quelcom > laboratori : recerca empresarial JBGrup

 


II. Conclusions finals

El 24 de juny de 2001 vaig proposar a Joan Buira Cluet realitzar un estudi de les seves empreses.
Hi havia varios motius que m’impulsaven a fer-la.

Per un costat, aquella mateixa primavera, Barcelona estava movilitzant-se
entre el pro-i-anti globalització, arrel d’una de les cimeres del Bank Mundial;
no sentint-me identificada ni en el <<pro>> ni en el <<anti>>,
i no estàn representada en cap opció política, vaig sentir per primer cop la necessitat de “fer algo”,
de saber què passa amb l’economia i el món empresarial,
del per què tants conflictes socials arrel del diner.
La cimera finalment es va anular, hi havia por que Barcelona es convertís en un focus de disturbis continus.
Tot i així, les preguntes seguien dins bategant, què passa amb el diner,
què passa entre empresaris i treballadors, què passa en aquest món,
per què perpetuem les guerres, les tensions,
per què ens costa tant ser justos, conviure en pau
, … .
Analitzar un entorn empresarial, en aquest cas el grup d’empreses del sr. Buira,
era una forma de conèixer més aprop, directament, què passa a les empreses,
quins són els problemes més habituals i reincidents, com pensa la gent, com veu les coses.
Era i ha estat una forma de compendre el món.

D’altra banda el sr. Buira, el meu pare, havia entrat ja als 70 anys, es feia gran,
i vaig sentir que era el moment d’ajudar-lo amb lo que pugués,
retornant-li l’ajuda que durant anys m’havia donat.

Fent us del meu bagatge en art, filosofia i pedagogia vaig endinçar-me en el món de l’empresa,
realitzant un lent i persistent treball de camp de 3 anys, entrevistant, conversant una a una,
amb totes les persones del grup, recollint les seves opinions, fent de bústia,
receptora de les maneres d’entendre i viure les coses.
Tothom ha estat tractat per igual, respectat no pel càrrec que desenvolupava
sino per la persona que és, l’humà que hi ha en el fons.
El temps anave passant, la dedicació a la recerca no era constant ni absoluta,
dons estava treballant en altres feines i projectes paralelament,
però gota a gota la pica s’anave omplint, la comprensió del què suposava JBGRUP anava madurant,
amb mil i una improvitzacions, crisis, dubtes i afirmacions,
un anar fent sobre la marxa, amb lo que hi havia, amb lo que anava canviant.
Vers la meitat de les entrevistes fetes, vaig veure que un dels punts febles coincidents que patia el grup
era la manca o dificultat de diàleg, de comunicació sincera i oberta de tu a tu, de persona a persona.
I que rera d’aquesta dificultat s’amagaven problemes d’autoestima, de reconeixement i respecte mutu,
d'educació, de caràcters, … . Els càrrecs, el rol que té cadascú a l’empresa, pesen molt, i de vegades
un s’ajupeix o es fa gran indegudament. Ens fan creure que som millors o pitjors que els altres,
quan lo que som no depen del que tenim ni del que fem, sino simple i llanament del com som,
com estem amb un mateix i amb els altres.
Va ser i és fort per mi veure que l’escisió entre treballadors i empresaris,
és, al cap i a la fi un problema de comunicació i respecte,
de maduresa de la persona i de la societat
.
La visió escindida ens torna cegs a allò comú.

Un altre punt fort és la pressió del diner, avui en dia tots som “víctimes" d’aquest “poder”,
d’aquesta manifestació de l’energia.
Encara treballem per guanyar diners i poder viure.
Per si sol el diner no té ni límit ni mesura, sols tendeix a reproduir-se i expandir-se.
L’única cosa que pot regular el diner és l’ètica,
els valors compartits de persones vivint en convivència.

Cal sortir de l’ignorància i que l’ètica fonamenti qualsevol empresa, qualsevol activitat social.
El poder del diner ha d’anar acompanyat del poder de l’ètica,
ja que sol ens porta a l’autodestrucció com a persones, com a societat i com a civilització.
Junt amb l’ètica pot ser ens condueixi a un altre món possible.

Aquest és el treball a fer per tots, en un nou segle que tot just comença.


“El camino arriba y abajo es uno y el mismo.
Todas las cosas son gobernadas a través de todas las cosas.
La fuerza forzada no es auténtica Fuerza.”

Heràclit-Lao Tze

La Mora 21.9.005

*
* * *
*

 

quelcom > laboratori : recerca empresarial JBGrup