_ Quan un pacient ve a la seva consulta, ¿com descobreix quina malaltia té?
_ Mirant com es mou, la seva postura, la forma de mirar. No fa falta que em
parli ni m'expliqui què li passa. Un doctor de medicina tibetana experimentat,
només que el pacient se li acosti a uns 10 metres, pot saber quina malaltia té.

_ Però també escolta els polsos.
_ Així obtinc la informació que necessito de la salut del malalt. Amb la lectura
del ritme dels polsos es poden diagnosticar un 95% de les malalties, fins i tot
psicològiques. La informació que donen és rigorosa com la d'un ordinador.
Però llegir-los requereix molta experiència.

_ I després, ¿com cura?
_ Amb les mans i la mirada, i preparats de plantes i minerals.

_ Segons la medicina tibetana, ¿quin és l'origen de les malalties?
_ La nostra ignorància.

_ Doncs perdoni la meva, però, ¿què entén vostè per ignorància?
_ No saber que no saps. No veure amb claredat. Quan veus amb claredat,
no has de pensar. Quan no veus clarament, poses en marxa el pensament.
I com més pensem, més ignorants som i més confusió creem.

_ ¿Com puc ser-ho menys?
_ Li donaré un mètode molt simple: practicant la compassió.
És la manera més fàcil de reduir els teus pensaments. I l'amor.
Si estimes una persona de veritat, és a dir, si no la vols només per a tu,
augmenta la teva compassió.

_ ¿Quins problemes veu a Occident?
_ La por. La por és l'assassí del cor humà.

_ ¿Per què?
_ Perquè amb por és impossible ser feliç, i fer feliços els altres.

_ ¿Com s'afronta la por?
_ Amb acceptació. La por és resistència a allò desconegut.

_ I com a metge, ¿en quina part del cos veu més problemes?
_ A la columna, a la part baixa de la columna: us asseieu massa temps
en la mateixa postura. Vitalment, teniu massa rigidesa.

_ Tenim molts problemes.
_ Creiem que tenim molts problemes, però en realitat el nostre problema és que no en tenim.

_ ¿Què vol dir?
_ Que ens hem acostumat a un nivell de necessitats bàsiques cobertes,
de manera que qualsevol petita contrarietat ens sembla un problema.
Llavors, activem la ment i comencem a donar-hi voltes i més voltes sense solucionar-ho.

_ ¿Alguna recomanació?
_ Si el problema té solució, ja no és un problema. Si no, tampoc.

_ ¿I per a l'estrès?
_ Per evitar-lo, el millor és estar boig.
_ ¿...?
_ És una broma. No, no tan broma. Em refereixo a ser o semblar normal per fora,
i per dins estar boig: és la millor manera de viure.

_ ¿Quina relació té vostè amb la seva ment?
_ Sóc una persona normal, o sigui que sovint penso. Però tinc entrenada la ment.
Això vol dir que no segueixo els meus pensaments. Ells vénen, però no afecten
ni la meva ment ni el meu cor.

_ Vostè riu sovint.
_ Quan algú riu, ens obre el seu cor.
Si no obres el teu cor, és impossible tenir sentit de l'humor. Quan riem, tot és clar.
És el llenguatge més poderós: ens connecta uns amb altres directament.

_ També acaba d'editar un CD de mantres amb una base electrònica, per al públic occidental.
_ La música, els mantres i l'energia del cos són el mateix. Com el riure, la música és un gran
canal per connectar amb l'altre. A través de la música, podem obrir-nos i transformar-nos:
així la usem en la nostra tradició.

_ ¿Què li agradaria ser quan sigui gran?
_ M'agradaria estar preparat per a la mort.

_ ¿I res més?
_ La resta no importa. La mort és el més important de la vida. Crec que ja estic preparat.
Però abans de la mort, hem d'ocupar-nos de la vida. Cada moment és únic.
Si donem sentit a la nostra vida, arribarem a la mort amb pau interior.

_ Aquí vivim d'esquena a la mort.
_ Manteniu la mort en secret. Fins que arribarà un dia de la vostra vida en què ja no serà un
secret: no us podreu amagar.

_ I la vida, ¿quin sentit té?
_ La vida té sentit, i no. Depèn de qui siguis.
Si realment vius la teva vida, llavors la vida té sentit.
Tots tenim vida, però no tothom la viu.
Tots tenim dret a ser feliços, però hem d'exercir aquest dret.
Si no, la vida no té sentit.

EL Periódico 2.1.008