il.luminació,
textures,
acondicionament acústic, tèrmic, . . . són els principals
punts on actuem
prenent les
decisión més
òptimes.
Reyes
Gifra
·
Crítica
a la prioritat que és dóna a la “bona
presentació”. Massa o excesiva preocupació
per la
presentació gràfica i no tant pels continguts del projecte en
sí.
·
Fins
l’últim any un no ha adquirit prou conciència del nou
personatge que s’ha anat
creant al llarg
d’aquest tres anys.
·
A
primer un adquereix un coneixement d’una dimensió nova,
desconeguda fins llavors:
l’ ESPAI, espai
que s’ens apareix desordenat i que al principi només es visualitza
en
planta. Mica en mica
aprenem a ordenar-lo tridimensionalment. A més a més
d’ordenar
aprenem a adecuar
aquest espai a unes necessitats funcionals i estètiques. Aquest
és
sobretot un exercici
d’ ESCOLLIR.
“ Preguntas importantes que me
planteo:
- ¿Eina prepara al estudiante
de diseño de interiores de manera efectiva
para entrar a formar parte del mundo
laboral o profesional?
¿Y al estudiante de
diseño gráfico? ¿Existe alguna diferencia?
- ¿Vale la pena decir lo que
piensas o es mejor callarse?. “
Virginia
Mancebo
·
Seria molt important
que a la disciplina d’interiors hi hagues una assignatura de disseny
gràfic per presentar millor els treballs (donat que la “bona presentació”
d’un projecte és important i
a
l’escola la tenen molt en
conte).
·
Falta de recursos
técnicos actuales, por ejemplo: el ordenador como herramienta
de trabajo. L’ordinador:
problema molt gran a l’escola. A 1er no te’l deixen tocar.
Hi ha poques
hores d’Autocad fins arribar a
4art, on t’exigeixen dominar-lo i has de
buscar-te la vida afora per apendre’l.
·
El aprendizje de
técnicas “primitivas” (acuarela, pastel, etc.) es importante,
pero no puedes olvidar que existen otros
métodos nuevos de representación también
necesarios e importantes en el mundo laboral de
hoy en día.
·
En ciertas
asignaturas exigen el conocimiento y la utilización de técnicas
que
no nos han enseñado en la especialidad
de interiorismo, como por ejemplo:
presentaciones de proyectos mediante programas
de diseño gráfico.
Molta gent repeteix projectes de 3er pel tema de
l’ordinador i la forma de presentar
les feines, encara que les idees estiguin bé.
·
El alumno tiene
que espavilarse por su cuenta además de estar pagando Eina.
·
El diálogo
entre los profesores del centro es prácticamente nulo. Falta
diálogo.
Cada professor va pel seu camí. No hi ha
diàleg entre els diferents cursos.
·
Mejorar el trato de
algunos profesores con los alumnos.
·
En algunas
asignaturas, los profesores establecen unas pautas infranqueables,
el alumno no es libre en su trabajo escolar,
muchas veces diseña sólo para aprobar.
·
El trabajo en grupo
es casi siempre positivo y beneficioso para el alumno.
·
La mezcla de
especialidades es muy efectiva y se tendría que realizar desde
el primer curso.
·
Falta de
previsió laboral.
“ … los sistemas de
representación enseñados durante estos años, en este mismo
momento no me sirven, porque todo se
centra en el ordenador; pero reconozco que
sin esa base no podríamos
llegar a la representación del ordenador (digital o numérica) .
Para mi una cosa
que siempre me ha marcado ha sido verme pautada de una manera
muy poco flexible,
por eso aquellas personas que en su manera de enseñar no pautan
de una manera muy
determinante son los verdaderos-as maestros-as.”
Laura
Martín
·
Durante
la carrera haces diseños que no te convencen demasiado,
pero tienes que
hacerlos para aprovar.
·
En
3º … encuentra mejor los profesores porque le dicen el por
qué de las cosas.
·
En
3º … pocos recursos a la hora de representar aquello que quiero
plasmar como idea.
·
Asig.:
escaparatismo. Más centrada en la presentación que en la idea.
·
Muy
importante el trabajo en grupo, aprendes más.
Considera un problema
que la escuela tenga especialidades tan cerradas.
·
Hay
muchos temas importantes dentro de interiorismo que no se llegan ni a tocar y
no
obstante se exigen (ej.:
luces, construcción, …) Haciendo proyectos reales es cuando te
encuentras con los
problemas de construcción, circuitos de agua, calefacción, etc.
·
La
carrera en sí está muy pautada, te marcan un estilo.
Hemos aprendido a ser muy
rígidos y cuando nos dan libertad, ya no sabemos hacerlo.
“ En general
m’esperava aprendre més, i els anys m’han anat passant tant
ràpit que
m’havia donat
la sensació que no havia fet res. Però arriba el dia que hem de
fer
aquesta
exposició, i començo a buscar i veig que del no res que hem
pensava que
havien fet, surten
un munt de treballs, que els recordo, amb la prespectiva del temps,
i em semblen
interessants, divertits, . . . i que he après molt sobre l’espai.
(…)
Exactament no puc
dir si un professor m’ha ensenyat tal (cosa), (i) en quina
assignatura he
après tal altra . . . , en general no sé ni com ni quan
però m’en adono
que he après
coses. ”
Marta
Gonzalez
·
La
carrera en sí está muy pautada, te marcan un estilo.
·
No
donen les nocions necessàries d’ordinador, i a projectes de 3er
com no sabia
fer renders es va haver
d’apuntar a un curset de 3D studio.
·
Importància
de fer projectes “reals”. “… a Eina … fas
projectes molt “irreals”.
“Sólo si
el diseñador es sincero consigo mismo y con lo que hace,
puede ser bueno.
Con esto y voluntad … se generan
las condiciones adecuadas para hacer un buen
trabajo. “
Javier
Valcarce
·
Sobre la importancia de las representaciones mediante
técnicas
manuales,
como método
más ligado a la naturaleza y en cierto modo más espiritual.
La
representación del espacio a través del lápiz, exige un
conocimiento de éste.
No quiero quitar
importancia al ordenador, pero sí, constatar, que hay obsesión con
este artefacto que nos puede perjudicar. Es un instrumento que ha sido
creado para
cubrir y no para
crear nuevas necesidades. [L’ordinador és una eina, no el fil
conductor de la teva
creativitat. Valora més una perspectiva feta a mà que un render.
Considera que si
està ben feta, és més “real”).
·
Otra
cuestión latente fue la búsqueda de un lenguaje y estilo propio.
Me pregunto
qué es lo que hace que genere un tipo de formas y no otro,
o simplemente el por
qué he llegado a un tipo de forma en un proyecto determinado.
También si hay
elementos comunes en los diferentes proyectos que he realizado,
capaces de generar un
lenguaje.
·
Sobre
la cuestión
pedagógica en el diseño siempre
he creído que es imposible
enseñar a
diseñar con unas garantías de unos resultados óptimos.
Lo que sí creo
que se pueden enseñar técnicas y enseñar a mirar.
La parte creativa, la
debe de poner el alumno, que creo que es una parte innata en la
persona; lo que hace
el profesor es impulsar esta vertiente del estudiante de diseño.
Así como todo
ser humano es creativo, desde el momento que puede acceder a una
materia y
transformarla, la genialidad no es común en todos.
·
Sobre l’alumnat: me
parece patético el ambiente competitivo e insolidario que se
respira entre el
alumnado, más preocupado a veces por el éxito y cegado por
conseguir
la fama. Esto aunque
no les sucede a todos, si que se puede constatar que hay muchos
casos en los que lo
que de verdad les preocupa es ser “mejor que”, y no centrarse en
cuestions menos
clasistas que atañan más directamente al diseño.
También hay quien
juega el papel del
diseñador, una máscara que en el fondo esconde un espíritu
pobre,
producto por un lado
de la impotencia personal y por otro de la figura mitificada del
diseñador.
Creo que un buen diseñador no se cree superior a nadie, ni tampoco el
salvador de la
humanidad, es alguien que debe de hacer su trabajo lo mejor que pueda,
como cualquier otra
persona que no se sienta explotada.
·
En
algunes assignatures es un
“acte
de fe”
. Suposes que si
t’ho han ensenyat de certa
manera és que
està bé, per tant, t’ho has de creure.
·
Sobre
el tema del “vendre” al client les teves idees. No vol vendre
projectes, no se li
dóna bé.
Creu que si a una persona li agrada el seu projecte és perque
estará bé,
sino és que
alguna cosa falla. S’ha de ser “natural”. Acceptant les
“manies” de cadascú.
·
S’ha
de ser sincer amb els projectes,
no dir que fas una cosa
quan en realitat en fas una altra.
·
Discrepa
sobre l’afirmació: “si és tradicional estarà
bé”. Les coses noves,
no pel fet de no tindre
aquest valor, tenen per què ser menys bones.
“ ¿El
espacio se puede medir? Responderemos que si, (…)
pero no es
simplemente una fórmula matemática.”
“ La
concepción del espacio cambia conforme (según) la persona
y . . . su propia
experiencia.
(…) (1 mismo espacio) no es el mismo
espacio visto por dos personas diferentes,
a la hora de
empezar un proyecto surgen ideas muy dispares,
porque lo
entendemos diferente, esa es la cualidad que posee cada persona.
(…)
¿qué es grande y qué es pequeño? Depende de con
qué lo comparemos,
¿verdad?”
Olga
Pajares
… en
primero, no había cogido una regla en mi vida, . . . lo más
evidente en mis proyectos,
a parte de la técnica insuficiente, era la visión del
espacio como algo a rellenar. (…)
Poco a poco empiezas a comprender el espacio, a ordenarlo, a aprender
el método . . .
Un cambio muy importante
que se produjo en primero fue, además de aprender a dibujar y
representar en colores, la comprensión de aspectos
básicos como puede ser la composición,
la disposición del espacio . . .
Pero fue en segundo y
tercero cuando se estabiliza mi manera de representar. (…)
… es ya en
segundo cuando aprendo no a mirar la planta como tal, sino a ver que todo lo
que allí
dibuje será
trasladado a las tres dimensiones, pienso ya en el volumen en el momento de la
primera
línea. Comienzo
a … ser capaz de ver que cada nuevo elemento introducido condiciona al
siguiente y
al espacio final . .
. Y es en tercero donde se
consolida todo este proceso. Los años de segundo y
tercero son
considerados años “puente” hasta cuarto, donde no ha habido
grandes cambios, sino
conclusiones y
asentamientos. … dentro de mí circula la idea de que en primer
curso aprendí todo lo
que sé ahora en
cuanto a mi “oficio”, puede que lo único que haya hecho
(pero no menos importante)
sea culturizarme.
Quiero decir que puede que deba ser así, primero la práctica y
recoger información
para luego aplicar los
nuevos conocimientos, y quizás sea culpa mía, no lograr conseguir
el objetivo.
Pienso que no me
motivo lo suficiente, no voy a buscar las cosas porque todavía no estoy
en el
mundo exterior, estoy
en una escuela y pretendo que muchas de las cosas que tengamos que
aprender deben venir
de aquí, o poner más facilidades. Estoy en cuarto
curso y nunca he hech
un presupuesto. Hay cosas que me
parecen muy fuertes.
(…) … realmente no sé
dónde radica el problema, si en mí (por no haber asumido los
conceptos)
o en el sistema de la
escuela.
. … los proyectos,
… son espacios de los cuales no tenemos una experiencia propia, nos dicen
una
serie de medidas y nosotros en base a nuestra experiencia debemos
formar en nuestra mente este
espacio. Pero lo mismo pasa cuando el proyecto es un lugar en el que
ya hemos estado previamente,
porque a la hora de trabajar en él, tampoco lo tenemos
delante, tenemos la idea de él y como lo hemos
moldeado en nuestra mente.
· La imatge no sempre et
defensa. La importància de les paraules és que aquestes
expliquen
allò que fas, la imatge que has creat, però en un altre nivell de
comprensió:
el
discursiu.
· De vegades s’utilitzen
paraules sense saber el que impliquen.
Manca
d’atenció als continguts, a allò que hom diu quan parlem o
escribim.
· Hi ha problemes per
arribar a fer raonament + abstractes quan exposem el nostre treball,
problemes
per a relacionar allò que has fet amb continguts o referències
una mica més
amplis i
generals, no específics del món del disseny. Mancança de
profunditat en la visió
de les coses
que un fa. Com es produeix un
tipus d’explicació + abstracta?
Quina visió tenim
del disseny? Què hem après en aquest 3 anys?
Quina ha estat
l’experiència i valoració personal?
Com es crea la teva
manera de veure les coses?
S’arriva a 4art
amb la teva propia manera de veure les coses?
· En general
s’adopta una actitud de treballar per aprobar més que per aprendre.
· Els alumnes tenim el
dret de demanar certes exigències als professors, però quina
és
la nostra
iniciativa, la nostra actitud a l’escola. De vegades s’espera que
l’escola et
solucioni
tots el problemes, que t’ho donguin tot fet. Aquest criteri, fa que tot
sovint
l’alumni
es posicioni en un estat de passivitat, de manca de responsabilitat per la seva
part. La
qual cosa afecta al professor, perque es veu cada setmana amb el fet que tindre
que motivar
a l’alumne. La motivació és cosa tant del professor com del
propi alumne.
L’alumne
“hauria” d’anar a l’escola perque vol aprendre, no
perque té que aprendre.
· La forma explica el
què és. La complexitat d’un disseny no és garantia
ni d’un major
reconeixement
ni d’una millor comunicació.
· ¿? La forma de
percepció està relacionada amb la forma de comunicació?
No hi ha
comunicació objectiva literal. Si s’apren les coses d’una
certa manera, és lògic
que es comuniquin com
s’han après. Importància del aprendre a veure i a projectar
(aplicar els
coneixements) è PERCEPCIO
----------- COMUNICACIO
· ¿? Fins a quin
punt el disseny s’ensenya?
L’escola transmet
(ensenya) les pautes o guies (metodologies) per on has de funcionar;
però
desprès has de saber-les interpretar, “t’has de crear les teves
propies lleis” amb la
finalitat bàsica
de pagar-te les teves necessitats en funció del que vulguis.
· ¿? Fins en quin
punt un és creatiu? S’és igual de creatiu a 1er que a 4art?
Sobre el tema de la
creativitat. La creativitat ha d’estar al llarg de tot el treball,
desde que
l’executes fins a que te’l paguen.
· “Exposar-te
és vendre’t” . ¿? Què és el marketing?
. . .
tècniques de venda, com persuadir a la gent per acconseguir els
objectius que et
proposes,
les ambicions, etc. Jugar amb les necessitats de la gent, donar el que la gent
vol. ( I saber satisfer les
espectatives que has crear en el client o consumidor).
“El fet de descobrir
l’ordinador ha estat molt important per a mi perque m’ha ajudat
molt a l’hora de representar
les meves idees. (…)
No sé si he aprés prou
durant aquests quatre anys, ja que veig el que fa l’altra gent
i em decepciono molt quan veig el
que faig jo, però em dono conte de que ara apren
a mirar les coses d’una altra
manera que avans no feia, i que he aprés moltes coses
que avans ignorava per
complert.”
Mireia
Gallart Pérez
· A primer els projectes estan
bastant influenciats pels professors, ja que tu no tens
els
suficients coneixements com per saber si una cosa és correcta o no.
Per tant
són projectes molt poc creatius i quasi són fets únicament
per aprobar el curs.
El primer
problema amb el que em vaig trobar va ser la representació dels
projectes.
· A segon aprens diferents
tècniques de treball …, els projectes no estàn tan
influenciats
pel
pensament del professor. Per tant són projectes una mica més
lliures, més creatius
però
sense mullar-se (gens atrevits) … . … aprens a veure les coses ja
no tant amb
planta
sino en 3 dimensions (no penses tant en fer línies sense sentit i penses
més en el volum
de les
coses: en l’espai).
· A tercer descobreixo el gran invent, l’ordinador,
la màquina que m’ajuda a resoldre els
meus
“problemes”. … em dóna moltes facilitats alhora de
presentar un projecte: ara puc
dissenyar
coses que realment m’agraden, creatives i no em fixo tant en si
podré o no fer-
ho, vaig
molt més ràpit en dibuixar quan ja tinc la idea pensada, i a
l’hora de la
presentació
m’hi puc lluïr molt més.
· l'escola es va
equivocar en posar l’assignatura d’autocad a tercer ja que en un
any molt
poc pot
aprendre (a part, el professor podia saber-ne molt però era nefast explicant)
i la mica
que he aprés ha estat pel meu conte buscant ajuda fora de
l’escola.
· poca facilitat per
accedir als ordinadors
· la biblioteca
té els llibres justos (no hi ha quasi res)
· hi ha assignatures
optatives que haurien de ser obligatòries
· estem a quart i
encara no em treballat el tema de fer pressupostos.
· Manca
d’interrelació entre els 3 departaments. L’assignatura de
projectes
interdisciplinars
s’hauria de fer des de primer, ja que aprens coses noves que
et poden
ajudar molt en la presentació del projecte de final de carrera.
“… per a mi el dissenyador
d’interiors és qui executa un espai per tal d’adaptar-lo
a les necessitats requerides pel client
amb un aspecte que el diferenciï i caracteritzi,
però aquí comença
el debat de la creativitat. Sempre es busca la idea perfecte,
el projecte ideal. Però existeix
aquesta perfecció, aquesta idealització?
Jo crec que sempre es pot millorar un
projecte i que la creativitat és una facultat
íntimament lligada a
l’estat d’ànim de l’individu, això a tots els
nivells.”
Eugènia
Ruiz
·
La meva
experiència a l’escola no és gaire rica, realment no
sé si m’hi dedicaré
professionalment perque no em sento
capacitada per fer-ho, però he de reconèixer
que el meu grau
d’implicació ha sigut el mínim, però hi ha
assignatures que m’han
omplert com per exemple sistemes de
representació (aquarel.la), tecnologia, fotografia,
… .
·
…
pel que fa l’assignatura de projectes la meva motivació ha sigut
mínima, són treballs
que he entregat per que s’havia
de fer, en canvi en treballs menys importants,
des del punt de vista educatiu,
m’he vist més animada per realitzar-los, … .
“ Realment, els anys que jo he
passat a Eina m’han servit, sobretot,
per adquirir un munt de coneixements
que de moment tinc al cap,
com si fossin un collage, que espero
ordenar d’ara endavant.”
“ Al principi em preocupava la
idea que se m’acabessin les idees,
però ja veig que en realitat
no és així,
perque a cada nou projecte et surten
noves idees.”
Mireia
Vilaseca
·
…
he evolucionat … en quant a les idees originals: al principi de projectar, sempre
que tenia el paper en
blanc, recorria a llibres i revistes, dels quals n’agafava les idees.
Molts cops els
resultats eren bons però jo no em quedava satisfeta ja que la idea no
era
meva. . . . ara les
idees sí que acostumen a sortir del meu cap. Quan tinc el paper en
blanc em moro de
ganes de guixar-lo de possibles i diverses solucions …, que analitzo
fins a escollir la
idea que més bé funcioni i la començo a desenvolupar.
(desprès) …
consulto algun llibre
per trobar solucions de materials, entregues d’uns amb els altres,
acabats que se li
poden donar a les coses … . … la idea segueix sent la meva.
La que he fet amb els
esborranys i això em provoca una satisfacció.
·
He
après a divertir-me amb els meus projectes … quan vaig començar
m’atavalava molt
…
·
Hem
costa una mica eixamplar el meu ventall de materials, … sense voler el
que més
utilitzo és la
fusta, donat que és el que sé utilitzar millor. …
m’agradaria ser més atrevida
amb els nous
materials i tecnologies.
“ … he
arribat a la conclusió que no hi ha diferència entre els
conceptes d’aquitectura
i disseny, disseny
i arquitectura, i que l’acció indispensable que els relaciona
és la de
pensar. Ja que si
ens limitem a satisfer meres funcions sense pensar, (i el que això
comporta: fer-se
moltes preguntes, reflexionar, raonar, contrastar, …) ens convertim
en un simple
artesà, un “esclau” del que el teu client et mana fer.
“
Neus
Casademont
·
Considera
els 3 primers anys a Eina, com un periode d’aprenentatge, de formació,
d’aquisició
de valors i criteris tant relacionats amb el disseny i l’arquitectura com
a nivell
personal; en quant a maduresa, confiança,
força “mental”, seguretat en un mateix.
… he moldejat
la meva personalitat al pas per Eina? Segurament.
·
Assignatures
com fotografia,
aparadorisme, ecologia, visites d’aquitectura, muntatges
efímers
… incluint projectes, m’han donat confiança per a la
realització d’accions un pas
més
enllà de l’específicament acadèmiques. Destacar que assignatures tant o més
interessants que la de
projectes, que sovint és queden a la seva ombra.
Crec que sense
aquestes no podríem arribar a fer la de projectes.
·
…
l’aprenentatge
dels companys d’estudis és essencial perque el professorat d’Eina
no és a nivell
pedagògic sino professional, … són arquitectes,
interioristes, grafistes,
industrials, …
els quals volen aportar a les noves generacions les seves nocions… .
… aquest
pensament … no és una crítica, simplement (vol) subratllar
la necessitat de
seguir el
llistó que alguns companys marquen a classe.
·
…
m’he adonat que l’aprenentatge que Eina em podia aportar, ja
l’he adquirit.
No ens equivoquem. La
vida i el dissenys em reserven molt més per aprendre.
·
…
el curs de pos-grau dirigit per … Antoni de Moragas, em fa reflexionar,
raonar,
pensar en aspectes,
en relació o no amb el món del disseny, que fins el moment no
havia realitzat.
… és un curs … que de moment a mi m’estan fent
reflexionar I obrint més
l’enfoc sobre
la cultura, l’espai, entre altres. … representa més un
esforç mental de
pensar I raonar el
perquè de les coses que no pas un esforç pràctic
d’elaboració.
“ … els meus projectes
han crescut alhora que jo he crescut com a persona.
(…) Quan els observo, veig que
el meu creixement en tots ells. (…)
… crec que vaig pendre una
decisió correcta, hi ha dies que ho dubto,
però com em va dir
algú: ets dissenyadora si cada matí t’aixeques
amb ganes de dissenyar, si és
el que et mou i et fa vibrar.
Almenys aquesta professió
és la que m’activa en la vida
i en fa moure totes les
neurones.”
Marta
Torelló Raventós
·
D’Eina
només recordo positivament tot el professorat que aposta per treure el
millor de les
persones a nivell
creatiu, que no posa traves a la creativitat sinó que t’ajuda a
trobar-la,
enfocar-la i a fer-la
crèixer. Agraeixo tot aquest professorat, de matèries molt
diverses,
i no obligatòriament de la meva
especialitat que han cregut en mi i m’han ajudat a creure
en mi mateixa.
·
Per
altra banda, cada cop estic més curada d’aquell professorat que no
m’ha aportat res,
i que utilitza
crítiques directes a les persones (no als treballs). No crec que sigui
un bon
mitjà
pedagògic utilitzar l’excusa d’una correcció
pública per ridiculitzar a l’alumnat.
Només serveix
per inflar el seu ego i desprès, nosaltres, tenir que reconstruir el
nostre.
“Si una
carrera t’ha de servir per introduir-te en el món laboral,
també hauria de servir per
ampliar-te el camp
professional i guiar-te cap a altres opcions que en principi no hauries
contemplat. Quan
decideixes qué vols estudiar, de vegades no en tens certesa absoluta,
i per tant és
molt probable equivocar-se. Que aquest error estigui contemplat en el
plantejament
universitari
és imprescindible i de màxima ajuda per a l’estudiant. No
em refereixo en cap cas a
un error abismal en
l’elecció de la carrera, sinó en la incògnita que
representa el que t’hi
trobaràs en
ella. (…) En el cas del disseny … . Hi entres sense tenir definit
interiorment el què
és, i de mica
en mica comences a trobar-t’hi a gust. A veure una infinitat de variables
i
possibilitats per
enriquir uns coneixements en constant evolució … . (…)
(…) La imatge
ha acabat dominant el concepte moltes vegades, potser masses i tot al llarg
d’aquest
quatre anys. Tècnica, tècnica i més tècnica.
Aquesta va ser la nota predominant del
primer curs. Una
tècnica – i em refereixo a assignatures com dibuix tècnic,
geometria
descriptiva, etc.
– que no superava ni de bon tros la realitzada a COU i selectivitat,
però que
deixava entreveure les grans mancances dels alumnes provinents de lletres.
(…)
La sort o encert de
primer de carrera, sens dubte va ser tenir a un professor com l’Antoni
Moragas a projectes.
Em va aportar els coneixements bàsics més importants: ORDRE i
ESPAI.
La veritat és
que cap professor m’ha motivat tant a actuar, a treballar i a realitzar
una bona feina.
Només
actualment, començo a recuperar aquesta motivació, ajudat per un
professor apassionat
per la seva feina i
que sap transmetre aquesta passió, en referència a Fernando
Salas.”
Albert
Pérez
·
Los
primeros proyectos realizados dentro de la escuela le sirvieron para entender
el concepto de espacio y
lo que pasa o puede pasar dentro de un espacio;
fueron proyectos
más “libres” en los que introducía rasgos o
referencias a sus aficiones
paralelas o hobbis.
·
En los
proyectos desarrollados últimamente, marcados por la utilización
del ordenador,
ha pasado a dar
más impotancia al concepto de funcionalidad y a la sensación de
comodidad que al
concepto estético de espacio.
·
Assignatures
com il.lustració, collage digital i taller de dibuix, han estat per mi
el
complement perfecte a
una ensenyança correcta en termes creatius.
“INSATISFACCION
Inconstancia
Insatisfacción
Motivación
SUPERACION
(…) … si estudio
diseño no es porque me quiera dedicar a ello como profesión
sino por la insatisfacción
que me causa vivir en mi casa, en mi ciudad.”
Mónica
Murguía García
· Durante todo primero
me sentía satisfecha porque notaba que estaba aprendiendo
y me
gustaba.
· En segundo ya me
empecé a rallar, notaba que casi no estaba aprendiendo,
las
asignaturas ya no me gustaban tanto y en muchísimas ocasiones
pensé en dejarlo.
No estaba
nada motivada. … no estaba satisfecha con lo que me daban en Eina y
empecé
a buscarme la vida fuera, quería aprender, necesito aprender, superarme,
así
que me busqué un curso de autocad … en verano (500 horas/8 horas
diarias) (…)
Es lo
mejor que he aprendido en toda mi vida de estudiante, lo que más frutos
me está
dando,
sólo hay que ver los proyectos de ordenador de tercero.
· Tercero … no me
gustó nada. Me seguía planteando mi estancia en eina pero
aguanté.
· Proyectos
interdisciplinarios es una asignatura que me motiva mucho por lo complicado
que es
trabajar en grupo, con gente que no conoces … . Veo que es una asignatura
de
provecho.
· En general estoy muy
descontenta con la escuela y con los profes. Se salvan muy pocas
asignaturas
y sólo un par de profes …. Me pregunto que hubría pasado si
hubiera
elegido
elisaba, nunca lo sabré.
“Mirant
endarrera i veient tot el que m’ha passat durant aquests quatre anys,
que per cert
són moltes coses, … , hem plantejo on i com vull seguir endavant.
… sóc
una persona acadèmica en el treball; això em provoca que
normalment,
… a cops
… no hem deuxi portar o que no acabo de treure la cosa subjectiva
dins meu, … .
El que em proposo
és arribar a l’equilibri entre l’artista i el
matemàtic, … . (…)
El més
important de tot, és que de qualsevol situació en puc disfrutar,
… hi ha massa
coses diferents al nostre voltant per ignorar-les . . . “
Eduard
Güell Torner
· Exigència (donat el que es paga) de les eines
fonamentals per tal de ser “competens”
en un
“futur professional”.
· “Il.luminació”
deuria de ser una assignatura obligatòria (i no de lliure
elecció)
pels
d’interiorisme.
“ On realment he après i he disfrutat ha
sigut en les assignatures on la imaginació
i la creació tenien un paper important.
Són les assignatures que millor m’ho he passat
i més he disfrutat. I quan millor t’ho
passes els resultas són més sorprenents.
Durant aquests quatre anys em pensava que no havia
après res, però la veritat és que,
sobretot a primer, he aprés moltes coses que
fins que no et trobes treballant no te
n’adones. “
Jaume
Sobregrau
·
Tot i
que el funcionament de l’escola pot millorar, ha millorat molt des de que
vaig
començar, fins i tot les
secretaries. De l’única cosa que em puc queixar és de la
poca
participació dels alumnes a les
correccions públiques o als actes organitzats pels
alumnes.
·
Si
s’han de fer reformes a l’escola, algun stand, cartells, revistes,
… els podrien portar a
concurs entre els alumnes en comptes
d’adjudicar-lo algun professor.
Per que està bé
projectar però encara millor produir.
·
Una
altra cosa que no m’agrada és la poca comunicació entre els
diferents
departaments. Crec que projectes
interdisciplinaris s’haurien de fer des de primer,
ja que s’apren molt ajudant o fent
que t’ajudin gent d’altres especialitats.
A mi m’ha anat molt bé
treballar amb gent d’altres especialitats ja que així he
aprés a
utilitzar programes de disseny
gràfic o de producte, a veure coses des d’altres punts de
vista i a discutir el perquè
del que fem.
“Alhora de dissenyar té un paper essencial
el <croquis>. (…)
El croquis és la representació més
semblant i directa del pensament.”
Sebastià
Brossa
· De primer considera que “el nivell de
la majoria de les assignatures era hiper bàsic”.
“les
assignatures que em van imposar respecte … fòren projectes i
tecnologia.
· De segon, destaca la
influència de Montse Ribas (dibuix arquitectònic)
i Manel
Esclusa (fotografia),
“… em van
canviar en molts aspectes. (…) La Montse … era la primera persona
qu
em reconeixia el que feia. … . Amb
ella vaig descobrir molts
personatges, …,
entre ells
l’arquitecte Steven Holl.”
Amb el Manel: “Era una manera
nova de mirar les coses. Des d’un punt de vista diferent,
donant-li a les
formes un nou valor, capgirant-les de sentit, descontextualitzant-les o al
contrari exagerant el
context fins l’extrem. (…)
L’última
assignatura destacable de 2º era escenografia. Era el que més
s’assemblava al
que jo volia fer,
imaginar històries i portar-les a teme mitjançant indrets expressius.
· …una asignatura
de la que vaig aprendre … va ser art contemporani amb el Manel Clot.
La meva
concepció i visió de l’art ha canviat. Abans quan em
parlaven d’art pensava tan
sols amb
pintura, ara he introduït un concepte més ampli, quasi il.limitat.
“…, los conocimientos adquiridos en estos cuatro años me han
hecho ver el diseño
no como una tendencia, una moda sino (como) toda una forma de vivir,
mirar las cosas desde otro lado,
“no hay ningún color feo,
únicamente no son apropiados en ese momento”.
Rodrigo
Izquierdo García
· Referente al sistema de
enseñanza, a lo largo de estos meses se ha incidido
reiteradamente
en el hecho de “haber sufrido todas las chapuzas del plan de
estudios”.
· no hay servicio de
plotter e internet a duras penas …
· he tenido algunos
profesores que a parte de ser grandes profesionales han resultado ser
unos
estupendos profesores, única ventaja positiva … de haber estudiado
en una escula
privada.
“A l’entrar a Eina, jo tenia
unes nocions d’espai, d’ordre, de proporcions i d’estètica
molt
elementals, adquirides a partir
d’allò que havia vist al carrer, a casa i quatre coses que havia
après a l’escola (batxillerat
artístic). (…) Em vaig adonar que no entenia l’espai, era
gairebé
incapaç de ferme’n una idea
mental i traspassar-la al paper … . No comprenia què és
l’ordre dins
d’un espai, quan aquest està
proporcionat i ordenat, i quan no, i tampoc les zones de circulació
que s’estableixen com a
conseqüència de la disposició dels elements. (…)
En els cursos posteriors …,
s’ha anat ampliant el coneixement de l’espai, entrant en aspectes
més concrets com pot ser el
tecnològic que m’ha donat un coneixement sobre allò que
articula i
sosté un espai, és a dir, la
fonamentalitat de l’estructura com a suport. (…)
Un altre punt molt important que he
après a Eina, és saber justificar els projectes, aprofundir en
les idees a partir del procès, posar
en crisi aquestes idees i no quedar-se en la superficialitat
d’aquestes. “
Glòria
Sanchez
·
En la
meva experiència han tingut un pes molt important totes aquelles
assignatures que
m’han permès fer volar la
imaginació i fugir de … projectes, que per a mi ha estat una
assignatura … amb la qual no he
disfrutat excessivament. … destacaria la importància
de realitzar assignatures … que
m’han obert la ment i m’han facilitat coneixements que
potser no són directament
aplicables als projectes però que influencien i hi són presents
d’una manera indirecta. …
volum, fotografia, cal.ligrafia xina, collage digital, sistemes de
representació, escenografia,
aparodisme i muntatges efírmers, i com a teòriques:
història
de l’art, història de
l’estètica, art contemporani, història del disseny i de
l’arquitectura.
·
…
Eina … m’ha aportat moltes il.lusions i alhora molt neguit i
tensió.
·
Destacaria
la falta de mitjans tecnològics … i la manca d’aprenentatge
de mitjans
d’expressió com
l’ordinador …; s’estimula molt la part de idees i
l’originalitat, però poc
la tecnològica com a
mitjà d’expressió, i penso que s’hauria de trobar un
equilibri entre
ambdues parts.
·
Un altre
aspecte que em desagrada de l’escola és aquesta passivitat que
transmet,
en moltes ocasions, i que
s’encomana a professors i alumnes impedint potenciar el
màxim de cadascú.
“Vaig repetir el primer curs de
projectes, cosa que … m’ha servit per adonar-me de moltes
coses. Observant els treballs que vaig fer
el primer cop que vaig cursar projectes de primer i la
segona vegada, he pogut notar un canvi
sorprenent. Aquest canvi queda plasmat en … :
la forma de projectar, els colors, la
tècnica alhora de pintar, la presentació del projecte,
la concepció de l’espai a
tractar, el dibuix, … .
(…) M’en adono compte que
durant els cursos de segon i tercer la meva evolució ha quedat
com estancada. (…) Per què noto tan canvi en el primer anys i
en els anys següents no?
(…) Crec que el que passa és
que les
assignatures essencials com: color, dibuix,
informàtica, materials, … que … es
donen a primer, ja no es tornen a tocar en cap curs
més, com si ja les tinguessim dominades al 100% en un
any, cosa que és impossible.
Crec que es tindria que seguir insistint i
aprofundint en assignatures que poden semblar molt
básiques com són color i
dibuix per millorar la qualitat dels nostres projectes.”
“Per altra banda crec que hi ha un seguit de coses que no es veuen
reflectides en els projectes
que m’han ajudat a veure les coses i
el món que m’envolta d’una altra manera.
He après a mirar, a mirar al meu
voltant i adonar-me de petites coses que passen que abans em
passaven desapercebudes, que em va aportar
l’assignatura d’aparadorisme, a entendre una
mica més l’espai, la llum, els
volums, gràcies a la fotografia.”
Noèlia
Puntí
“El primer curs, per mi, va ser el
millor, ens feien treballar de valent, sobre tot a projectes,
on vem tenir un professor sever però
…, va ser amb el que vem aprendre més. (…)
Segon, en canvi, no em va agradar gaire, el
professor de projectes no explicava gairebé res
i pel meu gust deixava molta llibertat per
projectar, cosa que en el món laboral és gairebé
impossible. Jo preferia fer coses
més realistes i sobretot volia aprendre a fer pressupostos,
cosa que encara avui no sé fer.
(…)
Vaig descobrir una faceta meva que fins
aleshores desconeixia. Va ser en una assignatura
que es deia tècniques
gràfiques, on vaig veure que pintar a llapis se’m donava prou
bé i que
a més m’agradava. Al arribar a
tercer no em va servir de gaire perque els professors volien
maquetes o renders i em vaig endinsar en el
món de les maquetes. Tercer va passar molt ràpid,
però a part de les assignatures
teòriques no vaig aprendre molt més. (…)
Estar a Eina m’ha ajudat molt,
però trobo que encara em queden moltíssimes coses que
aprendre. Suposo que són les coses
que no s’aprenen en una escola, com el món laboral i
l’experiència, però tot
arribarà.”
Andrea
Daura
“Cada dia en aquesta escola ha estat
un aprenentatge, no tan sols pel que fa al caràcter sinó
també per la gent que m’hi he
anat trobant, i això últim crec que és tant o més
important ja que
he pogut compartir inquietuts i
descobriments d’aquest món del disseny i de la vida, amb gent
que com jo, havia escollit el mateix
camí que jo.
De totes les assignatures que he cursat
n’hi ha hagut que m’han agradat molt més que d’altres,
com ara fotografia i … . Aparadorisme
…, ens ha ensenayt sobretot a mirar i a ser grans
observadors, qualitat no només
imprescindible en el nostre futur ofici sinó també imprescindible
a la vida. Del que m’he adonat és
que si he après tant d’aquestes dues assignatures …
és perque han estat ensenyades per professionals del camp i per
persones que
estimen i adoren el que fan, i han sabut transmetre la
seva il.lusió i passió als alumnes.
Aquestes coses les notem els alumnes, no som tontos
perque no deixa de ser la
manera, el com ens arriba tota informació. Hi ha hagut
(assignatures) que pel seu contingut
són bastant feixugues com ara
tecnologia, però per exemple, hi han hagut dos anys que ens l’ha
donada en Ramon Domènech, i
m’ha agradat molt la manera com l’ha sabut portar i el tracte que
donava als alumnes, és un gran
pedagog.
Pel que fa a assignatures com Projectes,
és on pots veure clarament el teu progrès, … .
Per aquest motiu jo crec que projectes no
caldria fer-la el primer any
perque és com voler-se
llençar a la piscina sense aigua. En
canvi Projectes interdisciplinaris, …, s’hauria de cursar molt
abans del quart curs, perque d’ella
se n’apren molt i molt, i a més que et dóna la oportunitat
de
treballar en grup i conèixer a
companys de gràfic i producte. (…)
… : Eina ha estat per mi una eina per
aprendre tot allò que en un principi no sabia el qu
i molt més, no he perdut pas el temps.”
Marta
Bros
“Si amb poques paraules hagués
de dir que m’ha aportat Eina en aquest quatre anys,
diria que m’ha ensenyat no
només a veure, sinó a mirar i a entendre el que veig.
Eina m’ha ensenyat a veure
l’espai i a conviure-hi de maneres diverses. A endressar,
a reorganitzar, … . Assignatures com
fotografia m’han ensenyat a entendre la llum i a partir
d’aqui, crear sensacions diverses.
Estem acostumats a mirar el nostre entorn sempre amb les
mateixes ulleres i aquí, he tingut
la oportunitat d’entendre les coses depenent amb les ulleres
que es mirin. Estic parlant
d’assignatures tant riques i divertides com ho va ser l’Art
Contemporàni o
l’Estètica, dues assignatures ben diferents que em van ajudar a
entendre el
món que poc a poc tots hem anat
construint, i que alhora m’han permès definir una mica mé
el meu propi estil.
Però les coses no haguessin estat
igual sense assignatures tant interessants com van estar
Teoria del Disseny o Hª de
l’Arquitectura, on professors de gran calitat, ens varen posar de peus
a terra, mostrant-nos aquella part
més tangible del que estàvem estudiant.
Però no oblidem que estem estudiant
una carrera intimament relacionada amb l’arquitectura i
tot el seu món, i que sense nocions
d’estructures el nostre creixement professional no seria de
qualitat. Per aquest motiu, la Tecnologia
intentava introduir-nos a tota aquella part
imprescindible de conèixer per tal
de realitzar un projecte.
Però aquest és un altre tema
a tractar, ja que des de sempre he cregut que en aquesta facultat
es valorava més
l’estètica que no pas la realitat i la tècnica.
Estem en el s. 21, on el món
informàtica ha invait ja cases i oficines.
Un món de compra i venda a
través de l’ordinador, de missatges impersonals,
… un món on l’aplicació
directa dels seus coneixements resulta fonamental per a tots nosaltres,
i en canvi, una escola tant avanguardista
com pretén ser Eina, no ensenya ni una quarta part.
Des de sempre hem anat curts de
tècnica, creant en molts de nosaltres inseguretats davant
d’allò que volem transmetre, i
obligant-nos a escollir davant dos camins, no aquell que més ens
agrada, sinó aquell que ens
és més fàcil de representar. En el meu cas podria arrivar
a dir que
Eina m’ha deixat volar, la qual cosa
li agraeixo, però ara sóc tan lluny de la realitat que posar el
primer peu a terra em paralitza. És
cert que molts han buscat coneixements extra escolars,
la qual cosa no em sembla bé tenint
en compte que paguem una bona matrícula i que del que
estem parlant és de l’eina
bàsica per començar a projectar.
Deixant de banda això pel qual tant
hem lluitat, diria que en Eina he après a conèixer i estimar
més la meva ciutat. Assignatures com
la d’aparodisme, m’han permès viure i veure Barcelona
d’una altra manera: Bars per
descobrir, restaurants, aparadors, zones diverses, … i no puc no
esmentar la fotografia, una assignatura que
realment m’ha impactat, llum, ombres, textures, …
que m’han servit per enfocar
assignatures de més emvergadura com projectes. El marketing ha
estat una altra assignatura que realment
m’ha impactat. Professors de gran qualitat, tant
humana com professional, que m’han
sabut transmetre amb entusiasme allò de què estaven
parlant.
Pero …, què més penso
d’Eina? Aquí he pogut experimentar el significat de caos i estress.
Crec que es perd el temps amb assignatures
que no dic que no siguin importants, però que crec
que m’han ocupat moltes hores
d’altres coses i que no ha valgut la pena. En canvi d’altres tant
bàsiques per a interioristes com pot
ser la llum, no les hem vist ni passar. També crec que té un
sistema de curs penós. Contem que he
fet gairebé 14 assignatures per curs, totes de juny a
setembre, no deixant-me dedicar amb
profunditat a cadascuna d’elles. Ara que sembla que això
s’ha solventat, resulta que ningú
respecta les dates d’Examen i que, i això si crec que és
inhumà, ningú no para les
classes i a més si faltes és negatiu també per tu.
Però què penseu que som!!! A
tot arreu es paren classes deixant al alumne reorganitzar-se
i poder dedicar temps a allò que vol
entregar. I no només això, sinó que després
té entre una
i dues setmanes de festa, de debó,
inhumà!
En resum, podria dir que Eina ha estat el
trampolí per veure el que m’agrada de fora ,
un petit trampolí que em
portarà directament a la caiguda lliure com no amplii coneixements
tan bàsics com el món de la
informàtica.”
Eva
Tramunt
“L’ordenació de
l’espai a través de plans que en la majoria del casos no
s’arriben a tocar,
sinó que tant sols ens serveixen per
a ordenar i limitar els diferents àmbits.
La transmissió de conceptes espaials
tals com l’exageració del buit, l’equilibri, l’ordre,
la ingravidesa, …
Les connotacions aportades per la
confrontació d’un espai neutre amb determinats materials,
colors, volums, imatges … que ens
impacten visualment.
La llum indirecta, que s’insinua a
través dels plans que organitzaen l’espai.
La relació oberta entre
l’interior i l’exterior d’un espai, establint un
diàleg …
Aquestes podrien ser algunes frases que
resumeixen les meves tendències a l’hora de projectar;
sovint em deixo portar per allò que
em transmet l’espai a tractar.
Darrere del que semblen espais simples i
ordenats existeix alguna intenció: la transmissió
d’un concepte espaial, d’una
sensació, d’un sentiment … sense apartar-me, és clar,
de la necessitat funcional.
Els espais parlen, ens transmeten conceptes
i idees que cal que captem quan ens hi introduim,
passegen, estem … la tasca de
l’interiorista és saber compaginar aquesta vessant
estètica,
poètica o comunicativa amb la
vessant més funcional i pal.lessar-la amb formes, els materials,
el color, la llum … “
Marta
Bonet i Papell
·
Assignatures
com volum o color em van despertar el sentit analític respecte les coses;
el per què de les formes, dels
volums, dels materials, dels colors … i les connotacions
que comporten.
·
Vaig
aprendre força sobre escultors i artistes actuals que fins aleshores ni
havia sentit
anomenar: Richard Serra, Walter de
Maria.
·
L’assignatura
de visites
d’arquitectura
em va portar coneixements sobre les tendències
més actuals de l’interiorisme
a Barcelona, i em va ajudar força a l’hora de projectar; podia
plasmar en els meus projectes, i a la
meva manera, aspectes que m’havien atret dels
llocs on havíem estat.
·
…
m’enduc un bon record de l’assignatura de fotografia; l’observació detinguda
a través
de l’objectiu de la
càmera em va ajudar a descobrir aspectes molt interessants:
el simbolisme de les coses segons com
són captades, transmetre sentiments a través
d’un gest, d’una ombra,
d’una mirada …
·
L’escenografia em va ajudar a transmetre i comunicar
a través d’un espai efímer,
com a través de la suma de
determinats elements i de com es troben disposats i
il.luminats podem transmetre a
l’espectador determinades sensacions que el fan entrar
en una nova atmòsfera.
·
Les tècniques de representació gràfica i les classes amb la
Montse Ribas em van fer
despertar una sensibilitat especial
… i em va fer adonar de com costa donar per finalitzat
un projecte que has d’entregar,
com et vas ficant a dins de l’espai que has dissenyat i hi
vas trobant textures, efectes, …
·
A tercer
vaig aprendre molt a l’assignatura d’aparodisme, a adonar-me dels diferents
aspectes que es desprenen dels barris
de Barcelona i de com n’és d’important conèixer-
los a l’hora de fer un aparador
que hi encaixi i pugui atraure als clients potencials.
·
L’assignatura
d’art contemporani em va fer despertar
l’interès pels nous artistes i a
comprendre conceptes que no m’havia
parat mai a analitzar i que ara puc entendre amb
més facilitat.
·
No
voldria oblidar la importància de les assignatures teòriques, que m’han ajudat a
consolidar un cert bagatge cultural
amb el qual poder-me defensar en camps com
l’estètica, l’art,
l’arquitectura, la pintura i el disseny.
·
Projectes
interdisciplinaris
m’ha ajudat a comprendre la fusió de les tres vessants del
disseny en un mateix projecte, i com
n’és d’important coincidir en un mateix concepte a
l’hora de transmetre una mateixa
idea a través dels tres camps.
·
No em
voldria deixar tot el que m’ha aportat l’assignatura de tecnologia
amb Ramon
Domènech; ni la
introducció en el camp empresarial aportada per l’assignatura
d’estratègia i
gestió; ni els coneixements en disseny assistit per ordinador,
que m’han solucionat la via
d’expressió en dues dimensions.
És tot aquest coneixement global el que em
servirà, amb tota la seguretat, a desenvolupar
òptimament el meu projecte final i a triar la via
de representació que m’atrau: la fotografia de
maqueta.
DISSENY DE PRODUCTE
“ En en una
sola paraula ‘DISSENY’, per a mi (és) equilibrar i buscar en la feina que realitzes,
tots aquests
paràmetres (forma, funció, entorn, finalitat), de (manera) que totes estiguin a
l’alça,
i no eliminis un per posar-li
l’altre; fa que optimitzis les situacions. (…)
Tot està
entrelligat, amb el temps veus que no pots tocar res per si sol,
has de tocar-ho tot
alhora.
(…)
Possiblement,
és sols una opinió, la tria de tots aquests components en la
societat,
ve sempre sotmesa a
una variable fixa que altera el producte,
quan hauria de ser
tot en funció de tot. (…)
Realment
m’agrada el que faig, però no com es fa.
Potser
utòpic però el dissenyador industrial per excel.lència,
és real en un llibre:
Robinso
Crusoe.”
Jordi
Martinez
·
Dificultat
en Disseny gràfic aplicat al producte, en la presentació gràfica dels
projectes.
·
Els
professors del centre no t’apreten per innovar, donen +
importància a la funció
que a la forma, encara
que t’ho argumenten. El problema és que un mateix no sab com
argumentar, no sabs el
perqué o no saps com explicar el per què d’allò que
fas.
Com més et
critiquen i més vegades tens que començar un projecte de nou,
millor és el
resultat final.
·
Eina
intenta formar al diseñador y a la persona. El último año
empiezas a relacionar
cursos y asignaturas
realizadas en otros años.
·
Influència
dels professors sobre els alumnes. Aprens a quedar-te amb allò positiu
de cada professor i a
no tindre en conte els comentaris impertinents d’alguns
professors.
“. . . sense
adonar-me’n pràcticament, han anat canviant . . .
la forma de pensar,
fer i mirar.”
“El productes
per a mi són molt importants ja que establim … amb ells relacions
molt
íntimes, hi ha productes … que compartim tots els dies,
d’altres que passen a
formar part de la
nostra vida; en hi ha que ens porten records, crec que ens desperten
sentiments molt
forts cap a alguns objectes; cada persona té algun objecte que
s’el fa
seu i deixa de ser
un simple objecte per convertir-se en quelcom molt especial.
Aquests sentiments (vers) els objectes
són els que em van fer cursar disseny de
producte. (…)
M’agrada
dissenyar productes que s’haigin de tocar, que et criden i diguim …
Toca’m
!! “
Mireia
Bertrán
·
A
primer ets lliure de fer el que et ve de gust, sense pors ni preocupacions,
a segon et veus
lligat pels metodes de representació que et condicionen els projectes,
I a tercer, canvies
la forma de projectar escribint abans de dibuixar.
·
Els
projectes de primer són més creatius ja que no es regeixen per
cap limitació tècnica,
són tambè
més innocents i sovint irrealitzables. Posteriorment en segon i tercer,
aprens
respectivament
tècniques de representació i a valorar i considerar les
necessitats o
condicions de
l’objecte a crear, Aquests darrers projectes són creatius a partir del
moment en què
aprenem a jugar amb les limitacions.
·
La
creativitat en el disseny
és contempla també amb un saber jugar amb les
limitacions.
No hem de preocupar-nos de ser
més creatius en un futur,
for a de l’escola,
sino ser-ho en el present.
·
Sobre
la manera de realitzar els projectes, s’apunten dos linees de treball:
. d’entrada es té una
idea i en funció de les limitacions del projecte s’anirà
pulint
(o adaptant).
. 1er es fa un anàlisi del
projecte, s’estudien les necessitats a resoldre, i a partir
d’aquí en surt un
discurs, la manera d’enfocar-ho, i la forma que acabarà tenint.
Cada projecte en
particular et condiciona d’una manera o d’una altra.
Alguns professors són
partidaris de treballar en una línea molt concreta a l’hora
d’afrontar el projecte.
“ En els dos
primers cursos que vaig estudiar a Eina, el meu procès per a crear coses
es basava
en formes (ja)
existents, . . . , creava coses basades en formes i materials ja creats,
intentant aconseguir una nova funcionalitat d’aquestes, creant
combinacions entre elles i realitzant noves
formes,
condicionades sempre per la funció escollida. … . Aquesta reorganització
i adaptació
amb els anys
s’ha transformat, … a un punt en que la delimitació de les
formes és realitza
basant-me en
conceptes funcionals en un primer terme i desprès en temes
pseudo-estètics (…)
Sempre intento
realitzar aquesta síntesis o aquesta ambigüetat per part dels
objectes,
buscant un
llenguatge expressiu induït per la funció i determinat per les
formes.
Al respecte de
les assignatures, he intentat
sempre aprofondir al màxim els conceptes generals
i fer-los meus
encara que aquest no tinguin relació amb la meva especialitat.
Així creava nous
objectes gràcies a la interpolació i intercomunicació de
diferents
tècniques i
pensaments.
De certa manera,
sempre he seguit fent el que feia en un principi, el que passa és que en
un
principi utilitzava
les formes externes conegudes, i en els últims anys he anat indagant en
les
tècniques
desconegudes per a crear nous i millors projectes.”
“… una
funció més una forma esdevé un objecte, aquest objecte
és la representació
formal d’una funció.
(…)
L’objecte
ideal seria aquell objecte mutable, canviant,
que
s’adaptés a cada individu i situació, …”
Diego
Ramos
·
Sobre
la finalitat de
l’escola. Segons el meu punt de vista,
és ajudar
a expandir-te
dintre dels
conceptes i potenciar la creativitat innata de cada persona per a crear
projectes i saber
guiar-la per a realitzar projectes futurs. I és l’escola qui ha de
valorar aquesta
creativitat, ja que l’época d’aprenentatge és
l’única en que realment som
lliures per a fer el
que volem, no tenim cap tipus de pressió per part d’un client, i
això no
tornarà a
succeir, ja que en el mercat laboral sempre tindrem pautes i procediments
marcats que haurem de
seguir.
·
Les
maquetes li donen
una visió més exacta i palpable de lo que pot ser aquell objecte
dissenyat.
·
El
render no sustitueix a la maqueta. Amb el render s’intenta aconseguir que
l’objecte
dissenyat sembli
“real” però no ho és, ja que et dóna una
visió un tant errònea de lo que
seria en realitat.
·
Considera
interessants i enriquidores tant l’assignatura de fotografia com la de gravat,
per la possibilitat que ofereixen
d’experimentar amb les tècniques i els materials.
·
A
travers d’anar experimentant, investigant, creant, vas desenvolupant la
pròpia faceta
creativa.
·
Es
necessari aprofitar la llibertat que et dóna l’escola per a
experimentara coses noves,
…, ja que
desprès quan entres en el món laboral aquesta llibertat
està molt més
restringida.
“ … el
concepte de disseny que al llarg dels tres anys m’estic formant,
m’ha anat
canviant o
més ben dit, “evolucionant”, fins al punt de creure
(actualment) que el
disseny no
és res concret i que depenent de la persona, el seu significat és
completament
personal.”
“ .. veient tots els projectes un
al costat de l’altre i per ordre cronològic és quan
te’n adones
que has progressat molt i et preguntes si aquest progrès forma part
del principi o ja
queda poc … ?”
“ El meu centre d’interès és
l’objecte en si.”
Carlota
Magriñá
·
A
primer els projectes són pobres d’esperit, incoherents i mal realitzats,
però (tot i així hi havia també) el
gran esforç que significava fer-ne un i la gran satisfacció
d’acabar-lo.
·
A
segon, els projectes comencen a ser més arriscats,
… és un
curs d’experimentació mental … .
·
A
tercer … vaig
adquirir molta més facilitat amb les tècniques, com pot ser
l’ordinador i
les maquetes, per
poder afrontar idees més coherents, buscant el “punt
correcte” amb
l’espurna de
creativitat juvenil de la que nosaltres estem dotats.
“ …
Eina …, tenint en conte que jo vaig començar el meu camí
… sense saber que era
el món del
disseny …, m’ha obert els ulls cap aquest creant-me un
interès que no
pensava que fos
capaç de tenir per quelcom en especial, fins el punt de fer-me canviar
la manera de mira i
actuar enfront ja no només els objectes, que són la meva
disciplina, sinó
vers (els) espais o
muntatges, … “
Noelia
Soliva
·
Eina
té manca
d’una formació tècnica un xic més forta i més
pràctica,
amb reforç
en quan a materials,
la tècnica en la fabricació d’aquest, els preus entre els
quals
oscil.len
(realització de pressupostos).
·
Poca
interacció entre les diferents disciplines, cosa que trobo de vital
importància …,
ja que quan et trobes
davant d’un projecte, en moltes ocasions, has de fer servir
conceptes o
coneixements relacionats amb altres disciplines, i et trobes una mica perdut.
… si aquestes
puguessin actuar més en conjunt, els resultats serien molt bons.
·
…
a favor de
l’escola, caldria remarcar … la visió tant diferent de les coses que es
pot arribar a
tenir de quelcom determinat, depenent del professional amb qui la
parlis, cosa que et fa obrir la
mentalitat cap altres camins, fent que cada projecte tot i
semblar-se en
ocasions a algun dels teus companys, en global varii en algún aspecte,
(cosa) que fa que
cadascú de nosaltres surti amb un patró diferent, és a
dir, tots
sortim
penso jo, amb una
visió diferent respecte a qüestions relacionades amb el
disseny.
“Creia que el
disseny de producte es tractava en fer objectes,
que visiblement
fossin agradables, que fossin purament estètics.
Amb el temps he
anat entenent que, un dissenyador el que ha de fer primer de tot,
és pensar en
els problemes que tenen els objectes existents, i després,
pensar en
solucionar aquests problemes de la manera més simple,
sense perdre mai el
concepte estètic, … .
Per això
ara, a quart de producte, intento pensar … com fer que els productes a
realitzar siguin
funcionals i estètics al mateix temps.
Aquest és
l’ideal d’un producte … “
Vanessa
Carrés
·
s’hauria
de fomentar molt més ensenyar a dibuixar i a fer renders pintats a
mà. …
tindriem més
facilitats per solucionar petits problemes que poden sorgir en el projecte,
al veure i saber
interpretar en volum el que volem fer.
·
L’ordinador
ajuda molt a fer bones presentacions dels productes, però també
… a
vegades et pot
condicionar a fer un objecte o un altre segons la teva possibilitat de
domini de
l’ordinador, i en aquest cas, el veig un obstacle.
·
Hi ha
un gran desconeixement respecte als materials, l’escola és el lloc per aprendre
el màxim
possible aquest tipus de qüestions, per tal de poder resoldre amb
més facilitat
i eficàcia els
nostres projectes.
·
Les assignatures teòriques
d’història, d’art, filosofia, estètica, etc., m’han servit
per pensar
més profundament. (…) l’aprenentatge … en aquesta
escola, no es pas
purament en temes
estrictes de disseny, … he adquirit també altres temes
relacionats,
…, que fan que tingui una visió més amplia de les coses i
del que
m’envolta.
“ …
durante mi presentación sólo mostré tres proyectos
realizados en 3º,
que según mi
opinión, reflejan claramente la “evolución”, tanto
técnica como
conceptual, que ha
sufrido mi mente, y porque no, yo mismo, en estos años en EINA.
(…)
… si tu
diseño no provoca alguna sensación, chaval, hazte funcionario;
… “
“Disseny.
Pensar allò
que és nou, la diferència.
Pensar
on és el problema i resoldre’l.
I
saber comunicar-ho als altres. “
Xavi
Montoya Martinez
·
los
dos primeros años fueron años de trabajar sin sentido, se hacían las cosas sin
pensar y siguiendo al
pié de la letra lo que los profesores te decían, ¿comodidad?
o ¿falta de
comunicación?, todo pedende del lado del cual lo mires; para mi falta
comunicación
con los profesores muchos de los cuales se limitan a decirte si aquello
que has
diseñado no les gusta sin ningún tipo de justificación;
por otro lado comodidad
por nuestra parte que
estamos acostumbrados a que nos lo den todo masticado … .
·
sobre
la asignatura de proyectos y las diferentes formas de trabajar y diseñar:
-
los
proyectos basados en la forma externa del objeto, sin ningún tipo de
razonamiento conceptual
o funcional, éstos, según la opinión de Montoya,
son “proyectos muertos” ya que no aportan nada ni a
quien lo diseña ni a
quien lo compra
(carátula minicadena).
-
los
proyectos basados en la funcionalidad de un producto (carrito de jardinero),
en los que
también se tiene en cuenta la parte estética, para mí estos son
proyectos vivos, ya que son proyectos de investigación de los cuales seguro
que aprendes algo y
sobretodo consigues que la persona que consume ese
producto llegue a
disfrutar de él … .
-
los proyectos conceptuales (fuente para niños) dicho
proyecto …
provocó en
mí una
pregunta ¿por qué no habremos hecho antes un proyecto de este
tipo?,
¿por
qué no nos habrán dejado abrir antes nuestras increíbles
mentes?,
¿nos
tendrán miedo? Y ¿qué opinará de esto Maria Teresa
Campos?,
¿existe
realmente Ramón García o es un holograma?
“Canvi de
mentalitat.
La meva arribada a Eina és casual, vaig
venir a passar-ho bé. (…)
Aparentment era divertit, fàcil i
sobretot recollit. La veritat és que les coses han anat canviant,
moltes coses que en un primer moment em van
encaminar cap a Eina, més tard m’han anat
ofegant. El fet d’estar sempre amb la
mateixa gent, la hora i deu de camí, la informalitat, …
Altres coses s’han mantingut i potenciat. El divertiment
inicialment buscat s’han
mantingut, però no com a prioritat,
simplement ha esta una conseqüència. (…)
Una vegada vaig saber què era el
disseny ho vaig veure clar:
dissenyar no implicava en absolut dissenyar bé.
Tot i aquestes premises anteriors, la meva actitud
va continuar sent la d’una carrera
“d’empollar”:
l’important era fer feina, la qualitat quedava en segon terme. Així que
era
incapaç de comprendre la
permissivilitat en retards, en entregues for a de plaç,
… vaig haber de fer un esforç
en acceptar una manera de fer que no entenia.
Ara, ja amb certa distància,
començo a entendre la política del professorat,
calia fer els exercicis (que no projectes)
per anar assimilant la dinàmica de projectar.
A mida que he anat entregant, he anat
veient què era el disseny i sobretot com es pensa.
De la mateixa manera m’he
anat formant un criteri, crec que propi, però molt
influenciat per varis professors de mentalitat
similar. Doncs si és així, quin criteri tinc?
En què es basa? Doncs per
això no tinc resposta. De fet sóc capaç de saber
què està bé i
què no, però la realitat
és que no ho puc aplicar a mi mateix. Sé valorar
allò acabat, però
m’és molt difícil
valorar els processos de creació.
És aquí on veig clarament els resultats de la
meva actitud dels primers anys, on valorava
únicament el resultat final. De mica en mica m’he
adonat de la
importància del procès, i com la idea pren una importància
capital.
Per què quan ensenyo els projectes
als meus companys sento que pensen que el que faig é
una tonteria? (…)
En aquest
moment va nèixer la meva obsessió per la idea. Els meus dissenys
eren pobres
perque eren gratuïts. Així que
tot el que faig ho sostento sobre una idea, però l’important
és que
m’obligo a transmetre-la, per tant,
ha de ser fàcilment reconeixible o transmitible. Aquesta
obsessió fa que rebutgi fer
allò que no pugui transmetre amb només un panell de
presentació.
Un cop aconseguit respiro tranquil !
Però per quina raó? No ho sé, però així
m’asseguro que el
projecte podrà ser jutjat justament.
Per acabar m’agradaria ressaltar el
fet de la meva evolució dins l’escola, el fet de venir a divertir-
me, de venir a riure. Com pot ser que hagi
acabat pensant bojament amb la idea? què hi ha que
m’hagi enganxat?, jo crec que ha
estat el fet de tenir satisfaccions constants, tant durant el
procès com en el resultat final.
“
Joan
Esteve Bonmatí
·
important
influència d’en Pep Bonet per la seva capacitat
d’anàlisi i Ramón Isern
per la seva manera de
pensar i entendre la vida.
·
Per
ell la concepció de la idea és molt important, potser més
que la tècnica i creu que
a Eina s’haurien
de donar les bases perque cadascú trobés els seus criteris.
¿? Com adquirim
criteris?
“Una ment
ocupada no va enlloc,
una ment buida va a
tot arreu,
només que
arreu és igual. (…)
¿Hi ha un
excés de disseny?
està
pol.lucionat el disseny a Barna?
utilitats
inútils? inutilitat útil? “
“…
és més real un estri que no pas una màquina …”
Jonathan
Garcia
·
per
ell té més valor dissenyar eines que no pas màquines
perque la seva relació
amb la persona, (els individus, els subjectes ) és més
pròxima, (directa,
palpable, manejable).
Realitza una
comparació i evaluació en funció de la
‘simplicitat’ i/o ‘complexitat de les
coses’. Les eines
interactuen, estableixen relación més físiques amb la
persona.
La persona no queda en
mans de l’eina, ven alcontrari l’eina sempre està en mans de
la
persona. Amb les
máquines complexes, com ara l’ordinador, tot sovint és la
persona la
que cau en mans de
l’artefacte. Contrariament de les máquines, el estrits
estàn regits
per la simplicitat.
·
També
és important l’ergonomia, relacionar allò humà amb
l’objecte que s’està creant
ja que l’humà
“evoluciona” juntament amb l’estri i els objectes en general.
·
Sobre
la funcionalitat de l’estètica. … l’única manera de
valorar la forma d’un objecte és
segons la seva
utilitat.
·
Sobre
la fotografia; li ensenya a capturar moments, més que una
qüestió espaial és una
qüestió de
la temporalitat.
·
En el
seu cas particular, parla d’una crisi interna amb el disseny, fet que fa
que reflexi
una actitud un tant
“nihilista”, escèptica i/o crítica; no veu
“futur” al disseny , ni troba
sentit o no creu en
allò que fa, aludint indirectament a la crisi de valors de la
situació
social actual.
·
Una de
les coses que més li interessa és poguer “controlar”
les coses que l’envolten,
sempre hi quan se li
apliqui intel.ligència a tot allò que s’està fent.
“Durant aquests anys he après
que el disseny no tenia a veure només amb l’estètica,
sinò que tenia un rerafons
conceptual molt important que fa que quelcom funcioni, …,
… aconseguir aquest tipus de disseny, és a dir,
el que funciona,
és molt difícil i no sempre
s’aconsegueix. (…)
… no crec en la idea d’un
dissenyador estrella que ho fa tot perfecte,
sinó que veig més coherent el
fet de pensar que els dissenyadors creen productes
millors i pitjors (tot i així
sí que hi ha dissenyadors que realitzen més projectes bons
que no pas d’altres).”
Raquel
Valls Urío
· “En un
principi, quan aterres a l’escola no saps ben bé què fas
aquí … .
Després,
vas fent projectes i aprenent més coses i de sobte, arribes a quart,
amb un
projecte de final de carrera pel qual no se t’acut cap “bona
idea”, i veus que
s’acaba
el curs, la carrera, i que d’aquí uns mesos t’hauràs
d’introduir dins el món
laboral,
pel qual, jo si més no, no em veig preparada. Llavors és quan et
sorgeixen tots
els
dubtes i totes les preocupacions i et trobes com al principi, que no saps
què fas
estudiant
això, si realment serveixes i si és “lo teu”. En
definitiva, que és com si
haguessis
estat quatre anys caminant per un trampolí, i ara estàs al final
i veus
que no
hi ha aigua a la piscina, i que no pots tornar enrera. “
“Dissenyar és
inventar. (…) Dissenyar és materialitzar una idea.
(…)”
“Espai físic: dimensió
on tot allò que fem té una conseqüència dins
l’entorn.”
Alex
Pirard Corominas
· 1er/ Expressió
plàstica: tècniques de dibuix i representació. Aprenem a
comprendre
l’objecte.
Traspas d’un objecte real a objecte virtual, projectat en la ment.
· 2on/Informàtica:
aprenem a representar aquella idea que sura en el nostre cap
per tal de
fer-la completament entenedora.
· En quant a “processos de
Creació”:
1. Projectes de primer. G. Teixidor: Dissenyar
és inventar. Aprenem vesant tècnica i
mecànica dels
objectes. Són peces que formen part d’un conjunt i que han de
complir
una funció.
2. F. Morgui. Dissenyar
és materialitzar una idea, aparació de la paraula
“concepte”,
suport
“teòric” de la solució del problema plantejat.
Importància d’observar, pensar i
sintetitzar. No busca la
simple bellesa de l’objecte, busca transmetre aquelles
sensacions i
vivències que el dissenyador té al cap.
Projectes de segon.
Pensi/Bonet: disseny
d’autor. Poc interès perque les utilitats ja estan resoltes.
Informàtica. Ramón Isern.
Ampli desenvolupament en tècniques de
representació.
3. Projectes de tercer. Pep Bonet.
Conjunció del punts 1 i 2 més elements gràfics per tal
de crear una
solució total, un element autònom. Disseny d’equip: aprenem
a treballar
amb altres membres, a
vegades cedeix un i a vegades un altre.
També
s’apren a liderar i a delegar.
4. Disseny Gràfic
aplicat a producte. Projectes: M. Ruíz. Un cop resolts els anteriors 3
punts es tracta de
transmetre i saber vendre la proposta al públic.
Recerca d’imatges
a vendre i transmetre aquell concepte.
“…
durante mis estudios en EINA, he comentado reiteradamente que el mundo del
diseño
industrial no me gusta y que no me veía trabajando en él. Del
mismo modo,
debo reconocer que
en estos últimos meses me he dado cuenta que realmente me
gusta más de
lo que pensaba y que en algunos aspectos, me parece muy atractivo.
He acabado
considerando el diseño industrial más como una vía de
escape a mi
creatividad que
como un trabajo. (…)
Una cosa tengo
clara: sé que me gusta trabajar en temas que me permitan explorar
mi faceta
más creativa. “
José
Ramón Garcia
·
En
segundo destaca la clase de Maquetas,
disciplina que
considera oportuna
seguir desarrollando
en años posteriores.
·
De tercero, considera que la asignatura
de Experimentación
gráfica
(Chema Retana)
también seria
oportuno repetirla o prolongarla.
·
…
cuarto, podría definirse como la antítesis del primero. …
los profesores ejercen más
de evaluadores de las
diversas …. Tareas que encargan en clase que de enseñar al
alumno. … es … un curso en el que
se pone en práctica toda la teoría aprendida
durante estos
años.
“ Durant aquests darrers anys he anat adquirint una
sèrie de valors que no m’hauria imaginat mai. No em refereixo tan
sols als estudis, sinó a la vida en si.
Vaig
entrar a estudiar disseny de producte a Eina per diverses circunstàncies
que ara no venen el cas. El fet és que un dels factors que més
m’atreien d’aquesta carrera era que no hi havia moltes dones
dissenyadores reconegudes. Semblarà insòlita aquesta observació,
però en el fons sempre he fet o intentat fer el contrari que la majoria,
i demostrar que el sexe femeni és tan bo com qualsevol altre.
Però tornant a la qüestió hem considero afortunada
d’haver despertat en mi una curiositat per tot allò que ens
envolta. És una curiositat que he anat adquirint, sobretot, per voler
saber com estan fets els objectes, i que s’ha anat ampliant fins el punt
de tenir la necessitat de saber-ho tot. Això no sé fins a quin
punt és bo, o dolent, perquè algunes vegades m’ha provocat
una certa angoixa. Angoixa perque el temps s’acaba i no s’atura.
Un altre valor que
agraeixo haver adquirit és la cultura , en el meu entendre és un
valor força important en l’ofici d’un dissenyador, ja que
som el vincle d’unió entre la indústria i la gent.
Ara bé, el
que si he trobat a faltar en aquests darrers anys és la seguretat de
saber que
un sistema, un moble, un envàs,
etc..., ideat era prou resistent o no. Crec que m’ha faltat una
part tecnològica.
Pèl que fa a
altres valors podria dir que he adquirit seguretat en mi mateixa, he perdut
aquella timidesa que no em deixava
expressar-me lliurament, per por del que poguèssin dir els
demès. Ara l’opinió
m’interessa però no m’espanta.
Si a tot
això li sumem el fet de que per mi han estat uns estudis que m’he
subvencionat
econòmicament,
no és d’extranyar que desprès d’aquests quatre anys
hagi volgut fer una
recopilació,
per valorar si l’esforç realitzat ha valgut la pena. Realment ara
per ara no he trobat
una resposta,
però espero que amb l’experiència professional i els anys
la pogui trobar.”
Mireia
Vallés
“ <<Tu imaginación y tu
creatividad son tu segunda naturaleza.
No lo cuestiones o
seguramente echaràs a perder la verdadera esencia de tu ser.>>
No puc dir de quin
dissenyador és aquesta frase perque llastimosament no ho vaig
apuntar,
però em sembla prou important citar-la.
Per
definició l’estudiant representa que ha d’aprendre i ha
d’absorvir
un seguit de
coneixements. Així és i és correcte que sigui així.
Senzillament vull
parlar de que a vegades l’alumne qüestiona les seves idees
com a coses desproporcionades,
ridícules, utòpiques, o senzilles, …
Vull reivindicar de
que l’alumne ha d’experimentar amb la seva creativitat i
que els seus
projectes siguin resultat d’una implicació auténticament
personal.
Senzillament seria
això, el text ho reivindica millor que jo.”
Pep
trias
·
A 1er
va aprendre a projectar, a no quedar-se amb les primeres idees, a insistir, . .
.
pensar és
bàsic.
·
Les
presentacions de treballs realitzats amb ordenador són molt
espectaculars pero
no són
“reals”. A l’hora de passar el dibuix a volum comencen els
problemes.
El resultat
“virtual” és molt diferent del “real”.